A la Revista del Baix Empordà número 61, pag. 78 del mes de juny del 2018, Manel Ferreres  va publicar un article donant referències de la segona  làmina de  plom que va ser  localitzada al Puig de Sant Andreu del  poblat ibèric d’Ullastret -Girona- l’any 2017, actualment Museu d’Arqueologia de Catalunya.  situat al mateix indret.

Es tracta d’una troballa  arqueològica de gran importància tot que només  medeix  4 x 3 cms.  Actualment per procedir al seu anàlisi  i interpretació  de l’escriptura  està custodiada al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

M. Ferreres  també ens aporta  referències  i  adjunta una imatge del primer plom  que va ser localitzat a Ullastret l’any 1967-  Comenta que  Joan Oliva  va explicar aquesta  troballa de la següent manera:  ‘ Lo halló don Narciso Frigola, de la brigada de excavacions, el citado dia 12 de mayo [1967], en los dias últimos de campaña anterior. ‘Se trata de una lamina de plomo de forma rectangular, de 154 mm, de longitud, 41 mm, de alto y unos 2 de grueso. Se hallaba en estado plegado en tres dobleces, con la particularidad de contener escritura en ambas cares. Inventario general n. O 3.309 del Catalogo Museo  Monografico de Ullastret, donde hoy figura expuesto, acompanyado del dibujo y transcripción.’

 

Plom d'Ullastret , 1967 , imatge de Viquipèdia

 

Interpretació  del primer plom.

Desprès d’haver llegit l’esmentat article, vaig recordar que  havia consultat  un llibre  que parlava de l’esmentat plom  i vaig decidir  revisar-lo de nou, l’autor era Alexandre Eleazar (1920-2004),  titulat ‘Los Bere’  que va ser  publicat l’any 1985  i, efectivament,   a la pàgina número  536  hi constaven les explicacions sobre l’esmentada descoberta d’  Ullastret l’any 1967, dient el següent  :

Inscripción sobre una pequeña lámina de plomo hallada en una sepultura de (Gerona) antiguo de este lugar: Ull estret «ojo estrecho», en un territorio que en la época del texto pertenecía al Imperio paien. Lugar de la inscripción: Toledo, reino de Edetanie. Sentido de la escritura: de izquierda a derecha. Tipo de escritura Betroia. Modismo Edetan. Autor de la escritura un edeslari -cronista- , Tema: La muerte de los príncipes gemelos bastardos. Cantidad de signos: 42, Letras en castellano 226, Coeficiente: 5,38. Época probable de la inscripción: 1569 a 1559 a.C.

També  inclou el grafisme que ell mateix  possiblement havia dibuixat i ara, per fer aquesta crònica, n’he fet una còpia. Consta de tres segments  i  enumera  els signes amb el número  1  fins al 10  que conformen  línies horitzontals i són de  lectura d’ esquerra a dreta.

 

 Transcripció del signes  per A. Eleazar                                                                                                                                   

 

Gràfic de A. Eleazar, reconstruit per la autora del article

1-      A ALKIEK NAI ERRU ZERE

2-      AYERA IO

3-      TA ERREU IZAN

4-      ¿   ERREGE-ORDE ARO

5-      YERA ZINKI

6-      ALKI ERREGEZKO

7-      JAYOERA BIZKI SUZURRE

8-       ELERIO ARO BI

9-      TA ERREU ELE  ?

10-  ? EDlRU  ? (GO) ? (EN)

Posterior traducció  al castellà  de A. Eleazar          

1-      El Valiente pretendiente al Trono tuyo

2-      resuelto a vengarse.

3-      Es Príncipe que siendo

4-      (expulsado) en tiempo de la Regencia

5-      supuso de veras

6-      se asentaría al Trono Real.

7-      Nacieron gemelos fogosos.

8-      Lucharon por la muerte los dos hermanos.

9-      Eran Príncipes insistentes.

10-   (Tuvieron) hermosa (muerte) (la más alta y sublime).

Complementa les  investigacions  del text escrit  relacionant-lo  amb  la “La historia de los príncipes gemelos bastardos de Toledo” . La narració es força extensa, ocupa dinou pàgines.

Informació complementaria

Referent al origen de les llengües, la autora Carme Jimenez Huertas a una entrevista feta per  Alicia Ninou ens aporta  coneixements al respecte i amb quelcom concorden amb el que deia la línia  Eleazar que poden consultar a: No venimos del latín 

Monòlit de M.Oliva. Museu d' Arqueologia de Catalunya

 

Casa de Miquel Oliva i Prat al carrer de la Força de Girona

  L’arqueòleg que va dirigir l’estudi del jaciment d’Ullastret mitjançant el Servei d’Excavacions  i  Monuments de la Diputació  de Girona va ser Miquel Oliva  i Prat ( Girona 1922 Castelló d’Ampuries 1974) persona estudiosa d’aquest indret  arqueològic que en va presentar una tesi doctoral.

La casa on va nàixer M.Oliva està situada al carrer de la Força de Girona, carrer que puja a la  Catedral  i on hi ha una placa a la façana  que en dona referències.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *