A l’edició Baix Empordà del dia 17 de setembre de l’any 1911 que és consultable a l’hemeroteca de l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, hi hem localitzat un text que parla de les excavacions dutes a terme al la antiga ciutat d’Emporium, Alt Empordà i ens ha semblat que en podien fer un breu record.
Les esmentades excavacions van coincidissin que feia poc, l’any 1907 havia sigut creada la Junta de Museus de Barcelona, entitat encarregada que es duguessin a terme les excavacions i els corresponents estudis arqueològics de la zona. Em sabut va ser l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch qui es va responsabilitzar l’any 1908 de dur a terme aquests estudis.
Segons Viquipèdia les primeres intervencions publiques fetes a Empúries van anar a càrrec de la Diputació de Girona l’any 1846 i van ser dirigides per Julian Gonzalez de Soto.
Durant les excavacions fetes l’any 1911 a la part Est de la finca es posà al descobert un temple que d’acord amb estructura constructiva i distribució podia comparar-se al de Pompeià.
Segons diu la edició Baix Empordà a Empúries s’hi van trobar capitells, fustes i basaments de columnes que formaven part de l’edifici i d’altres elements però a causa de la manca de pressupost aquests materials e no van poder ser del tot desenterrats.
Segons el cronista del mitjà esmentat, els objectes trobats van ser nombrosos i la troballa més significatiu es deia que havia estat l’estàtua d’Esculapi o Esclepi que va ser traslladada al Museu del Parc de Barcelona.
També van localitzar 1.400 bales de plom, per fona, en forma d’ametlla; 500 fletxes de ferro, una bala de pedra de 30 centímetres de diàmetre i un aparell fins avui no classificat de ferro, bronze i fusta. El conservador del Museu era Emili Gandia i Ortega encarregat també de dirigir els treballs d’excavació que va considerar de molta importància la troballa i també va ser difusor del patrimoni cultural. La Junta de Museus es plantejava construir una sala per instal·lar la rica col·lecció d’objectes recuperats.
