Recentment he localitzar dos articles escrits per Esteve Fa i Tolsanes que em va regalar fa uns trenta anys, un d’ells portava per títol El ferro dintre la història de Llagostera i l’altre LLagosterens al “Foc de la Bisbal” ambdós havien estat publicats al Butlletí de la Festa Major de Llagostera. A les fotocopies dels articles no hi consta l’any. En aquest mateix mitjà també hi havia publicat Recuperació d’un menhir (1979) i La cova neolítica de Pedra sobre Altra (1979).
Malauradament algunes parts de les fotocopies dels articles s’han fet il·legibles, tot que si reviséssim els Butlletins de la Festa Major els podriem consultar, Esteva comentava que havia localitzar un objecte amb aquestes paraules: Els primers vestigis que m’interessaren …… Es tractava d’una massa de metall fos, ….. per la seva part superior i amb clares marques d’haver-se solidificat sobre un llit de terra. La primera impressió es que es tractava d’ un residu de fundació , en concret ferro. I així resulta ser.
La confirmació de la naturalesa del objecte trobat li va venir donada per Pere Molera i Solà, doctor en ciències químiques i professor de metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona que juntament amb la seva senyora Consol Barrueco van publicar Llibre de la Farga . Els autors esmentaven que a Llagostera havien existit dues Fargas, fet conegut a partir d’una Memòria de Rèdits i Cens a favor del compte Ramon Berenguer IV. Esmenten també la importància que havia tingut la farga o la siderúrgia catalana de la zona nord de Catalunya.
Esteva a més de ser una arqueòleg afeccionat, diguem-ne de camp, tenia la facultat que quan s’endinsava al bosc la seva mirada selectiva li permetria descobrir reminiscències procedents d’altres moments històrics de la humanitat.
Va descobrir i participà en la excavació del paradolmen (1) Pedra sobre altra (1979) al indret del Massís de Cadiretes de Tossa de Mar, que desprès va ser estudiada per Josep M. Romo, Joan Pinsach i Lluís Torres datant-la del període Neolític Final a Calcolític, entre 2500 a 1800 a.c. També va localitzà els menhirs: l’Avi, de Montllor i d’ en Llach (1981) que es tracta d’un monòlit de granit rosanegròs de 2,20m d’alçada, 0,74m d’amplada i de 0,76m de gruix.
En motiu d’un cecle de conferencies que van ser organitazades per l’Associació arqueologica de Girona l’any 1978, em considerat adjuntar aquesta convocatòria forma per quatre pagines que aporta informació i també els conferenciants que hi vàren participar.
Un de les altres afeccions era la micologia i disposava de la col·lecció d’uns 400 bolets que havia esculpit ell mateix emprant la tècnica de construir un motlle de guix sobre el propi bolet que desprès pintava i adquirien una aparença força natural.
L’agradava la poesia i durant una visita que vaig fer-li a casa seva per visitar també a la Emilia, va llegir-me dues o tres poesies creades pel doctor Pompeu Pascual , metge amb qui vaig treballar al consultori de Llagostera (1987-1991), Esteva hi va posar la seva pròpia entonació i èmfasi en les paraules que sempre he recordat aquell moment.
Esteva era fill de Llança, nat el dia 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de marc de 1997. L’Ajuntament de Llagostera aquest mateix any va crear la beca bianual que porta el seu non, Esteve Fa Tolsanes amb l’objectiu de donar impuls a la recerca en el camp de les humanitats i ciències socials motiu pel que fou creada la Col·lecció Beca Esteve Fa on hi són publicats els treball guanyadors de cada edició que fins el moment són:
– Carles Turon. Llagostera segons els seus cadastres (1716-1819) ,1997
– Josep Canto i Pagès i Antoni Mascort Vert. Episodis de la història de Llagostera segles XVI –XVII, 2000
– Joaquim Alvarado Costa. Suro, carracs i taps .Llagostera 1753 -1934, 2002
– David Ortega i Cobos. El jaciment arqueològic de can Vidal , 2004
– Cristina Masvidal i Fernández. La Torre dels moros. El veïnat de Panedes de Llagostera entre els segles III-XIII, 2006
– Xavier Soldevila i Temporal. Llagostera Medieval. Viure a la plana de la Selva el 1.300, 2008
– Jordi Bohigas i Maynegre . Entre dictadures. Llagostera 1923-1943, 2011.
– Francesc Aicart i Hereu, La recerca arqueològica a Llagostera (1900-1972), 2014.
Notes
(1) Cavitat entre blocs erràtics o abric rocós usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. Font Termcat
Ampliació
El dissabte dia 21 de desembre de l’any 2019, Guillermo Caso de los Cobos va publicar a Terrae Antiqvae “Una pieza de Hierro desenterrada en Turquia puede cambiar la historia” deia que el mes de setembre de l’any 2017 un equip d’investigació japonès durant una excavació arqueològica feta a les ruïnes de Kaman Kalehöyuk, Turquia a la regió d’ Anatòlia, àrea central que es considera pertanyia a l’ antic Imperi Hitita, a sobre d’ una capa geològica datada del 2.500 a.C i 2.250 a.C, havien localitzar un objecte de ferro que havia estat modelat amb foc.
La peça te forma de pes i fa tres sentimetres de diàmetre, Sachihiro Omura de l’ Institut Japonés d’ Arqueologia d’Anatolia (JIAA) diu que es tracta de la fabricació de ferro més Antigua de la regió d’ Anatòlia.
He considerat curiós que després de passar tres dies que havia parlat d’ Esteva Fa dient que l’any 1969 havia localitzar una peça de ferro de molts anys d’antiguitat al municipi de Llagostera i també el fet de exposar el seu interès pels Hitites, hagi estat ara quan ha aparegut la noticia de la troballa de la peça de ferro, de segur que si en Esteva continuès amb nosaltres s’hagués interessat del tot per aquesta descoberta.
Donar a conèixer Llagostera.
Sense que de bon principi tingues el propòsit de donar a conèixer Llagostera, sí que degut que em venien a veure diverses amigues els ensenyava la vila, en especial el casino i els podia explicar quelcom de la seva història , però el que era més interessant era que els hi podia presentar a algunes amistats. Recordo que un dia varem anar a casa de la meva amiga Emma Rasset, que com personalment la tenia considerada, elles també van opinar que era una persona entranyable.
Va ser la Emma qui estant al jardí de casa seva, ens va fer aquesta fotografia que adjuntem i que ara volem presentar com a record d’aquell dia memorable unides per la amistat. A la fotografia d’esquerra a dreta hi ha: M. del Carme Cabo, Rosa M. Masana, Rosa Bosch i Teresa Soler.
