L’any 1923 els serveis d’Higiene i Estadística de l’Ajuntament de Figueres van dur a terme un estudi estadístic on comptabilitzaven la mortalitat haguda als principals nuclis poblacionals de les quatre comarques de Catalunya.
Les defuncions van ser presentades mitjançant un gràfic de columnes per cada mil habitants, al lateral dret del gràfic hi consten els valors que van del 0 al 35 per mil i a sota de cada columna el nombre de morts -també pel mil- que hi van haver a cada una de les ciutats estudiades , observant que tenia el valor més baix i el més alt i amb molta diferència va ser el de Girona i també el de Vic.
L’estudi duia el nom Mortalitat comparada a les principals ciutats de Catalunya per cada mil habitants que morien. Any 1923. Aquest document es troba preservat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) secció Correspondència.
Les poblacions estudiades per cada província van ser :
– Barcelona, Badalona, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú .
– Girona, Figueres, Olot i Sant Feliu de Guíxols.
– Lleida, només consta la capital
– Tarragona, Reus Tortosa i Valls
Presentem una taula on es veu el nombre de ciutats estudiades posades per províncies i el les defuncions
Índex de defuncions /mil persones i nombre de ciutats estudiades.
Província | Nombre de ciutats | Defuncions /mil habitants |
Barcelona | 10 ( Vic es la segona amb casos de defuncions) | 205,45 |
Girona | 4 | 94,11 |
Lleida | 1 | 22,00 |
Tarragona | 4 | 80,46 |
No hem copiat el gràfic original però si podem dir que la columna més elevada la presenta Girona amb un valor del del 33,91 0/00 seguint-li la ciutat de Vic que ascendeix a 25,59 0/00.
En aquest estudi no hi consten dades de mortalitat dels anteriors anys, possiblement per manca d’estadístiques i qui sap si va ser feta perque s’hagués obsevat un increment de defuncions en poblacions com Girona i Vic. Seria interés saber les causes hipotéticas que podrien haver estat vinculades a aquest fet.
Una nota de premisa del any 1922 feia saber que uns conferenciants entre ells un senyor dit Giralt parlarien de higiene pública, es possible que el senyor P. Giralt fos que va signar el document presentat sigui el conferenciant que parla el diari.
Notes
Referencia del document (1) Fragment, coberta i contracoberta, del document de l’Ajuntament de Figueres –Servei d’Higiene i Estadística- de l’any 1923 (Estudi número 3) amb dades de mortalitat comparada de les principals ciutats de Catalunya de l’any 1920. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Ajuntament de Palafrugell. Correspondènci