EI passat mes d’octubre es va celebrar el 75è aniversari de l’escola palsenca actualment anomenada Quermany, motiu adient per entrevistar la senyora M. Estrella que va exercir de mestra a Pals durant 19 anys. L’entrevista va ser publicada a la revista Torre de les Hores de Pals, número 15, (2000-2001).
Hola senyora M. Estrella, com li vaig comentar, li agrairia que ens expliques quelcom de la seva professió.
Sí, passa, seu aquí que amb el llum que ens hi veurem millor. Digues!
Es nescuda aquí la Bisbal ?
Si vaig néixer al carrer Ample, el dia 23 de novembre de 1914. Vaig ser la quarta de la família; en total, érem cinc germans.
On va estudiar ?
De petita vaig anar a les germanes del Cor de Maria i després a les germanes Franceses . Allà em vaig preparar durant quatre anys per examinar-me posteriorment de Magisteri a l’escola Normal de Girona.M
Quall va finalitzar els estudis, quina edat tenia i què va fer?
Tenia entre 18 o 19 anys, i vaig anar a fer de mestre a Sant Climent de Peralta. En aquest poble no hi havia escola sinó que es tractava d’una casa particular per la qual l’ajuntament pagava, teòricament, un lloguer. Com que a la pràctica no era així, el propietari es va cansar i va tancar la porta. Un dia al matí, en arribar, tot estava clos.
Quin problema! Què m fer?
Doncs, vaig anar a Girona, a reclamar, i al cap de poc temps es va començar la construcció de l’escola.
Mentrestant, alguns alumnes van venir a casa meva per tal de continuar amb les classes. En aquesta situació només hi vam estar un any. El 1935 vam estrenar la nova escola. Després va esclatar la guerra, al 1936, però vaig continuar com a mestra interina. En total, hi vaig estar-m’hi uns 9 anys.
A Sant Climent, una escola? Hi havia alumnes?
I tant, que n’hi havia! I molts!, estaven barrejats nois i noies. Després hi van haver oposicions, i amb el concurs de trasllat, una altra mestra va demanar la plaça que jo ocupava. Va quedar una vacant a l’escola de Parlavà i una altra a Pals, i vaig optar per aquesta última. El mes de setembre de l’any 1945 em vaig incorporar al nou emplaçament.
Per què va escollir Pals?
Perquè el meu pare, en Mariano de Linares, advocat d’ofici, va ser durant molt temps secretari del Sindicat d’Arròs de Pals, i a casa se’n parlava molt. Potser per això em va fer il·lusió anar-hi.
El seu avi també era advocat, veritat?
Sí, el meu avi matern, en Josep Escoda, era advocat i també va ser batlle de La Bisbal.
Quin sistema de desplaçament utilitzava?
La SARFA i a peu, d’aquí a Sant Climent hi tenia uns tres quarts d’hora. A Pals, ens hi vam quedar a viure amb la mare i no calia fer desplaçament. Primer, abans de trobar un habitatge de lloguer, estava a can Sagué, fins que vam arrendar un pis que la senyora Amàlia Bofill tenia al carrer Enginyer Algarra, on ara he vist que hi ha una botiga. Després de la defunció de la meva mare, en Jacint Ribas i la seva muller, amics nostres de Pals, em van aconsellar que anés a viure amb ells al carrer Samària i així ho vaig fer.
Era aplicada la mainada?
Sí, molt.
Quines assignatures impartia?
Totes, abans no era com ara, que tothom s’especialitza. Donàvem totes les assignatures, inclosa la gimnàstica i les labors; de la religió se n’ocupava mossèn Francisco.
Quilla assignatura li agradava més explicar?
A mi, les matemàtiques.
Amb arrels quadrades, àlgebra …..
Sí.
Quin horari feia? Anaven d’excursió?
L’horari era de 9 a 12 del matí i de 3 a 6 de la tarda, del 15 de setembre al 15 de juliol. Durant el mes,de juliol, algunes vegades anàvem d’excursió a la platja, ens banyàvem i dinàvem allà mateix. Ara la platja no té res a veure amb abans, quan només hi havia la casa d’en Deri i la d’en Coll.
Com és que els seus pares vall batejar-la amb el nom de Maria Estrella?
Perquè el meu pare es deia Mariano de la Estrella de Linares, poble d’Andalusia, no recordo de quina província.
No serà Jaén?
Potser sí. Hi havia la Verge de l’Estrella i per aquestes dues raons em dic així.
Es va casar?
No
Jo tampoc, de moment. Però d’enamorats segur que en tenia.
Aquest tema val més que el deixem.
Sí, deixem-lo que és massa personal. Posava deures als alumnes per fer a casa?
Sí, però no molts. Tenien la llibreta per fer els exercicis en brut que després passaven en net en una altra.
Estaven gaire malalts e/s alumnes?
No, molt poc.
Teníeu relació amb altres companys de feina?
Sí, i tant
El dia 28 de novembre vareu assistir a la festa del 75è Aniversari de l’escola de Pals?
Sí, va estar molt bé. Hi vaig trobar a faltar professors, però em va agradar molt de ser-hi. De Pals, en tinc molt bon record. La gent m’estimava molt, em convidaven a anar a pescar, a buscar cargols, a la matança del porc, em feien regals … Penso que ha estat una vila que en aquest sentit no ha canviat tant com altres llocs; les persones continuen essent molt amables.
És veritat, jo hi treballo d’infermera i també hi estic molt bé. Ara observo que no porta ulleres.
No, algunes vegades me les poso per llegir, però no em fan massa falta.
Està bé de salut?
Sí, molt, no tinc res. Ara fa poc vaig viatjar a Estrasburg, la Selva Negra i Suïssa.
Amb 85 anys, no es cansa?
No, un cop a dins de l’autocar aniria fins a la fi del món.
Admirable. Ha estat molt viatgera?
Sí, deu-n’hi do. Conec gairebé tot Europa, els Estats Units i el Canadà, Brasil, Tunísia, Marroc, Terra Santa, Egipte i molts altres llocs.
Té alguna afecció més?
Les sardanes, – respon la seva germana Francesca -. La darrera vegada que vaig ballar-ne -afegeix la M. Estrella, -va ser a Pals al costat del senyor Bofill, que tenia 100 anvs. També m’agrada molt llegir.
La Francesca diu que als 10 anys ja havia llegit totes les novel-les d’en Folch i Torres i no deixava enrere cap Patufet. Sí,-diu la M. Estrella -i també he llegit altres autors com ara Ferran Caballero, Alarcón, la Bíblia, Víctor Català, Azorín, Gómez de la Sema, Molière, Lamartin, Daudet, Pla, Gironella, Cela … Actualment, llegeixo Joan XXIII, edició francesa del pare F.Gamissans. A Pals, vaig afeccionar-me a nedar, i per aquest motiu varem comprar un apartament a Platja d’Aro. També m’ha agradat el futbol.
Con a jugadora ?
No. Havia estat propagandista d’Acció Catòlica i havia donat alguna xerrada al cinema Olímpia. Precisament, en el llibre publicat pel Grup de Dones de La Bisbal surt una foto amb la M. Dolors Massaguer, una altra noia i jo mateixa sortint de la conferència.
A quina pàgina?
Doncs, no estant numerades, -jo les compto i és la 19-
Recorda alguna anècdota?
N’hi ha moltes. Amb 19 anys vaig incorporar-me com a mestra a Sant Climent, uns pares, en veure’m van exclamar: -Aquesta criatura ha de fer creure els nos tres fills?-. -Ja en parlarem, si els faré creure -, vaig respondre.
Bé, senyora M. