questa crònica vol donar a conèixer alguns aspectes relacionats amb les classes nocturnes de batxillerat impartides al centre docent concertat de les germanes Vedrunes del Vall, popularment també conegudes per les Carmelites. El nom del Vall es degut que el centre està al carrer del Vall.
Inicialment pensàvem que podríem fer un recull d’experiències que poguessin ser explicades per nosaltres com a alumnes i alguns professores sense però, considerar que han transcorregut més de cinquanta anys d’aquells fets i ara no és fàcil contactar amb algunes de nosaltres.
Un punt de partida ha estat que he localitzat unes fotografies del viatge de final d’estudis i he pensat que si les adjuntava en aquest bloc podria ser més fàcil contactar. A veure si tenim sort.
El text l’hem distribuït en sis apartats de manera que sempre podem ampliar la part a que correspongui la informació que puguem localitzar en un futur. La distribució és la següent:
1- La fundadora de la congregació religiosa Vedruna i la casa mare a Vic.
2- La arribada de les Vedrunes a Terrassa i el treball sanitari i docent.
3- Quelcom envers el batxillerat nocturnal al carrer del Vall.
4- La germana Montserrat Alemany
5- Algunes experiències personals de quan èrem alumnes.
6- El viatge de fi de curs
1- La fundadora d’una congregació religiosa
La fundadora de la congregació va ser Joaquima Vedruna i Vidal,[1] nascuda el dia 16 d’abril de l’any 1783 a Barcelona i pertanyia a una família benestant, essent la cinquena de vuit germans.
Es va casar amb Teodor de Mas i Solà natural de Vic i els pares vivien al mas anomenat Manso Escorial que gran es va dedicar a advocacia , treball que desenvolupava a Barcelona on va conèixer a Joaquima Vedruna i es van casar a la Catedral del Mar.
Van ser pares de sis fills, però quan la Joaquima tenia 33 anys, en Teodor que a més de sofrir seqüeles de la guerra va patir de tuberculosi que no va poder superar. En restar vídua es va responsabilitzar de gestionà la hisenda del Manso Escorial de Vic . [2] Posteriorment a la edat de 43 anys va fer els seus primers vots religiosos i més endavant aconsellada per fra Esteve Fàbrega, caputxí d’Olot, duien a terme les corresponents gestions per transformar el Manso Escorial en centre d’ acollida per a noies motivades pel treball apostòlic. Activitat desenvolupada en dues besants de caràcter social, la sanitària exercida a hospitals i cases de caritat i la del ensenyament. El centre dirigit per la germana Joaquima entrà en funcionament el dia 26 de febrer de l’any 1826. Consta que la primera funció educativa va ser l’any 1865.
Desprès d’uns anys de dedicació a aquesta causa, Joaquima va sofrir un ictus i posteriorment va estar afectada de còlera i va morir el dia 28 d’agost de l’any 1854 quan tenia 71 anys a la Casa Provincial de Caritat de Barcelona al carrer Mont Alegre on hi ara una placa al record, en ella hi consta el dia 8 enlloc del 28, desconec quina és la correcte. Amb data 19 de maig de l’any 1940 va ser beatificada i l’any 2016 va ser constituïda la Fundació Vedruna de Catalunya formada per onze membres vinculats en l’àmbit educatiu, social i econòmic de diversos sectors territorials de Catalunya.[3]
Gemma Garcia i Linares ha escrit un llibre titulat: Des de 1856 fent escola. Editat per la Fundació Privada Educativa Vedruna. Barcelona maig del 2016 que fa referència a les Vedrunes de Terrassa. Volia consultar el llibre però degut a les circumstancies que estem vivint des del 13 de març del 2020, no m’ha estat possible. Comentar que l’any 2015, també en motiu dels 150 anys d’ activitat docent de les Vedrunes de Vic, va ser publicat Escorial Vedruna Vic, des de 1863 fen escola.[4]
2- La arribada de les Vedrunes a Terrassa i el treball sanitat i docent.
Per saber quelcom de l’arribada de les germanes Vedrunes a Terrassa, ha estat consultat, Terrassa-Blog del Rafel,[5] assabentant-nos que les germanes inicialment estaven allotjades a un hospital que hi havia on ara hi ha el Mercat de la Independència que segons Joaquim Verdaguer la primera pedra d’aquest Mercat la van posar el dia 4 de juliol del 1904.[6]
Rafel concreta que l’any 1869 les germanes es van traslladar al Convent de Sant Francesc i l’any 1880 van obrir un col·legi a un pis de la casa Pons de la plaça Major, deu anys desprès el 1890 van fer un nou trasllat al carrer de l’Església a un pis propietat de la vídua de J. Escursell i finalment l’any 1901 van adquirir un local en propietat al carrer del Vall número 21 on s’hi continua la activitat docent.
3- Quelcom envers el batxillerat nocturnal al carrer del Vall.
Abans de poder efectuar la matricula per ingressar a la escola per cursar el batxillerat, era necessari superar la proba d’ingrés. Obtinguda l’entrada ens era donat un llibre de ‘Calificación Escolar’ on s’hi feien constar les assignatures de cada curs i les qualificacions obtingudes dels exàmens. La nostra promoció i segons consta a primera pàgina data del dia 15 de setembre de l’any 1964, o sigui que es la Promoció 1964-1970.
A una pàgina del llibre que correspon a cada un dels cursos realitzats s’hi pot veure la signatura de Alberto Moneo com a secretari del ‘Instituto Nacional de Enseñanza Media’ Verdaguer de Barcelona que va acompanyada del segell del centre. El secretari donava testimoni que les qualificacions de l’alumna eren incloses al Llibre de registre de l’Institut.
L’Institut Verdaguer es un centre que esta situat a la Ciutadella de Barcelona a un edifici d’estil neoclàssic francès que va ser construït entre els anys 1716 i 1748. L’any 1932 va passar a ser Escola de la Generalitat.[7]Actualment continua amb l’activitat docent.
Les classes del Batxillerat nocturn eren impartides en horari de 19 a 22 hores de dilluns a divendres i inicialment estaven regulade per la ‘Ley de Ordenación de la Enseñanza Media’ del dia 26 de febrer de l’any 1953 i publicades al ‘Boletin Oficial Estado Num. 58,’ el dia 28-2-1953[8].
El programa de l’any 1953 hi constaven les següents assignatures: Primer curs: Gramàtica Espanyola, Geografia d’Espanya, Matemàtiques, Dibuix (D), Religió (R), Formació de l’Esperit Nacional (F.E.N.) i Educació Física (E.F.) Segon curs: Llengua, Llengua i Literatura Espanyola, Geografia Universal, Matemàtiques, (D), (R), (F.E.N.) Tercer curs: Ciències Naturals, Matemàtiques, Llengua, (D), (R), (F.E. N.). Quart curs: Llengua i Literatura Espanyola, Història, Matemàtiques, Física i Química, (R), (F.E.N.) i (E.F.)
A diferencia del pla d’estudis recent esmentat en el nostre llibre de qualificacions les assignatures estaven distribuïdes de la següent manera 1- Religió i idioma modern -francès-,
2- Llatí -estàvem exemptes-, Llengua i Literatura espanyola i Geografia. 3- Matemàtiques, Física i Química i Ciències Naturals.
Les assignatures eren imparties per professores seglars, excepte la de religió que ens la donava la germana Montserrat Alemany.
Com dèiem abans no recordem tots els noms de les professores només a Casaramona que era professora de Física i Química, Margarita Villalpando (epd) professora Ciències Naturals i Geografia .
Una vegada aprovats els quatre cursos s’havia de fer l’examen de revàlida al ‘Instituto de Enseñanza Media’ Egara (F.) Sabadell-Terrassa conegut també pel INEM Egara. Degut que havia estudia a un altre centre docent tenien la condició de ser alumnes lliures.
4- La germana Montserrat Alemany
Hem volgut esmentar quelcom de la germana Montserrat Alemany i Esteve perquè va ser una persona molt activa en la gestió de l’alumnat de les classes nocturnes.
Hem pogut saber d’ella que va nàixer Sant Sadurní d’Anoia el dia 1 de novembre de l’any 1928 , era llicenciada amb matemàtiques i va exercir com a docent a les Carmelites o Vedrunes de Terrassa. Més endavant va ser destinada a una altra escola de Barcelona.
Havia format part de la Junta de la ‘Federación Española de Religiosos de Enseñanza’ (FERE), una noticia publicada a Catalunya religió titulava: Mort Montserrat Alemany, Vedruna per la Escola catalana i de qualitat.[9] , defunció que succeí el dia 11 d’abril de l’any 2015.
Era un persona fàcilment reconeguda com a intel·ligent, posseïdora de dots docents i senzillesa de caràcter, tarannà que personalment em despertava simpatia.
He considerat dir quelcom d’ella en format anècdota. Un dia unes estudiantes fèiem cua perquè ens fossin lliurats els resultats dels exàmens de setembre, ens els donava la germana Alemany que estava asseguda al darrera d’una taula. Quan amb toca a mi, observo que del que m’havia examinat ho tenia tot aprovat i vaig exclamar: ¡Ho que bé, gracies! i, quan me’n anava sento que m’agafen pel braç, era Alemany que amb veu no pas baixa em diu: Aquí no regalem res , eh! Vaig dir novament gràcies per fet de saber que aquells suficients eren justos.
Recordo la vegada que em va dir: ¡ Ai Masana si estudiessis una mica més! ¡Ai Masana!. Aquesta expressió vinguda d’ella em feia sentir bé, perquè quan suspenem és fàcil que nosaltres mateixos ens desmereixem, per la qual cosa unes paraules de confiava envers la nostra capacitat es sempre molt d’agrair.
5- Algunes experiències personals de quan èrem alumnes
Desprès de presentar algunes dades generals envers la trajectòria de les germanes Vedrunes, intentarem presentar algunes generalitats del nostra col·lectiu motivat per aprendre i a la vegada recordar algunes vivències acadèmiques o personals.
Per descriure un fet comú de totes de nosaltres podríem emprar aquell eslògan que deia: Treballes o estudies ?. Com si només fos possible fer una sola cos. Nosaltres, les de la generació dels anys cinquanta, semblava com si poguéssim fer dues coses al hora. Això sí, qui en era posseïdora d’una bona dosi de voluntat, capacitat d’esforç i entusiasme per aconseguir el nostra propòsit com ser metge, infermera, actriu, biòloga, llevadora, assistent social, mestra etc.
Referent a la nostra activitat laboral
Per comprendre l’interès que havien de tenir per desprès d’una jornada laboral anar a classe, posaré per exemple la meva situació com a model que podríem fer extensiu a totes nosaltres.
Treballava a radiologia de Mútua de Terrassa en horari de 8 a 13 i de 15 a 19 h., servei que requeria molta activitat física i també mental degut al procés d’ aprenentatge que estava fent envers el maneig dels aparells radiològics, postures corporals, tècnica del revelat manual i comprensió d’ les imatges radiològiques.
De 13 a 15 hores anava amb Mobylette a les Fons a dinar. Quan plegava a les 19 hores entrava a classe fins a les 22 hores. Arribava a casa a les 22,30 de la nit , recordo que sempre passava molt de fred amb la Mobylette i desprès amb la Vespa i en ocasions plovia. Sopava i rentava els plats com a gest d’ajut a les tasques de la llar i de cop es feien les dotze de la nit.
Poc temps desprès d’estar al davant d’un llibre per estudiar se m’aclucaven els ulls. Un dia quan a les 6,30 va tocar el despertador, vaig veure que hi havia la llum encesa i que tenia el llibre recolzat al tòrax, un evident signe de que havia dormit immòbil durant sis hores. (9)
Quan feia un examen exprimia al màxim totes les neurones en busca de informació, en un dels de matemàtiques que havíem de resoldre uns problemes d àlgebra, jo encara no n’havia après, vaig optar en fer els càlculs usant les quatre regles aritmètiques. L’humor no mancava perquè al finalitzar a sota l’assignatura vaig escriure, -segons el compte de la vella-.
La professora va comentar els exàmens a classe i va ensenyar el meu dient : Mireu la Masana, tothom va riure en veure un foli ple de càlculs, la professora escriu a la pissarra la formula algebraica que donava el valor de la X buscada i diu: Tant fàcil com era !. Sorprenentment la qualificació va ser un aprovat perquè va dir-me que els resultats eren correctes.
Passats uns anys vaig coincidir amb la professora de Geografia, Margarita Villalpando que fa poc va morir. Recordo que m’havia dit que l’escola estava contenta dels resultats dels estudiants que havien fet el batxillerat nocturn i que desprès un percentatge dels alumnes sabien que havien seguit fent alguna carrera.
De moment les companyes que recordo son: Filo Pla, Montse Batalla, Barceló, Marisa Josa, Madrona Ballbé, Carme Boladeras, Puri .., i jo mateixa Rosa M. Masana.
6- El viatge de fi de curs
Com hem esmentat al principi, volíem incloure en aquest text algunes imatges del viatge de fi de batxillerat que potser servirà per localitzar-nos.
Suposo que no te res a veure el fet que la germana Vedruna organitzes una congregació religiosa al Manso Escorial, perquè nosaltres decidíssim anar a veure l’Escorial de Madrid com viatge de final de curs.
Ver fer a més ‘del Escorial, el Valle de los Caidos, Aranjuez y Toledo’. Hem de considerar que en aquell temps aquests llocs eren uns destins bastants visitats i potser no tant cars com a d’altres llocs.
Anar i tornar amb un autocar per ell mateix tenia el seu atractiu i després com era força habitual qualsevol cosa ens feia riure i per tant ens vàrem divertir. Ens va acompanyar la professora d’ Història i Geografia Margarita Villalpando que a la vegada ens deia alguna explicació.
Notes
[1] Joaquima Vedruna i Vidal. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquima_de_Vedruna_i_Vidal
[2] Santa Joaquima de Vedruna http://www.xtec.cat/centres/a8000220/Vedruna/Vedruna.htm. L’autor de l’article fa constar que ha obtingut les dades de M.Teresa Llach. Edit. Caret
[3] Fundació Vedruna Catalunya https://vedrunacatalunya.cat/fundacio/
[4] Escorial Vedruna Vic, des de 1863 fen escola. Patronat de la Fundació Privada Vedruna. https://escorialvic.org/Novaweb/Documents/Llibre150Anys.pdf
[5] Terrassa-Blog del Rafael
https://pintorviver.blogspot.com/2014/01/les-germanes-carmelites-vedruna-terrassa.html
[6] Joaquim Verdaguer. El Mercat de l’Independència. http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/11/el-mercat-de-la-independencia.html
[7] L’Institut Verdaguer. https://agora.xtec.cat/iesverdaguer/linstitut/historia/
[8] Boletin Oficial del Estado Núm. 58 del dia 26/2/1953
https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1953/058/A01119-01130.pdf
[9] Mort Montserrat Alemany Esteve, Vedruna per l’Escola catalana i de qualitat. Catalunya Religió , 28-4-2015
(9) Referent al que dèiem que quan estudiaven anàvem bastant cansades, volia explicar una anècdota però no ho vaig fer, però avui al mat he conversat amb un veí del davant de casa i entre d’altres em diu: Tant que vàrem treballar nosaltres i mira ara com estant el joves!. Una vegada a mi en van haver de collir del terra inconscient amb la llengua mossegada i dur-me al hospital. Un atac epilèptic, li pregunto. No, respon, però els metges s’ho pensaven finalment van dir-me que era a causa de l’ esgotament. Normal, feia dues feines i només dormia quatre hores al dia, però ho havia de fer perquè a casa érem cinc de colla i només treballava jo.
Insòlit, allò que ahir volia escriure i no ho vaig fer, avui sense pensar-hi ho explico al Paco. Li he dit: Es creurà que una vegada quan treballava i estudiava, em vaig trobar malament em vaig posar a dins el llit i vaig dormir tres dies seguits, només em despertàvem per menjar i tornava a dormir. Em va respondre: Prou, ja pot ser, m’ho crec.
