Plou poc, el consum  d’aigua augmenta, com també l’ús de productes  químics que utilitzem en   la  agricultura, per altra banda la biodiversitat  dels insectes i d’altres animals benefactors també  es veu compromesa, fet  que repercuteix també en la pol·linització  de les plantes, funció  que actualment  s’ està  suplint per mitjans mecànics.

Haurien de considerar que els plaguicides són una arma de doble tall, perquè tots els productes químics que espargeixen per sobre dels camps, són absorbits i passen als aqüífers  d’aigua subterrània  que desprès haurem de veure. S’ha disposat un dia per cada cosa, el del aigua és del 22 de març  i  per aquest motiu  a la pàgina Aigua és vida, va ser publicat un article titulat : Creix l’interes social per l’aigua, li donem cita per la  informació que ens aporta.

El control dels aliments i de la aigua a Catalunya

El Nitrat de Xile havia estat molt emprat per fertilitzar els camps

El dia 31 de desembre de l’any 1998  es va posar en marxa  la  Agència Catalana del Aigua (ACA) que vetlla per la qualitat  de la aigua i la seva  distribució. Podem consultar les  activitats desenvolupades per la Agencia. Aquest mateix centre el mes de març de l’any 2016 va publicar un informe tècnic sobre el nivell de nitrats absorbits al subsòl.

La aigua i els aliments estan directament vinculats a la  salut de les persones i de tots els essers vius,  motiu pel que  l’any 2007 també  va  ser creat  el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2007-2010. En aquesta línia s’està treballant per trobar marcadors o sistemes d’anàlisi que mostrin la presencia de  carbendazim  i també d’altres fungicides que  poden persistir  a les fruites i verdures.

El Dipsalut es un Organisme de Salut Publica de la Diputació de Girona  i  també vetlla per la salut ambiental i assessora als ajuntaments de la província envers les mesures  que convé  prendre perquè les instal·lacions de aigua  dels  llocs públics tinguin  les corresponents  garanties de salubritat,  també imparteix  cursos de formació.

Estudis dels contaminats i efectes sobre la salut

La Agencia de Salut Publica de Barcelona va editar l’any 2006 un llibre  consultable a Internet titulat Plaguicides en els aliments  que parla del tipus de plaguicides i la seva  possible toxicitat.

Un article interessant és el  publicar al  diari de Girona  sobre  l’herbicida Carbendazim,  duvulgació que  ajuda a conèixer  quelcom més  aquest producte tant usat a la agricultura.

Un  altra estudi de caràcter més tècnic , tracta sobre la influencia del Carbendazin en la funció espermàtica,  observant que el contacte amb aquest  producte redueix  la qualitat i la quantitat dels espermatozous.[1]  Les autores Rodriges, Aline  i Cristina Ferreira  també analitza els canvis morfològics i bioquímics  que es poden produir en organismes  per  l’ús de carbamats i  organofosforats,  la detecció  d’aquestes  substancies són  un biomarcador de contaminació ambiental. [4]

En la línia de la disfunció espermàtica,  la Vanguardia del dia 5 d’abril del 2013. Sevilla (Efe), va publicar un article titulat: ‘ La tasa de infertilidad a España llega al 17% de la población y va en aumento’. També constatava que  segons les dades donades  per la ‘Sociedad Española de Infertilidad’, cada any es fan en el  país 50.000 tractaments de fecundació in vitro y casi 30.000 de inseminació artificial.

Segons un estudi fet a Costa Rica  recomanen vigilar l’ús de bromur de metil, metam sodi, terbufos, etoprofos, endosulfan, MCPA i carbofuran degut al grau de toxicitat aguda que provoca  i,  el mancozeb, paraquat, 2,4-D i carbofuran pels  seus efectes crònics en la salut.

El carbofuran és un dels pesticides més tòxics. La marca registrada és Furadan de la casa  FMC Corporation i Curater i també el fabriquen d’altres. S’aplica per matar els insectes  dels  diversos tipus de cultius, per exemple la patata, blat de moro i la soja. El mancoceb és un fungicida també  força emprat en els  cultius. Podem consultat el Vademecum de productes.

Presentem la referència d’un altre article basat amb  la  necessitat de monitoritzar  els productes plaguicides . [2]

Estudis enfocats a  aconseguir la biodegradació del Carbendazim.

Per sort, paral·lelament a la incorporació de nous productes  químics que malmenen  els ecosistemes, també hi ha  estudiosos i investigadors acadèmics que treballen per intentar reduir les conseqüències nocives dels esmentats productes. Presentem la cita i localització a Internet d’un treball titulat ‘Utilización de aislamientos microbianos para biodegradar el fungicida sistémico Carbendazim’[3]

Notes


[1] MASAAKI NAKAI, Dr. REX A. HESS , BILLY J. MOORE ,ROBERT F. GUTTROFF , LILLIAN F. STRADER i RALPH E. LINDER . Acute and Long‐term Effects of a Single Dose of the Fungicide Carbendazim (Methyl 2 Benzimidazole Carbamate) on the Male Reproductive System in the Rat. Journal of Andrology, nov. dec.1992. American Society of Andrology . https://doi.org/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x  https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x

2] Virya Bravo Durán, Elba de la Cruz Malavassi, Gustavo Herrera Ledezma, …http://www.redalyc.org/html/4759/475947762021/351. Uso de plaguicidas en cultivos agrícolas como herramienta para el monitoreo de peligros en salud. Uniciencia Vol. 27 [352-376] NISSN 1101-Enero-junio 2013. Instituto Regional de Estudios en Sustancias Tóxicas. Universidad Nacional. Heredia, Costa Rica. www.revistas.una.ac.cr/uniciencia

 [3] Álvaro Vásquez , Santiago Quiroz , Elizabeth Correa , Lina Arbeláez, Estudiante de Biotecnología . Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 2. Estudiante de Bacteriología y Laboratorio Clínico. Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 3. Docente de Biotecnología. Grupo Biociencias. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia.

[ 4 ] RODRIGUES, Aline Cristina Ferreira. Estudo de variações bioquímicas e morfológicas induzidas por peticidas orgnofosforado e carbamato em tilápia (oreochromis niloticus) e cascudo (Pterygoplichthys anisitsi), como biomarcadores de contamincação ambiental. 2009. 95 f. Dissertação (mestrado) – Universidade Estadual Paulista, Instituto de Biociências, Letras e Ciências Exatas, 2009. Disponível em: <http://hdl.handle.net/11449/87594>.

 Informació complementària  respecte a la història de la aigua de La Bisbal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *