En els documents de la Correspondència municipal del dia 6 d’agost del 1922 dipositats a l’Arxiu Municipal de Palafrugell AMP, vàrem localitzar un comunicat dirigit al batlle i signat per Lluís Xicars, Miquel Cañet i Rosendo Català informant-lo d’un ball previst fer a la casa d’en ‘Musio Jean‘ i les bases que havien de regir. Deia que les entrades valien 0,35 pessetes, que si algun assistent provocava un aldarull aquest seria expulsat sense dret a que li fossin retornats els diners i si per causes imprevistes s’hagués de suspendre el ball, la junta obraria amb la deguda justícia. A l’ anvers de la circular escrita a mà hi consta el vist i plau del batlle en funcions, M. Balagué.
La curiositat ens va dur a voler saber quelcom del senyor ‘Musio Jean’ i vàrem consultar l’ hemeroteca digitalitzada de l’AMP localitzant la següent informació:
Notícies de la premsa:
A càrrec de l’acreditat pirotècnic D. Enrique Giavelly de Barcelona, la nit passada va ser disparar un castell de focs artificials a l’ eixample (casa de Mr. Jean) d’aquesta. La premsa una setmana desprès comunicava que novament es farien focs artificials . El Distrito, 11-7-1897 i 18-7-1897 AMP. Aquest mateix setmanari els dies 11, 18 i 25 de setembre del 1898 novament parlaven d’aquest establiment dient:
1- A l’ establiment de Monsieur Jean va ser-hi instal·lat un Circ Eqüestre dirigit per Messieur Ferroni, debutant un dijous a la tarda, el públic en sortí satisfet veient el treball fet pels artistes i del funàmbul Messieur Fèlix actuant sobre la maroma.
2– La companyia eqüestre dirigida per Farconiva volia fer una actuació al Circ de casa del Monsieur Jean que aniria acompanyada d’un castell de focs d’artifici.
3– S’anunciava de nou la celebració d’una variada funció a benefici del artista Ferroni, director de la companyia.
A ‘La Lucha’ del sia 23 de juny de 1898 comunicava que Fèlix Ferroni havia actuat al Circ Equestre a la Plaça de la Independència de Girona. Per la qual cosa pensem que feia un itinerari per la província.
Desprès d’un període de vuit informatiu, l’any 1906 trobem la noticia de que havia estat instal·lat un petit paral·lel als terrenys que vorejaven el cafè de ‘Monsieur Jean Mettewie’- per primera vegada trobem el seu cognom- també deia que a les ordenades instal·lacions s’hi podien veuen diferents tipus d’espectacles que feien les delícies de la gent menuda i més gran. ‘La Crònica’19-9- 1906.AMP
– El Baix Empordà del dia 13 d’agost de l’any 1922 amb el títol de Ballarugues feia saber que els dijous i diumenges hi havia ballarugues al són d’un exòtic piano de maneta, en el joliu lloc de la estació conegut per cal ‘Mussiu Jean’. Força animació i noies maques, a la fresca agradable de sotes les acàcies fent que aquests balls es vegin força animats. Aquest comunicat correspon al ball que hem esmentat al inici. Comentar que abans el dia que les minyones lliuraven de la feina eren els dijous.
L’autor Enric Bagué també parla del Cafè d’en ‘Monsieur Jean’ confirmant que estava prop de l’estació del ferrocarril i el seu propietari sempre procurava oferir novetats als clients , per la Festa Major organitzava sardanes i focs d’artifici, i els dijous i els diumenges feia ball. L’any 1897 va instal·lar un timbre per anunciar la sortida dels trens, potser a més d’un se’ls havia escapat. Enric Bagué. El Palafrugell popular, 2016, Quaderns de Palafrugell,.Edicions municipals, núm.3, pàgina núm. 30
Ens interessem per la ubicació del Café
Sabíem que el Café d’en Jean estava ubicat prop de l’estació i que ell vivia al carrer de Marçal de la Trinxeria, carrer situat sobre la part nord del carrer del Sol, actualment Torres Jonama carrer que ocupava tres illes d’habitatges que el creuaven els carrers Anselm Clavé, Girona , Bailèn i fins arribar al carrer de Torroella que restava tallat per les instal·lacions de l’ estació del Ferrocarril.
A una llicencia d’obres sol·licitada per Salvador Soles el dia 20 de novembre de l’any 1897 per fer obres al terreny de Joan Bofill, s’esmentava que al Nord llindava amb la finca de Pere Sabater, al Sud amb la ‘Jean Metterier’ i al Oest amb un carrer sense nom. Amb aquestes dades i un estudi més acurat possiblement sabéssim la ubicació més exacte de la casa d’en Jean. Font: Obres de particulars de l’Ajuntament de Palafrugell (AHP) Amb tot tindria alguna dificultat perquè la zona on hi havien les instal·lacions de l’estació ara està urbanitzada.
A una acta del Ple del 7 de novembre del 1898, Sergio Díez director de l’estació del ‘Tranvia Bajo Ampudan’ de Palafrugell, demanava que per conveniència de l’empresa, la utilitat dels veïns i la seguretat de les persones, podes ser prolongada la línia de desviament dels vagons de càrrega i descàrrega de mercaderies. Comunicava que per l’ extrem inferior hauria de travessar el carrer on hi havia el ‘tinglado’ de l’Estació i la propietat de ‘Juan Metterie’ formant una corba per empalmar amb la línia.
Degut que sense proposar-nos ens vàrem trobar immersos en el tema de l’estació i per que veiem que tenia alguna vinculació amb el propietari del Café Mr. Jean , també va ser del nostre interès disposar de més informació relacionada amb aquest servei de transports.
