Aquest text està format per un recull de dades obtingudes de diaris antics digitalitzats. L’any 2013 varem fer-ne una edició en format llibre titulat Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914 i posteriorment , l’any 2016 va ser fet un altre llibre que correspon a una la segona part de l’anterior i en format digital que es pot consultar a Dones emprenedores. Segon volum , a la pàgina 99 parla de les meretrius i degut que em obtingut més dades relacionades , les incloem en aquesta pàgina.
Contingut:
Pregunten al batlle de Palafrugell si Francesca Cubet, coneguda com la Llaunera, exercia la prostitució (1/10/1863). En una altra circular hi ha la seva descripció física: era baixa, de cabells castanys foscos, ulls marrons, nas regular, cara rodona, color bo i que en aquell moment feia de dida a la Maternitat de Barcelona (6/10/1863).
A un establiment propietat del senyor Sagrera es feia ball i es comentava que hi havia dones molt relaxades que es podien anomenar prostitutes. Encara que aquestes fossin casades no deixaven de ser descarrilades. En canvi, a la sala del «comú» no hi havia hagut mai cap motiu de queixa (23/12/1867).
De vegades, a les cases de tolerància es jugaven jocs prohibits per la llei, no sabem si aquest era el cas, només que a una circular es notificava que havien de ser investigades les cases de cal Calof i de cal Tóful (febrer 1894). Es torna a investigar Cristobal Vilella, Tóful (16/5/1899).
En el primer volum,[1] comentàvem que la Junta Municipal de Palafrugell amb data 16 de desembre del 1904 feia saber que no hi havia establiments dedicats a la prostitució. És possible que els haguessin clausurat.
El governador civil de Girona, amb data 19 de febrer del 1904, es dirigeix al batlle de Palafrugell informant que un ciutadà li demanava que argumentés el motiu pel qual s´havia de tancar la mancebia del carrer Sant Pons número 17. El batlle va fer constar que l’esmentat establiment estava inscrit al Registre Especial d’Higiene, per la qual cosa, sembla, que era legal.
El governador civil, amb data 7 d’agost del 1904, autoritza a Joan P. i a Carme G. O. «para que se puedan ejercer en esta población el tráfico de mancebia». Però amb la condició que havia d’haver-hi un metge que visités totes les públiques i també que donés de baixa les que estiguessin malaltes. El metge cobraria una pesseta per casa visita.
Es diu que Joan P. tenia dues públiques, una de 25 anys i que era de Madrid i l’altra, de Saragossa.
Carmen G.O. tenia una pública de 25 anys que era de Barcelona.
Els establiments de Josep S. i de Raimunda B., a la que popularment anomenaven la Mundeta, no es van voler donar d’alta a la matrícula de contribució de l’any 1904.
Vicente L. també explicava que només tenia una dona i que la mantenia (1/8/1904).
El governador civil comunica al batlle de Palafrugell que ha d’organitzar la vigilància del servei d’higiene de la prostitució d’acord amb la Real Orden del 12 de desembre de 1903. Més tard, es concreten les bases d’aquesta reglamentació (14/2/1906).
Possiblement el negoci de les cases de tolerància era rendible perquè la Mundeta, tot i que ella mateixa considerava que aquest negoci era immoral, també deia que es veia obligada a mantenir-lo i es queixava que la forcessin a tancar l’establiment a les 10 del vespre, mentre que a la vila se n’havia obert un de nou que a més d’aplicar preus molt alts li era permès obrir tota la nit (31/3/1908) i (4/5/1908).
A una casa de prostitució es va presentar una noia de 24 anys anomenada Rita amb la seva filla Anna que tenia dos anys i que havia nascut a la Maternitat de Barcelona. Finalment, expliquen que la Rita va marxar a Buenos Aires i va deixar la criatura a Palafrugell (26/8/1909).
El metge higienista d’una casa de lenocinio -en català, alcavoteria- que era propietat de Manuela Barrancos, era el responsable d’anar a visitar les pupilas.[2] La revisió del metge en una ocasió constava que sanitàriament havia estat satisfactòria (2/11/1912). Les meretrius de l’esmentat establiment eren C.G. de 23 anys i M.V. de 26, totes dues solteres i de Mataró (2/11/1912).
En una altra llista consten C.G., M. Ll., C.B., M.G. i M.M., totes amb una edat compresa entre els 23 i els 25 anys (12/11/1912).
El metge Josep Reixart troba en bones condicions un local de prostitució i fa constar que disposava d’instrumental apte per al reconeixement de las pupilas (19/11/1914).
- Meretrius 1890
Informació addicional.
La consulta de documents posteriors, ens han permès obtenir dades relacionades amb la pràctica de la prostitució que em considerat ajuntar .
L’any 1918, segons un comunicat del batlle de Palafrugell, la vila tenia uns 4.000 habitants i unes 1.500 persones que treballaven al suro. En referència a les meretrius hem localitzat algunes documents que ens informen existia un prostíbul a la Cerveceria anomenada ‘El Gran 64’ que estava situada al número 15 del carrer ‘Paseo del Norte’, actualment carrer Velázquez.[3] de Palafrugell que hi constava tenia donades d’ alta les següents noies amb noms i cognoms: Maria natural de Múrcia, Lluïsa de Sabadell, Carmela de Madrid i Amelia de Cartagena. [4]
En una altra nota a la premsa es deia que algunes autoritats judicials eren molt complaents amb els ‘garitos,[5] o casas de lenocinio’, com també amb els abusos que es feien referent a la caça, la pesca y el pasturatge’.
La cita que ara presentem és de Palamós però la incloem aquí perquè ens amplia informació sobre aquests establiments, deia: A la casa de lenocinio de Palamós coneguda per La nueva fullaca, ó per ‘El nuevo retiro’ regentada per Dolors Blanquet, un alcahuete -alcavot, proxeneta-, va matar d’un tret a un noi de 22 anys que deien, s’havia tret un ganivet de la butxaca.[6]
Possiblement els ciutadans estaven preocupats per la seva salut, perquè es va fer una crida a les autoritats demanant-los que vetllessin per corregir la poca higiene dels ‘lenocinios’ i denunciaven a més que en aquests establiments hi assistien joves no entrats encara a la pubertat.[7]
Hem localitzat una nova Cartilla amb el nom ‘Higiene Pública’ que a títol de reglament provisional aprovat per la Junta de Sanitat de Girona, són descrites les normatives per la pràctica de la prostitució. Consten de dos capítols i el primer format per 13 articles fan referència a les casses de tolerància i els seus propietaris i el segon de 28 articles està relacionat amb les ‘pupilas’ i dones dedicades a la prostitució.
El document està signat pel governador Manuel Moreno Churruca el dia 5 de juliol de 1908. En motiu d’una inspecció, sabem que al carrer de la Barca número 9 de Girona hi havia hagut a principis del segle XX una casa de tolerància. ( Font informativa: Arxiu Municipal de Girona, correspondència).
Notes
[1] Rosa M. Masana. Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914, pàg.159.’ any 2013 en format paper. El volum número dos que porta el mateix títol i és una continuïtat de l’anterior fet l’ any 2016 està disponible a Internet.
[2] Pupilas, paraula derivada del llatí “pupilus” que en diminutiu es refereix a “pupus” nen o bé ‘pupilla’, nena i ambdós casos orfes menors d’edat. Terme usat també per referir-se a les prostitutes.
[3] El carrer del Nord era paral·lel al de Barris i Buixó, via confluent a l’actual plaça Camps d’en Prats de Palafrugell i força transitada en anada i vinguda de carruatges provinents de viles marítimes com podia ser Palamós, Tamariu en direcció a Esclanya, Begur, Pals o bé d’altres indrets.
[4] Correspondència Ajuntament de Palafrugell caixa 96 del dia 1-7-1918
[5] Garitos, cases petites rústiques, barraques de pagès, coberts per ús del bestiar, també segons el diccionari de la llengua espanyola, cases clandestines on hi jugaven els’ tahúres y fulleros’ (fullero que hace fullerias, trampas, engaños en el juego, astúcia, cautela). La nueva fullaca potser era el nom popular que l’havien donat com a sinònim de ‘fullero’. També tractant-se de’ garitos’ seria adient aplicar-hi la frase de: Aquí hi ha gat amagat.
[6] Sant Joan de Palamós. El Distrito, 25-4-1902 (AMP)
