L’any 1978 vaig estudiar l’especialitat d’ATS de Medicina del Treball formació a càrrec de la ‘Escuela Nacional de Medicina del Trabajo’ vinculada al ‘Ministerio de Sanidad y Seguridad Social’ i creada l’any 1956
Fa poc he localitzat un imprès amb els noms i les adreces dels alumnes que vàrem cursar els esmentats estudis que compatibilitzats en vàrem ser un total de 139 i d’aquests 87 érem dones i 52 homes, desconec si tots van finalitzar els estudis.
El fet que aquesta disciplina acadèmica tingues tanta demanada podria ser degut a:
– L’ interès de l’alumnat per conèixer els factors, tant de caràcter ergonòmic, com de condicions laborals i de productes usats a les industries que podien influir a la salut dels treballadors.
– Tenir la possibilitat de ser contractat/ada d’infermera en una empresa de més de 100 treballadors,amb l’avantatges de poder fer una jornada laboral més reduïda i gaudir de bona retribució.
– Un altra dels incentius era que aquests estudis incrementaven el barem de mèrits acadèmics en el supòsit de voler sol·licitar una plaça d’infermera a la Seguretat Social .
No disposo del programa del curs com tampoc dels apunts de classe i treballs presentats, però el temari basava en l’ estat de salut dels treballadors, la funció educativa que podien dur a terme els professionals en hàbits de salut i de prevenció d’ accidents , el coneixement dels factors i productes industrials, el reforç de la practica de primers auxilis i evacuació de possibles lesionats i el debat envers algunes practiques laborals que podien ser millorables.
Desprès d’haver conegut algunes empreses estaven en condicions de valorar alguns riscs laborals que poguessin ser causa de lesions físiques o d’origen psicosomàtic segons el tipus de treball que es feia. A tres de nosaltres ens va ser proposat que anéssim a visitar una fabrica de cotxes i entrevistar l’ encarregat i algun treballador.
No recordo el nom de l’empresa que vàrem visitar, només que feia poc funcionava de forma autogestionada (1) pels propis treballadors. Vaig trobar genial aquesta iniciativa perquè considerava que podia permetrà gaudir d’ una justa repartició de beneficis en base a la productivitat obtinguda. Desprès de la visita dels tallers vàrem reunir-nos amb l’encarregat i alguns treballadors al voltant de una grossa taula rodona i els hi vàrem fer diverses preguntes per poder fer el treball individual que ens havia demanat l’escola.
En base a la observació que havia fet, vaig escriure que existia un accentuat control entre els treballadors, un estat de supervisió continua fet els uns als altres, traspuava la inexistència d’un possible contacte humà fraternal degut que el principal objectiu era aconseguir la màxima productivitat, clar que també s’ha de tenir en compte que havien de restablir l’empresa que havia fet fallida.
Vaig pensar que havien donat un cop de timó envers la productivitat i la feina s’havia convertit, semblava, com a una nova forma de vida. Un extrem d’aquest criteri el podíem trobar en el fet que alguns treballadors els diumenges anaven a l’empresa per rentar el cotxe.
Possiblement van tenir en mi més incidència els factors negatius que vaig observar, un d’ells la transposició del contacte humà com de tu a tu a passar a veure a l’altre coma un treballador d’alt rendiment. Considerava que aquell tipus de model organitzatiu del treball, si es volgués fer extensiu a d’altres empreses, requeriria de debats per encarrilar-los de manera diferent.
En sortir de l’empresa restava decebuda envers aquell model d’autogestió, no me’l imaginava d’aquella manera amb els clàssics trets d’ empresa privada i encara pitjor perquè els companys de treballs’havien transformat en encarregats supervisors. Tot hi haver efectuat un informe, diguem-ne, no positiu, el treball va ser força ben valorat.
Possiblement l’escola havia facilitat la nostra adreça a empreses ‘Unión Explosivos Rio Tinto’ perquè em va proposar de fer-me una entrevista per a una possible contractació laboral. Si hagués prioritzat el fet econòmic no hagués rebutjat l’oferta, però els hi vaig respondre que treballava al servei de formació de l’hospital de Mútua de Terrassa (2) en qualitat de instructora de alumnes d’infermeria i que m’agradava molt aquesta tasca, també que era un inconvenient el fet de canviar de residència.
En aquests moments seria d’interès saber si algun company de curs va anar a ‘Rio Tinto’ hi que ens pogués explicar la seva experiència o d’altres. Qui sap si això pot ser possible, perquè tinc una amiga que sempre diu: Escriure una cosa a Internet es com tirar una ampolla al mar amb un missatge a dins.
Notes
(1) Referent a l’empresa autogestionada he localitzat una pàgina que parla de les avantatges d’aquest sistema, que potser s’adapta millor en segons quin tipus de treball que no pas a la de fabricació de cotxes bastant en sistema de cadena, amb tot a fet una evolució important des de l’any 1978. (2) Els servei de formació de Mútua actualment disposa d’un gran ventall d’àrees formatives, no com abans que solament feia docència per les estudiants d’infermeria.