L’any 1965 treballava d’auxiliar de clínica a la Mútua de Terrassa i en aquells moments les infermeres i les auxiliars sovint ens organitzàvem per fer celebracions com la festa de les infermeres, que llavors es commemorava el dia de Sant Joan de Déu, diada que també celebraven els bombers.
Érem un grup força actiu, perquè tant podíem preparar un aperitiu, com un sopar, fer una representació teatral o gestionar la petició d’augment de sou quan consideràvem que havia quedat desfasat segons el nivell de vida.
Però les nostres inquietuds anaven més enllà. Ens vàrem proposar organitzar conferències culturals que milloressin la nostra formació. La clínica ho va considerar adient i ens va cedir una sala per desenvolupar els temes escollits d’acord amb els resultats d’una enquesta prèvia.
L’evolució humana
Un dels temes que més ens interessava era l’origen de l’ésser humà, per la qual cosa vàrem considerar fer la proposta al doctor Miquel Crusafont, expert en ciències naturals, paleontologia i farmàcia, i vàrem desplaçar-nos a Sabadell per parlar amb ell.
Va estar-hi d’acord i ens va demanar que li féssim la petició per escrit. Casualment fa poc que he localitzat a internet una fitxa (1) que feia esment d’aquella petició, ja que està catalogada a la documentació de l’arxiu del Centre de Paleontologia M. Crusafont. Aquest ha estat el motiu que ara hagi volgut recordar el professor i quelcom de la conferència que ens va impartir fa més de 50 anys.
Conceptes que ens va transmetre Crusafont
Parlo en plural, tot que desconec quins van ser els conceptes retinguts per les meves companyes i d’altres assistents a la conferència, però personalment sé que em van interessar saber que:
El cervell es plega, o sigui, que es disposa formant circumvolucions, una manera de disposar de més superfície per a la matèria grisa situada a la capa externa del cervell implicada en els processos mentals cognitius i de la intel·ligència. Va donar-nos l’exemple que si tinguéssim el cervell llis, com el tenen les gallines, hauríem de tenir un cap desproporcionat per aconseguir els mateixos metres quadrats que una estructura plegada.
La consciència de si mateix, possiblement per conciliar les teories evolutives de l’espècie humana amb el que ens diu la bíblia, va comentar que es podria considerar que quan el cervell va aconseguir el suficient grau de desenvolupament en substància grisa, l’home i la dona van prendre consciència de la seva pròpia existència, i considerava que possiblement havia de ser en aquell moment quan Déu va infondre l’ànima a l’ésser humà.
Un nen de 12 anys amb una metralladora. Un altre dels conceptes que ens va transmetre i que sempre he tingut en consideració, és que l’ésser humà, amb algunes excepcions, des d’un punt de vista evolutiu tant fisiològic com cognitiu i de valors o d’espiritualitat es desenvolupa molt lentament, tot al contrari del que succeeix amb el desenvolupament de la tecnologia, que ho fa de manera exponencial. Aquest fet, va dir, és com si de sobte l’home s’hagués trobat amb unes eines a les mans que el superen en relació amb el seu propi desenvolupament com a persona i va posar l’exemple d’un nen de dotze anys a qui li dones una metralladora.
Ciència i entusiasme
Els assistents a la conferència vàrem sortir-ne enriquits i també amb noves qüestions suscitades sobre la nostra pròpia naturalesa humana, aspecte important per a una extensa formació de les infermeres. També ens va saber transmetre el seu entusiasme per la ciència en general i el coneixement científic fruit d’acurades recerques.
(1) Servei d’Arxiu de Ciència | Inventaris i catàlegs – sac.cat (la carta de petició no està datada, era aproximadament l’any 1965 )
Adjuntem un enllaç que ens adreça a conèixer alguns estudis de paleontologia presentats a unes jornades organitzades pel Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont. Del contingut de les Jornades se’n fa fer una publicació que porta per nom ‘Guia de Campo XXVIII. Jornadas de la Societat Española de Paleontologia‘, Sabadell octubre 2011
És molt aconsellable també visitar l’Institut de Paleontologia de Sabadell que ha estat possible gracies al material de partida que disposava el Dr, Crusafont desprès de diversos anys de dedicació a aquesta àrea acadèmica.
La frase del Dr. Crusafont, nova aportació (21-4-2020)
El dilluns dia 20 d’abril de l’any 2020 la cadena de televisió DMAX a les 22,35 hores es retransmetia un programa anomenat Hangar 1, que tractava dels albiraments d’objectes aeris no identificats (OVNIS) on eren exposats diversos fenòmens que s’havien observat al cel que havien estat registrats per pilots des de principis dels anys cinquanta.
Parlaven també de la Mútua OVNI (MUFON) i del registre que duia per nom Llibre Blau. Alguns d’aquests documents que fins fa poc eren guardats de forma secreta, han estat des classificats i d’aquí que ara es pugui disposar de informació veraç al respecte.
Els estudiosos del tema que presentaven en a l’esmentat programa, consideraven que la humanitat podria disposar de tecnologia molt avançada que podia procedir o ser donada per éssers d’una altra naturalesa diferent a la nostra, bé fos mitjançant la troballa ocasional d’OVNIS accidentats o per relacions directes.
Una tecnologia que d’altra banda superaria en escreix la dels humans obtinguda sense ajut i amb el risc que podria comportar per la humanitat segons l’ús que se’n fes , Jeremy Ray comparava aquesta possibilitat dient que seria el mateix que a un pre-escolar li donéssim una caixa de llumins.
Donat aquest exemple per part de J.Ray, vaig recordar al mateix moment la frase que en el seu dia va dir el professor Miquel Crusafont durant la conferència feta a Mútua de Terrassa, deia que el fet de disposar d’ una tecnologia més avançada diferent a la nostra propia condició humana evolutiva, podria ser semblant a que a un nen de 12 anys li donessin una metralladora.
Es curiós que desprès de més de cinquanta d’aquella conferencia un investigador de la ufologia hagi emprat una frase similar a la emprada pel doctor Crusafont. Ara també comprenc més aquell exemple que ens havia donat perquè llavors no disposaven de cap altra teoria complementaria per fer comparances com podem fer ara, amb tot sempre he recordat el punt de vista del doctor.
L’any 1981 un grup d’estudiants de Laboratori i de Radiodiagnòstic de la escola de l’Hospital del Tòrax de Terrassa junt amb algun professor i la cap de l’escola Rosa M. Masana, vàrem visitar el museu de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell.
