Llençar coses no és el meu fort i ara he vist que tenia una fotografia que possiblement era de principis ho mitjans del segle XX que m’havia donar una senyora. Quan la vaig veure recordo que em va impactar perquè la majoria de les persones fotografiades presentaven els ulls punxats, semblava, amb una agulla.
La imatge era adequada per posar-la a un text que estava redactant, però no ho vaig fer a causa d’aquella anomalia que presentaven les persones fotografiades.
Fa poc que junt amb d’altres documents a sortit aquella imatge que m’havia semblant tant intrigant perquè donava a entendre que havia estat utilitzada per fer un acte malèfic a un col·lectiu familiar i en especial adreçat a les dones. Vaig pensar en llençar-la. però tot te el seu valor i pot formar part de la cultura en general o més específicament del mon de les supersticions.
Desconeixem qui va ser l’autor d’aquella pràctica feta sobre d’una fotografia commemorativa d’un bateig que lògicament havia de ser un moment d’alegria i d’unió dels assistents. Tampoc sabem si qui va punxar la imatge havia sigut un home que tingués mania a les dones o si va ser una dona que fos envejosa de les altres dones, persones que serien de poc fiar.
Envers el tema dels maleficis en conec poques coses, no és del meu interès, però si que ara considero que seria interessant saber quantes persones d’aquest col·lectiu van necessitar o no les atencions d’un oftalmòleg i quantes per casualitat van restar cegues de per vida. Encara que cap la possibilitat que fos l’autor o l’autora del delicte a distància qui per rebot l’ hagués arribat a ella la desitjada ceguesa per els altres.
El més curiós es que del total de 39 persones, 18 homes, 14 dones, quatre nens i tres nenes, només hi ha dos homes que s’escapen d’aquesta acció, per contra en el cas de les dones és del cent per cent. També van estar accents de la agressió cinc nens, una nena de mesos i el nadó acabat de nàixer. Aquesta vegada he adjuntar la imatge perquè ha esta modificada.
Hi ha un article de Anton Erkoreka titulat ‘Mal de ojo’ que encara que possiblement no sigui el mateix ens pot servir per conèixer algunes connotacions relacionades amb la vista.
Cisco, a la pàgina no entrat el teu comentari, no se passa quelcom falla.
La pregunta de si encara existeix el mal d’ull, no ho se, possiblement sí en persones fàcils de suggestionar, de la mateixa manera que per alguns els hi funciona un placebo, un medicament sense el principi actiu que hauria de curar.