Referents a la gestió del Carrilet.
El mes de gener de l’ any 1878 es va celebrar un acte d’inauguració de les les obres del Ferrocarril del ‘Bajo Ampurdan ‘, motiu pel es va celebrar un banquet a l’ Ajuntament de Palafrugell, a les antigues Peixateries desprès que fos col·locada la primera pedra al terme de Mont-ras. Font: La Académia. Semanario Ilustrado Universal de Madrid, 7 d’abril del 1878, dossier de l’Arxiu Municipal de Palafrugell .
El recorregut inicial incloïa més territori del que finalment va ser fet , van partir del pressupost d’un milió de pessetes que s’anava ampliant mitjançant la participació d’un sector de la ciutadania.
Lluí Mercader Bravo amb el títol: Fa 100 anys. publicat a l’edició 32è Aplec de la Sardana, deia que el dia 23 de març del 1887 s’havia posava en marxa la locomotora número 1 . També informava que els raïls els varen portar d’Anvers cap al port de Palamós i més endavant també eren descarregades tres maquines de 15 tones de pes i vagons que havien estat fets per l’empresa belga Carels Fréres, una nova adquisició de màquines va venir , va venir aquesta vegada, procedent de la casa Krauss § Cia de Munic.
Observem que el material ferroviari usat per fer el ferrocarril era procedent d’indústries situades a Bèlgica , es possible que també ho fossin els enginyers, dada però, no comprovada.
Referent a la seva gestió sabem que des de l’any 1884 al 1905 depenia de l’empresa ‘Société Anonyme dels Chemins de Fer Economiques en Catalogne’, que tenia la seu a Brucel·les.
De l’any 1905 al 1922 va ser gestionada per Ferrocarriles Económicos Españoles S.A. (FEESA), durant els anys de la Primera Guerra Mundial del 1914 al 1918 la companyia tornà a va ser gestionada pel Consell d’Administració situat a Brussel·les.
Entre els anys 1922 al 1936 va gestió va ser portada per la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà (COTBE).
Del 1936-1939 va estar inactiva i l’any 1941 al reprendre l’activitat es va encarregar de la gestió la entitat ‘Explotación de Ferrocarriles por el Estado’ . Finalment el 23 de desembre de l’ 1955 i després de reunir-se el Consell de Ministres, es donà per acabat aquest servei de ferrocarrils. Lluís Molines diu que el Carrilet va fer el seu darrer viatge el dia 28 de febrer del 1955, el dia més fred de l’any, deia. Lluís Molinas. El darrer viatge del Carrilet (ara fa 50 anys).Vèlit Revista de tot l’Empordà, núm. 5 (hivern 2006)
El fet de conèixer les companyies del Tramvia, Carrilet o Tren Petit com se’l anomenava, ens ha permès observar alguna vinculació amb la activitat ferroviària gestionada en ocasions per qu Bèlgica i una possible vinculació amb Messieur Jean Mettewie que hem sabut era natural de Brucel·les.
Que sabem d’en ‘Jean Mettewie’
Amb el suport de l’ AMP hem obtingut del Registre Civil de Palafrugell dues partides de defunció que poden estar vinculades amb la formació d’un nucli familiar, sabent que, Jean Mettewie Appelamans era natural de Brucel·les -Bèlgica- casat i desprès va enviudar de Maria Paulina Marcu.. també belga, el matrimoni va tenir dos fills Juan i Rosalia. En Jean va morir a casa seva al carrer Marçal de la Trinxeria de Palafrugell el dia 7 de desembre de l’any 1914 a l’edat de 70 anys. Va notificar la seva mort Francisco Usaola Miró de 46 anys i fuster d’ofici.
L’altre registre pertany a Celia Ogallo Iriarte natural de Sant Juan de la Luz -France- vídua d’ Agustín Rivier natural , lletra poc clar però podria ser Oix perquè consta Baix Pirineus. Va morir al seu domicili del carrer Marçal de la Trinxeria el dia 30 d’abril de l’any 1918 a l’edat de 76 anys. La defunció també va ser notificada per Francisco Usaola en condició d’ encarregat de la família de Celia.
A inici esmentavem l’any 1922 el batlle de Palafrugell era informat d’un ball que estava previst fer a casa de ‘Musio Jean’, on hi tenia el Café, en aquest any, en feia cinc que Jean havia mort però, veiem que el recinte seguia essent utilitzat per fer-hi activitats lúdiques. En el títol del text hem posat 1897 que és quan el trobem per primera vegada referenciats, i el 1917 any que va morir.
A internet hem localitzat la genealogia de ‘Louis Mettewie Appelamans’ el sisè fill de una família de vuit germans , el segon era Jean Françoise persona de la que parlem, Jean consta nat l’any 1844, que concorda amb quan va morir als 70 anys. Els seus pares éren Jean Françoise i Beatriz de nacionalitat belga i el seu seu germà Louis Mettewie va ser un industrial i polític de renom.
Les relacions comercials i diplomatiques entre Bélgica, Espanya i Catalanya han tingut continuitat en el temps, també considerar que l’any 1960 el rei Balduí de Belgica es va casar amb l’ espanyola Fabiola Mora y Aragón convertint-se reina dels belgues. Actualment a Bèlgica hi ha el parlament europeu i més. .
Agraïments
Agraim, com sempre, el suport i la bona disponibilitat dels professionals de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
Veure a internet Cap d’estacióo de Corçà, Assumpta Girona.
Dibuixos fets per Ramon Pagès d’on n’hem extret el dibuix del manubri.
