L’any 2002 el farmacèutic Ramon Piera de Ciurana va publicar a la revista el Drac de la Bisbal d’Empordà número 45 (2004) un article titulat Captació i qualitat de l’aigua que em volgut adjuntar en aquestes pàgines perquè aporta informació i enriqueixen l’article que recentment em publicat a la revista Baix Empordà.
L’article que tracta de la Captació i qualitat de l’aigua de Ramon Piera.
Tots sabem per experiència que les aigües d’alta muntanya gaudeixen d’una qualitat al tast que fa que les identifiquem com a dolces. La causa és la baixa quantitat de sal s minerals dissoltes a conseqüència, en part, de les característiques geològiques del terreny i també pel poc temps de contacte amb el subsòl, Aquestes aigües les qualifiquem de baixa mineralització.
En canvi, les aigües aflorades vora mar, normalment pel tast, les qualifiquem de salades, ja que els terrenys propers a la costa suporten intrusions parcials d’aigua marina que ja són molt riques en sals minerals.
Aquest fenomen detectat fàcilment pel nostre sentit del tast ens demostra de forma molt entenedora que, segons el lloc on es faci una captació d’aigua, les propietats qualitatives poden ésser diferents. És a dir, existeix una indubtable interacció entre la classe de subsòl i l’aigua que s’hi extreu.
Aquesta primera aproximació ens incita a reflexionar una mica entorn dels fenomens hidrogeolòqics que, ben segur, relacionen el lloc de captació d’aigua i la qualitat de l’aigua obtinguda.
Així dons, caldrà explicar, d’una forma senzilla, el cicle del aigua (Fig. 1). Seguint l’esquema s’observa que les precipitacions aporten l’aigua evaporada del mar i dels oceans, i en molta menys proporció l’aigua evaporada de llacs i l’evaporació transpirada del sol i mantell vegetal. Una part de l’aigua de pluja és retinguda per l’estrat vegetal, una altra part retorna, per evaporació, a l’atmosfera i la resta arriba a la superfície del sol, on una fracció es filtra cap al subsòl i l’altra fracció origina els corrents superficials d’aigua que erosionen el sol i arriben a formar escorrenties com torrents, rierols i rius. Part de l’’aigua que circula per aquestes formacions també és capaç de filtrar-se cap al sol. És l’aigua d’infiltració que pot circular subterràniament. S’anomenen aigües freàtiques i la seva profunditat té la magnitud d’alguns metres. Després de realitzar un trajecte més o menys llarg, dóna lloc a una surgència que pot ésser una font. Però segons les característiques geològiques, una part de l’aigua d’infiltració arriba a profunditats apreciables que poden mesurar-se en magnituds d’algun centenar de metres. Són les anomenades aigües subterrànies profundes. El temps de permanència en les estructures geològiques va des de mesos per a les aigües freàtiques fins a milers d’anys per a aigües subterrànies profundes.
Si es té en compte que les qualitats de les aigües de pluja estan influenciades parcialment pels gasos dissolts (p. ex. oxigen, anhídrid carbònic) i pels possibles gasos contaminants atmosfèrics (cas de pluja àcida, per S02), és comprensible que l’aigua dissoldrà elements minerals del sol que, segons les característiques geològiques dels terrenys i els temps de permanència, li donaran propietats específiques.
Les estructures geològiques condicionen els fenòmens, de filtració i absorció. Simplificant molt, em permeto diferenciar-ne tres grups: A) Estructures geològiques constituïdes per roques granítiques, metamòrfiques i pissarres que donen una baixa porositat i per tant escassa permeabilitat. La conseqüència serà uns terrenys amb reserves d’aigua limitades. Per exemple les Gavarres. B) Agrupa els terrenys de sedimentació, formats per graves i argiles, amb molta més capacitat de retenció d’aigua per la seva porositat. Per exemple una bona part de la plana del Baix Empordà. C) De tipus càrstic, que fonamentalment esta format per roques calisses de tipus porós i roques solubles. El nom de càrstic és a conseqüència que els primers estudis científics hidrogeológics d’aigua en roques calisses, van fer-se al Karst, situat a la península d’Ístria (antiga Iugoslàvia) al N de la Adriàtic. Karst en la llengua de la zona significa “camp de pedres calisses”. Evidentment pot deduir-se que en aquest cas les aigües seran molt riques en calci. Pot servir de petit exemple la zona de Serinyá, prop de Banyoles.
