En el conflicte bèl·lic entre Espanya i les seves colònies d’ultramar —Cuba, Puerto Rico i Filipines—, en el qual també es van implicar els Estats Units, iniciat l’any 1895 i finalitzat el desembre del 1898, hem pogut comprovar al llibre de Raúl Izquierdo[que només procedents de la província de Girona, hi van perdre la vida 779 soldats.
A partir d’aquest fet ens vàrem interessar per esbrinar el nom dels soldats que residien al Baix Empordà, tasca gens fàcil perquè l’esmentat autor no cita d’on eren nadius. Les indagacions pretenien treure de l’anonimat el màxim de combatents morts bé fos per ferides de guerra o malalties. L’interès a fer-ho venia pel fet que servís de referent en honor de tots els soldats gironins morts, indistintament d’on haguessin nascut.
Vam iniciar la recerca revisant documents del municipi de Palafrugell,[2] i en vam poder publicar una crònica a la Revista del Baix Empordà.[3] També vam tenir accés a la correspondència municipal de la vila de Begur, però sense obtenir-ne dades referents als soldats. Va ser la lectura d’un estudi de Lluís Costa que ens va permetre conèixer tres soldats begurencs que no van sobreviure a la contesa: Josep Carreras Ferrer (3/6/1897), Joan Bataller Carreras i Josep Pi Busquets (1897).[4] En breu apareixerà una publicació a la revista Es Pedrís Llarg que tractarà d’aquest tema.
Amb motiu d’un altre estudi destinat a col·laborar amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí vaig trobar que d’aquesta població havien mort els soldats Ramon Gispert Reixach i Josep Frigola Riera. Es pot veure el Power Point de la conferència.
Soldats palafrugellencs morts entre 1897 i 1898
| Nom | Destí, càrrec | Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document) |
| Pere Coll Roure | Regiment infanteriade Guipúscoa, núm. 53, secció 117 | 23-6-1897 |
| Damià E. Turró
(Damià Herrera Torros ?) |
1897Fill de Francesc i MariaCaquèxia significativa. | |
| Manel Contemps Camp | Artiller segon, 5è Regiment d’Artilleria | 28-2-1898Hospital Militar de ManzanilloEnteritis crònica |
| Joan Cortes Planas | Corneta del Batalló de la Lealtad | 24-6-1897Natural de Llofriu, fill de Pere i Pura |
| Lluís Forterts Yirtchs | 6-9-1897Al marge de la circular hi consta Lluís Gelabert Cuch | |
| Pere Coll Roura | Guàrdia civil | 9-7-1897 |
| Josep Llamas Ridau | Guàrdia civil | 30-11-1897 |
| Camil Pruneda Rocas | 1898Malaltia comuna | |
| Josep Cervera Bosch | 26-10-1897Fill de mare vídua | |
| Juan Claverol Pujol | 1897, i el certificat té data 8-8-1900. | |
| Dalmau Roig Jofra | 30-10-1897 | |
| Josep Molla Asemar | Caporal | 21-9-1897 |
| Gonçal Martí Vergés | Regiment infanteria | 14-10-1897Hospital Militar de Morón , Cuba. Amb data 13-3-1903 el coronel lliura un comunicat a l’Ajuntament. |
| Ernesto San Juan Luque | 10-11-1897Hospital Militar de Cadis“Capitania General de Andalucia” amb data 17-7-1899 dóna testimoni de la seva mort. | |
| Josep Tauler Quintana | Batalló de caçadors de Llevena | 22-8-1898 |
| Juan Roure Carreras | Ingressat a l’Hospital Militar de CubaFalta informació, però sembla que va ser èxitus. |
Si bé la guerra va finalitzar el desembre de l’any 1898, posteriorment al lligall de correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi continuem trobant circulars procedents de la Comisión liquidadora notificant als pares d’alguns soldats difunts que rebrien un pensió.
No ho podem confirmar, però hi ha la possibilitat que els soldats que no haguessin finalitzat els tres anys de servei militar i haguessin tornat de Cuba ferits o malalts, haguessin estat ingressats als diversos hospitals militars espanyols, presumpció feta pel fet que entre els anys 1899 i 1902 continuava havent-hi correspondència entre les autoritats militars i els ajuntaments confirmant noves defuncions.
Soldats palafrugellencs morts entre 1899 i 1902
| Nom | Destí, càrrec | Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document) |
| Juan Carné Deulofeu | Batallón de ferrocarriles | 14-7-1899, podria haver mort a la península |
| Josep Tauler Quintana | Batallon de Cazadores de Lerena (La Habana) | 9-8-1901 |
| Marcos Costey Laviña | Artiller 12º Batallón de Plaza, núm. 861 | 27-8-1901.El seu pare Eusebio havia de rebre 82 pessetes. |
| Domènec Subirà Tomàs | Regiment Infanteria. Capitania General del Norte | 27-8-1901.Era fill de Catalina Tomàs Pey, que havia de rebre 192,50 ptes. |
| Jaume Ricard Cusí | Regiment Artilleria | Circular 4-9-1901 dirigida al pare Josep Ricard |
| Joan Teixidor Morera | Coronel 1º, jefe, Batallon de Cazadores deLerena num. 11 núm. 2480 | 12-9-1901.Era fill de Pere i Maria |
| Joaquim Carreras Andrés | Infanteria | 14-9-1901Els familiars havien de rebre 175,5 pessetes |
| Manel Cantruy Camps | Artilleria regiment de muntanya | 27-9-1901 |
| Emili Colomer Perich | Regiment infanteria Bailen, núm. 24 (2451) | 27-7-1901.El pare era Agustí Colomer Bofill. Va rebre 371,39 ptes. Nou comunicat amb data 15-12-1902 |
| Joan Sardó Pagés | Dissolt Batallón de CazadoresExpedicionari a Filipines núm. 1Número negociat 2.081 | 9-10-1901 |
| Martí Coll Roca | 14-10-1901 | |
| Pere Pruneda Rocas | Dissolt Bon Baza Peninsular, 6Regiment San Fernando, 11 núm. 4736 | 2-10-1901 |
| Dalmau Reig Jofra | Regiment Infanteria de Extremadura peninsular | 4-10-1901 |
| Joan Pifarré Planas | Batalló del Regiment Infanteria Almansa núm. 18 (5120) | 12-11-1901 |
| Salvador Juan Duran | Batalló de Calavera (2290) | El Govern Militar sol·licita certificat de defunció al batlle, data 19-7-1901 |
| Joan Cortey Planas | Corneta Isla de Cuba Primer batallóLa Lealtad | 16-12-1902El seu pare es deia Pere. |
| Pere Llenas Carreras | Dissolt Batallón de Cazadores Expedicionaris a Filipines núm. 12 | Comisión Liquidadora des de Leganés 13-10-1902 |
| Ramon Moner Sagués | Regiment de Cuba | Mort a Cuba per febre tifoïdalCircular adreçada a la seva mare Rita Sagués Noguer el 12-12-1903 per rebre pensió. |
En definitiva, aquest article podria ser un punt de partida d’altres recerques, però si més no també podria servir per fer palesa la nostra consideració envers els soldats que van morir abans que poguessin procrear i que per tant resten en l’anonimat.
S’ha parlat bastant del factor econòmic durant el període colonial espanyol, quan les activitats d’importació i exportació de productes va permetre fer fortuna a diversos ciutadans, però cal considerar que en aquell continent americà també va existir una altra realitat més punyent, la que van patir els joves soldats que no tenien la manera d’alliberar-se d’anar a la guerra si no era pagant una quantitat elevada de diners. En donem un testimoni de la premsa.[5]
Pensem que seria del tot adient col·locar una placa als respectius cementiris, amb l’escriptura d’un epitafi que ressaltés el coratge i l’honor dels soldats morts a Cuba, mereixedors de tota consideració. Seria una manera senzilla de recordar-los i honorar-los i per a nosaltres significaria haver tingut un gest d’especial sensibilitat.
