Tinc guardades diverses fotografia familiars antigues, una de les que pertanyien a la meva cunyada Júlia Olea Hernández que era de quan anava a la escola Genescà de Terrassa corresponent al curs 1934-1935, en tornar-la a veure les imatges m’he sentit motivada en comentar quelcom d’ella i d’aquella època de fa 86 anys.
La Júlia va néixer a Rubí l’any 1929 i tenia tres germans Fèlix, Pere i Agapit, amb els pares vivien a la carretera de Rellinars, davant de la Central Elèctrica. L’Antoni, el seu pare, treballa als ferrocarrils de la Generalitat de Rubí i potser degut a un trasllat laboral va ser destinat a la Estació de trens dels Catalans de Terrassa, terminal que abans estava al Portal de Sant Roc. Antoni havia enviudat i es va tornar a casar amb Apol·lonia que cuidà també als seus quatre fills.
Recordo que durant bastant de temps havíem anat sovint a Barcelona, bé fos de passeig o més especialment per anar a fer la compra a la Boqueria degut que a l’Antoni l’oferien bitllets de tren per la família.
Els pares de la Júlia la van portar a estudi a la escola Genescà que estava al carrer del Sal·lari, relativament prop de casa seva.
En aquells moments el regim polític era la Republicà Espanyola i l’autor d’un treball Antoni Alsina[1]ens parla de la docència a Terrassa i en concret de les escoles del carrer Baldrich, que en cita a Baltasar Ragon dient que aquestes escoles van ser posades en funcionament el dia 18 de gener de l’any 1932 i també esmenta que:
A la creació de les escoles graduades del carrer de Baldrich la va seguir l’escola Genescà, al carrer del Sal·lari, que va ser la graduada de nenes número 2 i que té l’origen en aquest mateix període. En aquest cas, l’escola va prendre el nom del regidor senyor Genescà, que en un acte altruista cedí al municipi un edifici i terrenys per tal que hi fos construït un nou grup escolar.
En base a aquesta informació podem dir que la Julia havia de ser unes de les primeres alumnes que va anar al Genescà.
Sabem coses de la Julia perquè era la promesa del meu germà Francesc i vàrem començar a sortir plegat l’any 1945, quan jo tenia gairebé un any d’edat i potser perquè era la petita de sis germans i el meu germà Francesc a més era el meu padrí, pel que fos, se m’enduien a diversos dels llocs a que anaven. Algú els hi havia preguntat si era la seva filla. Sempre els havia vist feliçment enamorats i de grans manteníem i ho manifestaven la seva continuada estima.
La Júlia, pels seus germans
la Julita
va tenir una aturada de cor, però estant
com estava al hospital la van recuperar,
passats uns dies va morir.
Notes
[1] Antoni Alsina. El grup escolar Baldrich. l’origen de l’escola Bisbat d’Egara. Terme 21, 2006.
