El passat mes de novembre va sortir d’impremta el llibre de la bisbalenca Maria Rosa Ribas titulat Les mares que ens han parit, tema adient per haver estat desenvolupat per una infermera que ha exercit durant diversos anys en el servei de planificació familiar d’un centre d’assistència primària.
El llibre tracta del paper que ha tingut la dona en la societat des de la prehistòria fins a l’actualitat, també de les dones que s’han dedicat a la medicina i de com han evolucionat els sistemes de control de la natalitat.
—Maria Rosa, pregunta obligada, com és que has escrit aquest llibre?
—Bé, treballant d’infermera en un Centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró, vaig tenir curiositat d’investigar com s’entenia i com tenien cura de la fecunditat les dones en altres èpoques històriques. Vaig anar buscant informació i de tot el recull n’ha sortit ‘Les mares que ens han parit’.
—Fer una síntesi dels períodes històrics de la humanitat relacionats amb la fecundació et deu haver exigit molt temps de recerca.
—La informació l’he anat recopilant durant anys i segueixo recopilant-ne ja que és un tema viu que no s’acaba mai. Cada dia, tant del passat com del present hi ha descobriments o interpretacions noves del que fins avui se sap. Els viatges m’han servit per acostar-me, a través de l’art, a altres èpoques i cultures. És emocionant veure un jaciment de fa 7.000 anys a Catalhujut (Turquia) on sembla, fins avui, que hi ha les primeres parets fetes pels homes i on s’ha trobat unes figures de dones assegudes en un tron, desprenent una autoritat que fa pensar si no era un matriarcat. També, al Museu Nacional de Bucarest vaig veure la figureta dels amants de Gumelnitsa (4.500 aC) i em va impressionar tenir-la tan a prop, com si viatgés al neolític. Aquestes i altres vivències han sigut molt gratificants.
—El teu llibre pot ser útil com a obra de consulta per a estudiosos del tema.
—A mi m’agradaria que arribés a les persones interessades per la història o bé que despertés aquest interès. He intentat ser rigorosa en la informació i exposar trets socials, culturals, dones i homes representatius de cada època històrica i que ens han deixat una herència cultural molt interessant.
—Has fet o tens previst fer presentacions del llibre?
—Fins avui n’he fet quatre: dues a Mataró, una a Vilassar de Mar i una altra a Barcelona. En totes hi ha hagut molta participació i debat sobre el tema de la dona, dels canvis en l’estructura familiar i del fet de tenir o no tenir fills.
—Com a procés evolutiu i en relació amb altres cultures anteriors, comentes que actualment la tècnica és el nostre ritual. Consideres que la tècnica pot arribar a suplantar la funció reproductiva i maternal de la dona?
—La tècnica només pot substituir la part tècnica, valgui la redundància, de la funció reproductiva i maternal. No podrà mai substituir la part intangible que acompanya el fet de tenir un fill i de tenir-ne cura. L’emoció, l’estimació, les pors, la preocupació… la base de la relació amb els fills no ho podrà aportar mai una màquina, neixi el fill de la forma que neixi.
—Personalment em fa molta angúnia el fet que es vulgui implantar la maternitat subrogada.
—La maternitat subrogada és una possibilitat que ofereix la tècnica i que genera molt debat ètic en la societat. Respecto les persones que hi estan d’acord, però jo m’hi posiciono en contra perquè ho veig com una mercantilització del cos de la dona en un grau molt profund.
—Abans d’acabar l’entrevista, t’he de dir que he trobat molt interessants les il·lustracions de Nèstor Salas; tenen un punt humorístic.
—A mi, aquestes il·lustracions del Nèstor m’agraden molt, perquè són iròniques i subtils.
—Bé, Maria Rosa, moltes felicitats per aquesta obra històrica que ens poses a l’abast.
