Ara ens pot semblar curiós, però a mitjans del segle XIX fins entrat el segle XX era habitual que a partir dels deu anys i els adults, encara que fossin  matrimonis, els homes s’havien de banyar en unes platges destinades només a ells i les dones, en unes altres. En concret podem parlar del municipi de Palafrugell, d’on disposo de dades sòlides extretes de les ordenances municipals,[1] i també de la premsa. L’any 1863 les persones que no respectaven les normes havien de pagar una multa de dos rals i amb el pas dels anys l’import va augmentar fins a cinc pessetes.

Cala de Tamariu (imatge Ajuntament de Girona SGDAP, col·lecció Joan Cortés)

Platja de Calella

Els homes podien banyar-se a la zona del Port fins a cap Roig i les dones des de la platja de Canadell fins a la punta de la Torre.

Platja de Llafranc

Els homes es podien banyar al cantó de Sant Sebastià i les dones, a la part oposada.

Platja de Tamariu

Els homes podien ocupar la zona dels Comuns fins a Aigua Dolça i les dones, la part de Sant Sebastià.

La premsa bromejava dient: “¡Ep senyó! ¿Què mana?¡Què vol fer, desgraciat! ¡Que no ho veu, dona?, banyarme. ¿No ho fassi pas, perquè el batlle li farà pagar molt cara! ¿Que no sap que’n aquet lloch sols dones poden banyarse? Si per cas vol pendre un bany té d´anar al altra banda. ¿Al Port-pelegrí?  ¡Primera! És la propietat de´n Caxa. ¿Qu´ha de ser sant cristià! ¿vol dir?” [2]

El batlle Estrabau, conegut com en Caixa, l’any 1899 va inaugurar els  banys de Sant Roc al Port Pelegrí, de propietat seva. El dia de l’obertura  van  ser invitats a prendre banys alguns periodistes i persones solvents amb l’objectiu que fessin difusió de les instal·lacions. El preu d’un bany de pila era d’1,25 pessetes.

Les autoritats també procuraven fer complir la llei i per aquest motiu el municipi disposava d’uns vigilants que recorrien les platges a la recerca de transgressors, popularment anomenats els menuts. Però com gairebé sempre, hi havia picaresca i, quan algú els veia venir, si portaven uns eslips es posaven ràpidament una bata a sobre.[3]  


[1] Arxiu Municipal de Palafrugell. Ordenances municipals de Palafrugell any 1863, article 22. Impremta de Santiago Feliu (Girona), 1899 article núm. 60 i any 1914 article 202.
[2] El Distrito 1/9/1895, p. 3.
[3] Dada extreta del quadern de memòries de J. Baptista Coromina, Koro, de la Bisbal que tenia una barraca a la platja de Calella i els fets daten a la dècada dels anys cinquanta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *