En una ocasió passejant per les parades d’una fira d’antiquaris, vaig veure un quadern de notes fet amb aquell paper d’abans. Mentre me’l mirava el venedor em va dir: “Va, te’l deixo per dos euros”. El vaig comprar perquè vaig pensar que em seria útil per prendre apunts.
En arribar a casa vaig veure que hi havia unes pàgines escrites, que eren els comptes de dues consultes de podologia d’algú que responia al nom de Sadurní S. Era evident que havia de ser també ajudant tècnic sanitari (ATS), perquè abans l’especialitat de podologia es feia com a especialització dels estudis d’aquesta carrera que després es va transformar en diplomat universitari en infermeria (DUI).
Vaig considerar força curiós que aquell antic quadern hagués estat propietat d’un ATS i que aquest fos adquirit en un antiquari per una persona que també era infermera, ATS o DUI, jo mateixa.
Vaig guardar el quadern en part perquè no em sentia motivada a escriure sobre aquelles pagines que en el seu origen tenien una altra finalitat.
D’aquest fet, han passat uns tres anys i fa poc va caure novament el quadern a les meves mans i, potser per evitar de continuar-lo guardant amb el risc que a la llarga pogués esdevenir un objecte més d’allò que en diem el síndrome de Diògenes, que són aquelles manies que algú te en guarda-ho , vaig decidir fer-ne un resum del seu contingut i usar finalment aquells fulls en blanc.
Sabem que el senyor Sadurní S. l’any 1980 disposava de dues consultes de podologia: una a Hospitalet i l’altra a Barcelona. Hem pogut veure que les tasques professionals que realitzava consistien en l’extracció de berrugues plantars i possiblement altres tipus d’intervencions pròpies de l’especialitat, que no especifica —només va registrar el nombre de consultes que havia realitzat—. Sí que consta la seva principal activitat, que era la de fer plantilles, sovint amb la funció de corregir els peus plans o altres deformacions.
Pensem que les plantilles no les elaborava ell, perquè consta que ha abonat quantitats en concepte de plantilles. Ell sí que devia fer el motllo, perquè també consta que comprava Plasto, un tipus de material que havia de servir per a aquest fi. També emprava perclorat de ferro i el conegut desinfectant violeta de genciana.
Referent a les despeses generals hi constava la Josefa, possiblement la senyora encarregada de la neteja, perquè en ocasions hi deia escala, el rebut de l’aigua i de la llum. Amb tot, el balanç mensual que donava com a resultat de les despeses i els ingressos eren favorables al treball realitzat.
La curiositat m’ha portat a buscar quelcom de més d’en Sadurní S, sense que n’hagi trobat informació addicional, excepte que possiblement tenia un nebot que també va estudiar podologia. No he insistit a localitzar més informació perquè aquesta no l’hauria presentat. Em sento bé només fent aquesta breu crònica d’en Sadurní.
