Article publicat a la revista Terme, número 14, Terrassa, 1999.
La bòbila Almirall va ser fundada l’any 1910 pel senyor Jaume Almirall i Poch com a empresa productora de totxos per a la construcció. Situada a la Gran Via, avui avinguda Àngel Sallent, era un lloc adient per la proximitat del turó de Can Poal, zona subministradora de terres argilosos.
Tambe es pot llegir:
La Xemeneia Almirall, noves aportacions
Més iformació
Darrerament m’ha arribat a mans l’article editat a la revista d’informació municipal Visquem Terrassa que publica l’Ajuntament de la ciutat, on al número 112 de març de 2008, pàgina numero 15 a l’apartat : Veus ciutadanes, parla d’un amic de Marià Masana i de la xemeneia Almirall. Recordo que en ocasions en Marià es referia a en Arissó, el seu nom ens era molt familiar.
Adjunto la fotografia treta del mateix article i presento el text literal.
La xemeneia de la bòbila Almirall
La imatge d’aquest mes correspon a un dels monuments emblemàtics de la ciutat. La bòbila Almirall es va construir a principis de segle XX als afores de la ciutat en un terreny molt apropiat per a la extracció d’argila per als totxos. No és estrany la construcció d’una gran bòbila, a causa de la gran demanda de maons per a la construcció de fàbriques i cases, ja que la ciutat estava en plena expansió industrial. La xemeneia es va aixecar el 1956 i té una altura de 63 metres, i el fet de comptar amb una escala helicoïdal amb 217 graons, que permet pujar fins a una plataforma situada a dalt de tot, la van fer entrar en el llibre Guinness dels rècords el 1991 com la xemeneia d’aquestes característiques més alta del món.
El testimoni: Manel Arissó Vera
Vaig néixer l’any 1928 i he viscut tota la vida al carrer Infant Martí, a cent metres de la bòbila que jo sempre havia vist, ja que feia molts anys que funcionava. Pels voltants de la bòbila hi havia alguns horts, era al costat d’un torrent i donava al carrer que en dèiem la Gran Via, per la seva amplitud, més del que és ara l’avinguda Àngel Sallent. Jo tenia uns telers a casa meva prop del carrer Faraday i tenia molta amistat amb el mestre d’obres que va construir la xemeneia, en Marià Massana. Un dia de l’any 1956 em va trobar al Bar Riquelme, en aquells temps el bar del barri a la cantonada Infant Martí amb Faraday, i em va dir que en aquell moment acabava de finalitzar les obres de la xemeneia i que si volia em convidava a pujar-hi i que seria el primer a fer-ho, a banda d’ell mateix i els paletes. Com que no em feien por les altures i he fet muntanya sempre, hi vàrem anar tot seguit, i en un moment vàrem ser a dalt. La xemeneia no va funcionar gaires vegades, potser una o dues, que jo sàpiga, perquè el fum de la cocció dels totxos sortia per una altra xemeneia. M’imagino que el senyor Almirall va voler construir més un edifici singular que no pas una simple xemeneia.
Elements imprescindibles del patrimoni industrial català.
El Diari de Terrassa amb data 20 d’0ctubre del 2015, publicava la noticia que el Vapor Aymerich Amat i Jover actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ( mNactec) i la xemeneia de la bòbila Almirall eren dues de les estructures que formaven part dels 150 elements considerats patrimoni industrial imprescindible de Catalunya. Per accedir a la noticia accedir clicant aquí
