Al llarg de la vida vivim ensurts,
que sovint experimentem en solitari,
potser perquè són fets coneguts.
No els donem importància
ni tampoc especial crèdit,
perquè afecten poca gent,
i són invisibles a la mirada,
fent-nos sentir l’absència de delit
i una solitud estranya.
Hem de travessar aquesta etapa
sense el batec d’un gest comprensiu,
ja que qui el podria donar s’absenta
i el buit de l’estimat resta viu
sense ressonar a la ment dels altres.
Ara la por groga que plana en l’ambient
ha provocat un insòlit i sublim miracle:
ens ha fet solidaris i comprensius,
entenedors del patiment de l’altre.
