Observant els fets que succeeixen i de com va tot encara que diuen, vivim temps de modernitat que pel fet que disposem de mòbils que indiquem que fem, que ens agrada i a on anem, amb tot la digitalització s’ha vist poc efectiva a la hora d’avisar als ciutadans de que s’apropa una catàstrofe.
No han funcionat el avisos, les alarmes de que s’ acostava un fenomen atípic com pot ser una pedregada que ho faci malbé tot, un incendi que atrapa a les persones, una Gota freda o DANA com se’n diuen ara els diluvis universals o les trombes marines.
Per tant els ciutadans hem de fer córrer la imaginació i mirar de disposar de mecanismes -mecànis- d’informació per si donat el cas haguéssim de fugir cap algún lloc degut a una amenaça externa de grans dimensions que ara sembla no és un fet atipic. .
Nosaltres els bisbalencs tenim un recurs, LA SIRENA de can COROMINA-MIR situada a una de les naus de la empresa Àngel Mir a la carretera de Cruïlles.
Aquesta sirena la va comprar en Àngel Mir a en Lluís Coromina -en Koro- i la va fer funcionar durant bastant de temps a l’esmentada fábrica.. Hi havia persones que no veient la necessitat de que la sirena toqués cada dia, al contrari els molestava i potser tenien raó en el supòsit de viure a una zona propera a la fàbrica, encara que escoltaba per tot arreu.
Una vegada parlant amb en Koro, el propietari de l’empresa de ceràmica Coromina, va explica que per la Festa Major els veïns del carrer del Para.rel volien organitzar una festa ben sonada i van demanar-li que els deixes tocar la sirena per assabentar a veïnat que la festa comença.
En Coro amb tota la seva autoritat d’empresari els va dir que no, que alló que li demanàven no es podia fer, que la sirena a fora de les hores només podia tocar QUAN BOMBARDEJEN i quan hi ha un AIGUAT.
Vaig restar sorpresa per aquella resposta que els hi havia donat, però clar, hem de considerar que llavors no feina massa que havien la Guerra Civil i la Bisbal havia estat bombardejada i alguna vegada també el Daró había sobrepassat la llera essent causa d’inundacions.
Per seguir la tradició i per disposar d’un plus de seguretat hauriem de mantenir ben engrassat l’engranatge de la sirena i el sistema elèctric i de comandament a distància en perfectes condicions. És igual qui hagués se ser la primera persona que donés l’avís la qüestió sería avisar fer el primer tot d’atención per estar alerta. També podríem disposar de quatre paraules amb llenguatge Morse.
Perquè això sigui possible només hi ha un inconvenient, vaig sentir com ho explicava un personatge i, usant les paraules de la Lola, la hortolana que venia els seus productes a les escales de l’església. Deia:
A mi em venen a comprar els més alts, doncs dir que a València un dels més alts va dir davant de les crítiques que li feien per no arribar de forma urgent els ajuts necessaris.
‘Se debe de poner en marxa la Maquinaria gubernamental ‘ sabut que va així, seria una des preocupació que nosaltres com a ciutadans no tinguessin alguns mecanismes polivalents preparats, recursos i personas amb energia disposades a fer front a la situació. Millor així que sentir no poder fer res.
Hem afegit un enllaç per saber quelcom més de la sirena Coromina.
