Article fet per Rosa M. Masana i publicat a la revista digital Totbisbal el dia 23 de gener de 2014.
El 1991 estava interessada en escriure la història de la infermeria de la Bisbal, però el projecte no va tirar endavant. Fa pocs dies vaig trobar una carta datada l’any 1993 que em va lliurar la germana Maria Massanas, superiora de les religioses de Sant Josep, donant resposta a unes preguntes que li havia fet. Passades dues dècades, he considerat que la informació continguda en el seu escrit ens permet conèixer una part de la història de l’Hospital, i la tasca que van dur a terme aquestes religioses.
Les germanes van arribar a la Bisbal l’any 1877 i, durant vuit anys, van atendre els malalts en els seus propis domicilis. L’any 1885 van passar a ocupar-se de l’hospital municipal de beneficència i, a partir de l’any 1958, també van col·laborar assistint els pacients socis de la clínica La Alianza. L’any 1981 es van fer millores a l’hospital, on la comunitat va seguir treballant fins a finals de la dècada del 2000, quan van donar per finalitzats els seus serveis. Per continuar llegint clica a Germanes de Sant Josep
Informació complementaria.
El passat mes de setembre d’aquest any 2015, la senyora Montserrat Mer Fabrellas em va lliurar la crònica que va publicar al Butlletí Informatiu de l’Esplai Caixa núm. 48 del setembre de 2015 i titulat : Un record i un agraïment que fa menció a aquest article que hem presentat de les Germanes de Sant Josep de la Bisbal. Vull manifestar-li el meu agraïment per la seva deferència.
Hem considerat d’interès incloure en aquesta pàgina la noticia que va ser publicada a l’anomenat Programa del dia 16 d’abril del 1915 que es consultable a la premsa digitalitzada del Baix Empordà perquè ens dona la data que va ser inaugurada la sala per a mallats tuberculosos al hospital de La Bisbal, deia:
Diumenge passat, a la tarda, fou extraordinàriament nombrosa la concurrència que acudí al Hospital municipal de malats pobres , de la nostra ciutat, per visitar les sales per a tuberculosos qu’acaban d’esser construïdes a expenses de la caritativa dama qui’s digué Dª. Emilia Llagustera i Surís.
Tots els visitants sortien altament satisfets d’aital obra, de la qual se feren grans elogis.
