La ciutadania, conscient del problema sanitari que travessem, es manté resguardada en espera que passi el temporal. El fet d’estar-nos obligatòriament a casa ens pot fer sentir malament i tolerar-ho relativament bé segons les pròpies circumstàncies personals i els recursos disponibles tant econòmics com psicològics, sabent que en un moment o altre posarem a prova la nostra resiliència respecte a situacions noves i inesperades. Una de les necessitats que he tingut durant aquests deu dies d’estar a casa ha estat saber el perquè, el què i el com del coronavirus.
Sabem que ininterrompudament es realitzen estudis per esbrinar les causes que influeixen en la malaltia i salut de les persones, però pel que fa a aquesta malaltia que s’enduu tantes vides, sembla que no en sabem res, o gairebé res, o que hi ha poca cosa a fer per revertir la lesió pulmonar que ocasiona. Per això proposaria que algú fes un estudi seriós que ens pogués donar a conèixer els resultats i tota la informació necessària per prevenir altres possibles brots com aquest, a fi de valorar si volem viure amb menys coses i més qualitat en salut o continuar com sempre.
Proposo per a l’estudi dues hipòtesis que s’hauran de refutar, tot que serien els mateixos investigadors qui les haurien de formular, però penso en aquesta línia expressada i evidentment, en el disseny i la recollida i processament de dades.
Hipòtesis:
1- La varietat de partícules en suspensió a l’atmosfera al ser inspirades actuen de barrera per a l’intercanvi fisiològic dels gasos O2 i CO2 a nivell alveolar i pulmonar.
2- Existeix una relació entre les partícules aèries inorgàniques que són aspirades i l’agent patogen amb tendència a envair l’aparell respiratori i multiplicar el dany de la membrana alveolar pulmonar.
Les hipòtesis presentades estan basades en algunes de les referències que donem tot seguit.
El focus de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), sigles que ara també emprem per anomenar el coronavirus actual Sars-Cov-2019 (SARS-2), va ser declarat a Wuhan (Xina), ciutat de més d’onze milions d’habitants que disposa de fàbriques d’òptica, electrònica, automòbils, siderúrgia, laboratoris farmacèutics, enginyeria i biotecnologia. Segons algunes notícies oficioses, aquesta ciutat estava relativament preparada per afrontar una crisi com la que vivim.
El diario.es del dia 25-2-2020 publica ‘El coronavirus limpia la atmosfera China’, ja que els nivells de contaminació per partícules ambientals eren força elevats si tenim en compte el que diu l’Agencia EFE de Xina, referència que ens ha estat proporcionada per ‘Las provincias’ del dia 2 de març del 2020 amb el títol ’La foto de la NASA que desvela la relación entre coronavirus y contaminación en China’.
El Periódico d’Extremadura del dia 23 de març de 2020 assegura que l’Agència Espacial Europea (ESA) ha localitzat metalls pesants a l’espai, electrons de càrrega (-) i ions (+) que intervenen en processos electromagnètics. També que ha estat trobat ferro ionitzat múltiple desproveït dels seus electrons, elements que consideren podrien venir del vent solar de la magnetosfera o de meteorits que a l’arribar a la Terra es fragmenten i ocasionen pertorbacions del camp magnètic. Actualment s’està valorant així mateix la possible influència de les radiacions ionitzants a la matèria orgànica.
En aquesta línia l’anomenada Missió Cluster s’ocupa d’estudiar la magnetosfera amb ús de sondes o missions espacials no tripulades.
J. Alcano i col·laboradors l’any 1992 van desenvolupar un model que els ajudés a fer un estudi de les concentracions d’aire tòxiques a Europa (TRACE): van calcular un gran ventall de metalls pesants en el període de 1978 a 1985, van analitzar la deposició en humit i en sec i el temps mitjà de residència de la massa d’alguns elements a l’atmosfera. Deien que podíem tenir permanència entre 64 a 96 hores. El treball va ser publicat a la revista El Server, volum 26, número 18.
La troballa d’un darrer estudi que he localitzat tira enrere el que deia de la investigació, ja que el treball està fet i els resultats confirmen les hipòtesis formulades al començament, si existeix relació amb el nivell de contaminació i la malaltia alveolar bronquial. Presentem un breu resum i un enllaç per anar a la pàgina dels investigadors, parlen del coronavirus de manera genèrica però no d’aquest actual que és nou. Presentem un breu resum i l’enllaç del treball.
J. Ciencewicki i Ll. Jaspers a la revista Inhalation toxicology de l’any 2007 van publicar el treball d’investigació “Contaminació de l’aire i infecció viral respiratòria”. Es tracta d’un estudi basat en algunes dades prèvies donades per l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels EUA, com poden ser els elements d’importància en la contaminació atmosfèrica que estan regulats com monòxid de carboni (CO), plom, diòxid de nitrogen (NO 2 ), partícules (PM), ozó (O3) i òxids de sofre (SOx). Els seus estudis els van portar a concloure que “les evidències actuals involucren possibles interaccions entre contaminants atmosfèrics i infeccions virals respiratòries, discutint els efectes dels contaminants dels criteris de la EPA dels Estats Units, així com els contaminants de l’aire interior en les infeccions per virus respiratoris”.
Les sigles (PM) indiquen la matèria particulada o partícules en suspensió, que consisteix en una barreja de partícules i gotetes a l’aire, formada per compostos orgànics, metalls, àcids, sòl i pols. Aquesta matèria està classificada segons la forma, que pot ser gruixuda, fina i ultrafina. Es té en compte el vincle existent entre la PM i la infecció respiratòria, com també les partícules de fase gasosa que intervé el monòxid de carboni, formaldehid, diòxid de sofre, òxids nítrics, hidrocarburs i metalls.
Actualment hi ha investigadors que estant treballant en aquesta línia