Però cal no oblidar que en el moment de la filtració es poden arrossegar components anomenats orgánics (matèria orgànica procedent dels éssers vius) i estructures vitals com bacteris i virus. Aquests poden ésser procedents d’activitats del home i d’animals, i presentar potencialment poder patogen. Grácies als mecanismes de lIuita biològica entre microorganismes, fongs i virus, podem disposar d’aigua no sempre contaminada. Tot dependrà de la velocitat amb que es contamina la superfície, ja que els fenómens biológics actuen amb una determinada velocitat no modificable.
És a dir, el sól gaudeix d’una capacitat limitada per suportar contaminants. Si la capacitat de la superfície per suportar contaminació no és sobrepassada, molt probablement podrem disposar d’aigua consumible. En cas contrari, l’aigua serà no apte per al consumo Per tant, les captacions d’aigua menys profundes seran més influenciables pels contaminants superficials que les aigües profundes.
La salut pública pretén evitar aquelles situacions que poden ésser perjudicials per a la salut humana. Per això la qualitat de l’aigua es mesura amb una sèrie de paràmetres que vénen determinats per un comitè d’experts de la CE i que la legislació de l’Estat espanyol recull en el RD 1138/1990. Pot observar-se que es diferencien cinc tipus de paràmetres analítics, agrupats en caràcters i que són:
1.Caràcters organolèptics (aquells que detecten fàcilment els òrgans dels sentits com són color, terbolesa, olor i tast).
2.Caràcters físics-químics (aquells que tenen relació amb l’estructura natural de l’aigua).
3. Caràcters relatius a substancies no desitjables.
4.Caràcters relatius a substancies tòxiques.
5.Caràcters micro-biològics.
A quasi tots s’indica un nivell guia considerat òptim, i un nivell de concentracions màximes admissibles La totalitat dels paràmetres permet classificar l’aigua en potable o no potable. És un significat de seguretat sanitària. Tot i això, es permet simplificar en alguns casos els paràmetres analitzats , mitjançant una selecció dels més significatius o de més risc sanitari.
****************
Adjuntem en format PFD l’ article que va ser publicat a la Revista Baix Empordà número 52 (2015), el tema central d’aquesta edició estava relacionat amb l’aigua , Ramon Piera de Ciurana i Rosa M. Masana Ribas en vàrem presentant un article titulat:
Evolució tecnico-sanitària del subministrament d’aigua pública a la Bisbal.
Per llegir-lo cliqueu a:
Aigua Bisbal
Qui estigui interessats en conèixer els paràmetres bacteriològics, químics i d’altres indicadors que mesuren la qualitat de l’aigua de consum, podem consultar la pàgina del Departament de Medi Ambient de l’ Ajuntament de La Bisbal on hi ha incorporada la analítica mensual que l’empresa SOREA proporciona , estudi fet al laboratori Palafolls i també per Aigües de Barcelona. Consultar Analítica
Mitjançant el Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, restaven establers els criteris sanitaris de la qualitat del agua de consum humà. Consultable a: Legislació sobre la qualitat del aigua.
Algunes de les analítiques fetes a la xarxa de aigua d’ús públic a la Bisbal, porten el segell de la “Entitad Nacional de Acreditación (ENAC), organisme creat a partir de la resolució del Parlament Europeu i del Consell (reglament núm. 756/2008) que li atorgà la potestat publica de lliurar acreditacions, entre elles i per citar-ne algunes les relacionades amb els controls de les analítiques sanitàries, dels aliments, del aigua, dels gasos d’efecte hivernacle o del sorolls ambientals i generals.
A causa que actualment la afectació de l’aigua de la vila es deguda a herbicides, comentar que un dels més usats rep el nom comercial de Roundup que porta com principi actiu el Glifosato o Glifosat. La empresa fabricant del producte va tenir-ne la patent fins l’any 2000 i amb data 12/10/2012 va publicar a Internet un informe amb tècniques que es consultable a: Monsanto Europa S.A.
Passats 20 dies que s’hagués detectat un problema en la composició del aigua potable, amb data 24 d’agost el batlle de l’Ajuntament de La Bisbal en base al comunicat lliurat per de l’Agència de Salut Pública de Catalunya comunica als ciutadans que l’aigua de la xarxa pública ja és apta per beure i per cuinar, d’acord també amb la darrera analítica del dia 23 d’agost del 2016 després de la instal·lació dels filtres de carbó actiu.
El Consorci de la Costa Brava-Entitat local de l’aigua, va publicà un Edicte on hi consten les bases perquè el ajuntaments puguin sol·licitar subvencions adreçades a complementar el cicle de l’aigua. Es consultable a: Butlletí Oficial de la Provincia de Girona (BOP), número 107 del 6 de juny de 2016. Els plaç de demanda finalitza el mes de desembre.
