L’any 2006 vàrem fer un viatge a Egipte i vàrem visitar bastants monuments i evidentment un dels que anhelàvem veure de prop eren les piràmides i sí vàrem considerar que estàvem davant d’unes edificacions espectaculars però, dir que personalment de tant veure les piràmides a documentals, no vaig rebre l’impacte que pensava, va seu una mica semblant al dia que vaig veure el Kremlin a Rússia que m’el ’imaginava més gran de com el veia, amb tot no voldria restar-los cap mèrit del que es mereixen, tot al contrari només explico una sensació.
En quan a Egipte el que més em va impressionar va ser un obelisc que es trobava estirat al terra sense que s’hagués pogut irisar, [1] no ho puc assegurar però diria que era al temple de Luxor que havia estat construir per Amenofis III i més tard per Ramses II, XVIII/XiX dinasties sobre el 1380-1250 aC.[2] Comentar que a les canteres d’ Assuán hi ha un obelisc de 42 metres que degut que va sofrir una esquerda al fust el van deixar per inservible, no recordo si va ser aquests l’obelisc que vàrem veure.
Els obeliscs egipcis consistien en un bloc de pedra sovint de granit vermell però també algun era fet de basalt i d’ una sola peça tallada formant quatre cares que conflueixen creant una piràmide, al cap de munt, dita també piramidó que a la vegada el revestien d’or o de coure, materials que reflectien els rajos solars, perquè estaven dedicats a Ra o al Sol.
Per estrany que ens pugui semblar alguns d’ aquests colossals monuments fets pels egipcis, han estat transportats a algunes capitals europees i també als Estats Units d’Amèrica sovint anomenats Agulles de Cleopatra i situats a llocs de força concurrencia . Es diu que el transport d’aquest elements es feia emprant vaixells obeliscs, i un dels primers que va ser transportat va ser el Flamini de 263 tones.[3] Desconec com feien el transport terrestre.
Darrerament i desprès d’haver transcorregut catorze anys d’aquell viatge he localitzat a una revista un gràfic on curiosament mostra el canvi de lloc d’un obelisc que els romans havien fet portar d’ Egipte i l’havien situar al circ de Neró conegut també de Caligula.
A l’esmentada revista consta el motiu d’aquest canvi de posició de l’obelisc dient que va ser degut que el Papa Sixt V sentia interès i nostàlgia pels elements arquitectònics egipcis, motiu pel que va encarregar dur a terme el colossal projecte de canviar de lloc l’ obelisc de 327 tones de pes i 25 metres d’alt perquè fos situat davant de la basílica de Sant Pere del Vaticà . El dibuix va ser fet per Domenico Fontana.
El projecte va requerir de 1000 homes, 150 cavalls i 47 grues i els treballs van durar gairebé cinc mesos .[4] Però segons el gràfic de Fontana que presentem sembla que també van intervindré essers celestials com una possible deessa portadora d’alguns elements i els seus àngels col·laboradors . Si per fer aquestes espectaculars tasques intervé la mà divina sembla que ho comprenc millor.
Notes
[1] Obelisc és un monòlit de pedra en forma d’agulla que sovint disposa de base quadrangular i acaba rematat de forma piramidal, l’anomenat piramidó. Estan relacionats amb el culte al deu Ra i també al Sol el propi faraó celebrava les cerimònies d’erecció del monument. Alguns en època romana i moderna han estat traslladats especialment a Europa i també a Amèrica -Central Park de Nueva York- Font: Monitor. Enciclopèdia Salvat. Pamplona 1965.
[2]Matthias Seidel y Regine Schulz i col. Egipto. Könemann. Alemanya 2005. Al temple de Luxor hi havia un altre obelisc de granit vermell i l’any 1836 l’Estat egipci el va regalar a France i actualment està col·locat a la plaça de la Concòrdia de París.
3] Vaixell obelisc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaixell_obelisc
4] Fontana, Domenico. Della Transportatione dell’Obelisco Vaticano et delle Fabriche di Nostro Signore Papa Sisto V. Rome, Domenico Basa, 1590. Edició Martayan Lan. New York Rare Books. Calalogue 32, pàgines 173 a 175.
