Revista Es Pedris Llarg de Begur

Article de Rosa M. Masana publicat a la revista Es Pedris Llarg de Begur, núm. 119, octubre 2015

 Sovint quan parlem de Cuba ho fem recordant l’aventura dels indians que van tornar de l’illa sans i estalvis i amb diners , amb una fortuna que els permeté poder-se construir el clàssic habitatge colonial, casar-se amb una ­noia jove i gaudir de les coses que els oferia la vida. Tot i que també alguns van tomar d’ultramar decebuts i pobres com abans.

El soldat Carreras Ferrer ( propietat del Arxiu Municipal de Begur)

Però el drama més gran des de que va esclatar la guerra de la Independència a la illa de Cuba és que milers de joves soldats de tota la península i centenars de gironins d’una mitjana de 24 anys hi perdessin la vida. Els soldats cridats a files que pertanyien a les classes socials acomodades van poder evitar anar a la guerra pagant una quantitat elevada de diners, era “impost econòmic”, en contraposició al de les famílies po­bres havien de pagar “impost de sang”.

També hi havia qui anava a la lluita en condició de voluntari i, si bé no es el mateix, sabem que la infermera Tenates es fa oferir per anar a atendre als soldats ­ferits i malalts.

A la revista del ” Baix Empordà” núm.44 de l’any 2014 hi ha un article que ens facilita dades generals dels soldats de Baix Empordà, tot i que qui ens aporta més informació al respecte són els autors que citem a peu d’article.

Algunes dades de soldats morts i noms dels tres begurencs:

A l’ “Anuario Militar de España (AME)” de l’any 1892 i segons da­des publicades al “Diario Oficial del Ministerio de Guerra”, consta que 1 ‘any 1892 el nombre total de sol­dats espanyols destinats a anar a la guerra cubana va ser de 95.266 i re­partits de la següent manera: a Cuba 19.571, a Filipines 8.753 i a Puerto Rico 3.155.

Llibre de Raúl Izquierdo, Biblioteca central de Barcelona (imatge Rosa M. Masana)

Segons Pedro Pascual la causa de mort dels soldats va ser: 2.032 al camp de batalla, 1.069 a causa de­ferides de guerra, 16.329 per vòmit i 24.959 a causa de malalties diverses, en total les defuncions van ser de 44.389 persones, també hi van haver alguns desapareguts, suïcidats i afu­sellats. I segons les dades proporcio­nades per Raúl Izquierdo, el nombre total de gironins morts va ser de 779, d’aquest 246 de malaltia.

 El diari “El Distrito’: del 18 de set­embre de 1898 (AMP) amb el títol “Nuestras bajas en la isla de Cuba” (de l’ 1 d’abril al 10 de setembre) informa que moriren un total de 33 soldats natius de diverses viles del Baix Empordà, tres d’ells eren de Begur. És possible que aquest tres soldats siguin els que ens presenta Lluís Costa al seu llibre indicant­-nos que havien mort a la província de l’Havana. Eren Josep Carreras Ferrer (3/6/1897), Joan Bataller Ca­rreras, i Josep Pi Busquets (1897).

El soldat Carreras Ferrer no esta confirmat però podria tractar-se del germà de Josep Carreras Ferrer (imatge ce­dida per l’AMB)

Consultada la correspondència que es preserva d’aquella època diposi­tada a l’Arxiu Municipal de Begur, no s ‘han trobat referències de més soldats morts a Cuba. Una consulta que ens ha aportat informació ha es­tat la revisió dels llibres de Recluta­ment que hi ha a l’Arxiu de la Dipu­tació de Girona, que ens ha permès comptabilitzar que entre els anys 1895 al 1898 van ser reclutats un to­tal de 55 soldats residents a Begur, l’equivalent a una mitjana de 13,75 anual.

Llibres de Reclutament de la Diputació de Girona (imatge Rosa M. Masana)

Una manera d’esbrinar el nom dels soldats que van perdre la vida, se­ria procedint a la revisió simultània dels noms dels 779 soldats gironins morts que ens lliura Raúl Izquierdo en el seu llibre i contrastar-los amb els noms dels reclutes inscrits als lli­bres del registre del “Reemplazo de 1896 al 1899”,tot i que la tasca seria laboriosa de fer.

Per acabar i a títol de suggeriment, cal dir que potser seria convenient honorar els soldats begurencs que van perdre la vida en aquell conflicte hispano-cubà, significaria posar de manifest la nostra consideració i sensibilitat envers el patiment dels malalts i ferits i en especial per als qui no van poder tornar a casa, aquells joves que van haver de pagar un impost de sang definitiu. Begur seria una vila molt adient per encetar aquest tipus d’homenatge.

Notes

– Pedro Pascual Martínez. “Combatien­tes muertos y prófugos del ejército español en la Guerra de la Independencia Cuba (1896-1898)”. Edició 1996.
– Raúl Izquierdo Canosa. “Días de la guerra. Cronologia sobre los principales ­acontecimientos de la Guerra de la Independencia de Cuba, 1895- 1898”. Biblioteca de Catalunya.
– La guerra de Cuba: por qué la perdimos y cómo pudimos evitarlo
http://www.elconfidencial.com
– Antonio García Ramos. “Los enferm­os, la otra cara de la Guerra de Cuba” 
– Rosa M. Masana. “Gironins morts a la guerra de Cuba (1895-1898)”, Revista Baix Empordá núm. 44, any 2014.
– Lluís Costa. “L’illa dels sornnis. L’ emigració de Begur a Cuba al se­le XIX”. Edita Ajuntament de Begur, 2na. Edició 2004, pag 240.
– En un esborrany d’una acta de la soc­ietat del Casino de Begur consta que s’aprova fer una donació económica per als sol­dats ferits que arriben de la guerra de Cuba i Filipines. Document del 1897 del fons de la família Pi Llarch, Pi For­nent, Pi Elias.(AMP)
 
Agraeixo a Núria Casellas, arxivera de Begur, la seva bona disponibilitat en oferir les dades que tenía disponibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *