La celebració de les Festes de Primavera i posteriorment l’ anomenat Carroussel Costa Brava degut que a la celebració s’hi van anar afegint carrosses vingudes d’altres pobles de la rodalia de Palafrugell podem dir que va néixer a la dècada dels anys setanta per iniciativa d’ un grup de persones amants de fer activitats lúdiques que animessin als ciutadans i donessin un aire de festa a la vila.
Cada any es segueix celebrant aquesta festa i millorant la creativitat i coreografia de la desfilada.
L’Ajuntament de Palafrugell atorga premis a les carrosses que més han agradat al públic i per la seva originalitat fet que aporta un bon motiu per estimular l’enginy. Podem adjuntar el cartell d’aquest any i també que es la 63 edició de la seva cel·lebració.
L’any 1999 exercia d’infermera a Pals consultori adherit al Centre d’Assistència Primaria de Palafrugell on també hi treballava fent d’administrativa l’Anna Ametller que vivia a Palamós.
L’Anna formava part d’un grup de joves que muntaven una carrossa per anar al cercavila de Palafrugell o més ben dit al Carroussel Costa Brava per les Festes de Primavera. Com a bones amigues va insistir-me molt convençuda que hi havia de participar en aquell esdeveniment, finalment li vaig dir que sí.
Ens varem trobar per vestir-nos i maquillar-nos a un local que era on en Cistarè hi guardava les seves ambulàncies.
La sorpresa va ser quan vaig descobrir, no m’ho havien dit, que el tema de la carrossa era la representació d’un burdel de l’Oest americà.
Nosaltres, les noies, en érem les vedet-tes de d’institució i la nostra funció era la de ballar durant tota la rua al ritme d’aquella cançó que diu ‘somos, somos las vedettes de los cabaretes … ‘ i tot seguint la Madame , una senyora que representava ser la propietaria del establiment que anava caminant al davant nostra. Duia penjada al braç la bossa del diners i també anàvem acompanyades de diversos pistoles amb un revòlver a la ma i d’altres també amb la ampolla de whiski i també amb mainada.
Degut que no estava acostumada a fer aquest tipus d’activitats vaig acabar baldada de tant moviment i gresca, l’endemà em costava moure’m.
Com a curiositat dir que va succeir un fet que com diuen, em volia fondre, va ser que en dues ocasions unes persones de Pals, en concret pacients que estàvem a primera fila veiem el Carroussel en van reconèixer i van exclamar:
Mira, si és la Rosa ! l’infermera !
Ara penso que si tornés a succeir no em sentiria incomònoda com quan vaig sentir m’havien descobert simulant que era una cabaretera americana però, en aquell moment experimentava una sensació rara, barreja entre la seriositat d’una infermera i una meretriu o dona de la vida, si succeís ara estic que ho experimentaria com a un fet deslligat.
Com totes les experiències de la vida aquesta també va ser una de la llista i la podem explicar ajudada del fet de tenir guardades algunes imatges.
