Dones mineres, informació complementaria.

Durant els anys 2010 al 2013 vaig escriure  breus articles donant a conèixer els establiments regentats per  dones que constaven inscrites als documents de la Matricula Industrial de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) on hi incloïa  al mateix temps alguna  informació complementaria localitzada a l’hemeroteca digitalitzada del municipi. Posteriorment aquests articles van ser editats amb el nom:

Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914, editat l’any 2013. Més endavant com a continuació d’aquest primer volum vaig editar Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914, segon volum, 2016 que  el varem inclouré en aquesta pàgina per facilitar-ne la seva lectura. Tots dos llibres estant disponibles a la Biblioteca i a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.[1]

El  primer volum de Dones emprenedores i en concret a la pàgina  número 122 vàrem parlar de les dones mineres, tema que va ser qüestionat a causa que era un fet desconegut o perquè algú havia interpretat que les dones estaven treballant a dins de les mines com feien els homes, no era així, la empresa les  havia contractat per fer la feina de esgrunar el material  que  els homes els hi portaven dins de cabassos. Feina que consistia amb  martellejar el material  fent ús d’una buixarda. Vàrem poder confirmar aquesta funció  mitjançant una fotografia que va ser cedida per LLuís Molinas  al AMP, en ella  es podia observar  un grup de treballadors inclosos infants asseguts damunt d’una pila de minerals i com algunes dones duien una  martellina a la ma.

Ara em adjuntat la imatge en aquesta pàgina que també està a la pàgina núm.122 de l’esmentat primer volum de Dones emprenedores   i també  a Can Bec abril del 2012.  En una altra fotografia  de  Jaume Ferrer Massanet del Fonts AMP 520-72 -N-224 hi podem  també veure  a un grup de  dones fent aquesta mateixa feina.

Darrerament hem localitzar al Arxiu Municipal de Palafrugell un document titulat ‘Sindicato de Obreros Unión Minera’ ‘Irrompible’ datat el 18 de desembre del 1919, any de continuades tensions socials. Mitjançant una carta el president Fernando Gallego Mazarón comunicava al batlle que els membres del Sindicat es reunirien per parlar de l’estat de comptes del quart trimestre i d’altres assumptes de caràcter general.

Una nota posterior de l’esmentada notificació  feia saber que la Junta havia estat renovada i donava els següents noms: President: Antonio Salazar domiciliat a Mont-ras (M), vicepresident, Antonio Ruiz Garcia domiciliat a Palafrugell (P) secretari general José Camboy Ortega (P), secretari comptador Antonio Paredes Candelar (M) , tresorer Manuel Moliner Espada (P), delegat del Comité de la Federació Fulgencio Conesa Hernández (P), vocals: Juan Ojeda Rodriguez (M), Miguel Ponce Ruiz (P), Juan de la Torre Hernández (P),Francisco Rosique Rosique (M). Signat per Carlos Figueruela, on hi havia el logotip del Sindicat format per una escarpa i un martell posats en forma de X.

El document també informava que a la Mina Paz de Sant Juan de Palamós  els treballadors havien suspès el seu  treball com a protesta a l’acomiadament de les dones de la mina Pepita. Notificaven que no tornarien a ocupar el seu lloc de treball fins que no desapareixes el “destajo”, o sigui el treball a preu fet  dit també a escar o a escarada, i fins que tinguessin les degudes condicions laborals tant pel que feia a la retribució salarial com a l’adequació de locals per evitar les inclemències del temps, activitat que fins el moment, deien,  practicaven al aire lliure.[2]  Mario Boet  era el propietari de les Mines de Sant Joan de Palamós i segons consta al periòdic  Marinada del mes d’novembre del 1918 va morir a causa de la grippe.

Hem volgut fer aquesta extensió informativa perquè reafirma novament que la activitat minera havia estat practicada també per  dones.  Els obrers de les mines del Baix Empordà, majoritàriament eren persones vingudes d’andalusia i per saber quelcom més d’aquesta activitat minera en general es pot consultar el treball de  Diana LLedó.[3]

A la esmentada reunió també s’acordà aportar un 10%  del salari per la Cuina comuna de la vila. En aquesta línia dir que el Sindicat de paletes amb data 14 de desembre del 1919, uns dies abans que el ‘Sindicato Obrero la Unión Minera’ també es reunís, ja havien comunicat al batlle que destinaven diners a favor de la Cuina comuna, conscients de la “la vida penosa” que arrossegava aquest servei creat per pal·liar els efectes de la Primera Guerra Mundial. Gracies a aquest ajut algunes  persones podien cobrir la necessitat de menjar  un plat calent.

Marcel Bofill Sureda en el seu llibre Història de la mineria a Sant Joan de Palamós ens mostra la activitat minera d’ aquest territori entre els anys 1916 al 1929  on hi havia vint i cinc explotacions mineres que d’on se’n extreia plom i ferro i amb menys quantitat coure i platí. També és interessant consultar l’article de Jaume Font i David LLorca. Les mines de Mont-ras i Llofriu

Darrerament em localitzat un  article al Distrito  del dia 14/8/1898 (AMP) que dona dades d’ exportació i importació de productes espanyols i, referent  als  minerals comenta que a Espanya les mines ocupaven un total de 314.779 hectàrees i se’n extreia 29 milions de tones de mineral a boca de mina, les més productives eren les de ferro, plom, plom argentífer, coure, carbó i zinc. També consta que a les 1.814 mines que estaven en activitat hi treballaven 75.503 homes, 445 dones i 1.798 joves, evidentment que degut a aquest tipus de feina  la gran majoria d’empleats eren homes, però  també hi havien dones i mainada com  havien  esmentat anteriorment.

Les mines  havien de permetre ser explotades durant un període de temps  perquè  a Crònica del dia 17 de gener de l’any 1908  les mines de plom Antonieta i Antonieta II de Sant Climent i Peratallada havien estat  declarades caducades i  posades a subhasta el dia 27 de gener de l’any 1908 mitjançant un acte  fet al despatx  del Delegat d’Hisenda. (AMP)

Segons la Revista de Palafrugell, Arxiu Municipal de Palafrugell del dia 1 de novembre de l’any 1994, Pere Juanola Campolier  va ser l’últim miner que va treure baritina i galena de Mont-ras i Palafrugell.

Diana Lledó  va guanyar  el premi Luis Esteve 98 corresponent als Premis Les Gavarres treball que duia per títol  Metalls pesants i vegetació. Estudi d’un cas concret: les mines de galena i baritina de Mont-ras,  on se’n fa referència  a Mont-ras,150 anys de municipi 1859-2009. Ajuntament de Mont-ras 2010

Notes