És possible que per la meva professió d’infermera, un amic i després d’altres m’han preguntat com veia la situació de la pandèmia del Covid-19 que estem vivint. Ho van preguntar perquè sabien que tenia anys d’experiència en la professió i en àrees com salut pública, promoció de la salut, salut mental i aspectes socials relacionats amb la malaltia. El que vaig fer va ser donar-los alguns consells de mesures higièniques i recomanar-los que no s’espantesin.
Com que en aquell moment no sabia respondre’ls amb coneixement de causa sobre aquesta patologia amb què els mitjans de comunicació —amb imatges incloses— ens espanten fent-nos la impressió que es tracta d’una guerra, d’una “influenza de les estrelles” com va dir un papa, he intentat obtenir informació, si bé l’interès no ha estat estrictament sanitari, perquè penso que en ser quelcom de global hi ha implicats altres factors que s’escapen del meu coneixement, però quelcom podrem aportar al llarg de la recerca superficial.
Primer de tot és adient remetre’ns al discurs que va fer el president del govern espanyol el dia 22 de març del 2020 i ara aquí només citaré una de les seves frases: “El pitjor encara ha d’arribar”. El president, com també han de fer els presidents d’ altres països, es donar informació d’acord amb les orientacions rebudes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i procurar fer complir els objectius que hagin estat establerts.
Per altra banda els diversos governs de cada país també estan sota el mandat de la Organització de les Nacions Unides (ONU), que marquen les directrius polítiques a seguir i tenir-les en compte a l’hora de prendre decisions. En concret cal esmentar que aquest organisme internacional ha elaborat l’Agenda pel desenvolupament sostenible 2020-2030,(ODS) redactat en un document on hi consten els 17 objectius que han de ser assolits en el decurs d’aquesta dècada que ara encetem, marcada, entre d’altres aspectes, per la crisi econòmica, el deute, l’envelliment de la població i diuent també l’excès de població.
Els objectius estan representats en caselles de diferents colors i podem revisar-los al lloc web oficial de l’ONU. En transcric un fragment que mostra resumidament la filosofia de l’Agenda: “Estamos resueltos a poner fin a la pobreza y al hambre en todo el mundo de aquí a 2030, a combatir las desigualdades dentro de los países y entre ellos, a construir sociedades pacíficas, justas e inclusivas, a proteger los derechos humanos y promover la igualdad entre géneros y el empoderamiento de las mujeres y las niñas y a garantizar una protección duradera del planeta y sus recursos naturales”. En resum no anar més enlla d’on es pot anar.
Una altra font que he volgut consultar ha estat el setmanari The Economist, que a finals de cada d’any presenta una sèrie de fets polítics i socials que es preveu s’esdevinguin l’any següent. Ho fa emprant gràfics difícils d’interpretar pels inexperts, però en qualsevol cas és una manera de donar informació selectiva a persones de negocis i d’un cert nivell social i degut que sovint ha fet prediccions que desprès han posades a la pràctica, gaudeix de fiabilitat.
Les prediccions que va posar en portada l’any 2019 sobre el que podria succeir l’any 2020 algunes sembla que s’estan complint. Aquesta vegada va presentar una pantalla optomètrica amb lletres que formen missatges i també una rodona formada per cinc cercles i un nucli amb els colors negre, blanc i carabassa, els dos primers fàcils d’interpretar i el carabassa algun entès l’assimila a l’“agente naranja”, el cercle central és la nineta de l’ull que tot ho veu, al darrere hi ha un cap robòtic suggeridor de la intel·ligència artificial, els bastonets configuren els bacteris causants de malalties, les cares de polítics que tindran rellevància derant aquest periode de temps, l’estrella de cinc puntes i els avions fumigadors. Adjuntem l’enllaç d’un vídeo titulat 2020 año clave en la Agenda mundial de acuerdo con ‘The Economist’, publicat el 14 de desembre de 2019.
Quant a la informació relacionada amb la salut podem visitar el web de ’Organització Mundial de la Salut (OMS) com també la secció de premsa que conte dades d’interès com que el 16 de març del 2020 l’OMS i la Cambra de Comerç Internacional (ICC) es van unir per sumar esforços de coordinació. També el comunicat en què es diu que els països han de fer accions més audaces per aturar el Covid-19 considerant que Europa és l’epicentre de la primera pandèmia del coronavirus. Observació que dona a entendre en vindran d’altres.
Vistes les polítiques a escala mundial direm quelcom d’aquesta malaltia tan especial pel rebombori social que ha causat i causa. Hi ha diverses persones que diuen no entendre res. Estarem amb aquest ai a cos i amb falta d’informació fins que es facin estudis epidemiològics seriosos i fiables, sense comptabilitzar falsos positius que estiguin afectats per una síndrome de grip estacional coneguda. Es diu que el coronavirus, Covid-19, va aparèixer el dia 31 de desembre de l’any 2019 a Wuhan (Xina), ciutat on hi ha un centre de recerca bacteriològica.
Revisant el llibre de G. Piedrola i col·laboradors a Medicina Preventiva y Salud Pública (9a edició 1991. Edit. Masson-Salvat) informen que la malaltia gripal es coneix des d’Hipòcrates i la primera pandèmia greu que es va produir va ser l’any 1580, que va afectar Europa i s’expandí a l’Àsia i Àfrica. Al mateix llibre els autors Hirsch i Thomson diuen que entre els anys 1173 i 1875 havien comptabilitzat la presència de 229 epidèmies. O sigui, que la humanitat ha estat gairebé sempre convivint amb éssers diminuts que entren al nostre organisme i per això està preparat per activar les defenses immunitàries. És interessant conèixer la base de dades Gisaid EpiFlu, que promou l’intercanvi internacional de totes les seqüències de virus de la grip, dades clíniques i epidemiològiques.
Actualment veient que hi ha diverses seqüències del coronavirus, hi ha qui diu que si afecta les vies respiratòries altes no ha de revestir cap gravetat, ja que les pròpies defenses orgàniques faran la seva feina reparadora i si tenim febre, tos seca i malestar en qüestió de setanta-dues hores poden remetre. Si el problema es manifesta als alvèols pulmonars, o sigui, dins els pulmons, és quan la síndrome requereix més atencions perquè costa de fer l’intercanvi gasós o funció pròpiament pulmonar.
Un punt de vista diferent és qui considera que el problema cel·lular és a causa dels elements de rebuig formats a l’interior de la cèl·lula i plasma efecte també considerat a la grip de l’any 1918 que esmentaven el problema de la descàrrega de citocines. Però encara disposem d’hipòtesis noves expressades per persones preparades com Lluís Botinas, que afirma que el causant del problema pulmonar podria ser la tecnologia 5G, veient que a més de considerar l’existència d’un virus s’hi afegeix un component isoelèctric (el vídeo ara és inexistent).
Del mateix parer és un altre autor expert en telecomunicacions que diu que el suposat virus s’alimentaria de la càrrega elèctrica de la cèl·lula. Potser si realment és com diu, haurien d’estudiar aquests tipus de problemes de salut amb perspectiva multidisciplinària.
Per finalitzar cal dir que el fet d’estar a casa ens l’hauríem de prendre com a experiència de vida que pot posar al límit la nostra manca de moviment i de convivència amb altres persones o bé sentir la solitud desconeguda per un aïllament, fet que provocarà haver de mobilitzar els nostres recursos psicològics per sortir-ne reforçats.
Per altra banda no ens hauríem d’espantar perquè encara que algú digui que és una guerra —i sí que ho ha estat per a les persones que no ho han pogut superar-ho— si ho mirem fredament i segons va dir Santiago Niño Becerra, durant la campanya gripal de l’any 2017/18 van passar la grip 752.000 persones i en van morir 15.000. Pel fet que els mitjans en parlessin poc ens va passar desapercebut, però ara aquestes dades ens poden servir per treure’ns una part de la por que puguem experimentar. Ànims, vitamina C, fer el que ens agradi i esperar que passi la tempesta i el cel s’aclareixi. Tot que a nivell de la base social la sotragada econòmica serà costosa de superar ho farem, perquè no hi ha ningú més creatiu que l’ésser humà.
El logotip de la reunió que es va fer a Alemanya el maig de l’any 2017 amb el lema Junts Avui per un Demà Saludable, el logotip de l’acte era la imatge d’un nus gordià que ens pot recordar la frase de ‘Fernando el Católico’ de que ‘Tanto monta cortar como desatar’ en referència a que un nus gordià si no es pot desfer se’l pot val tallar, que seria el mateix.
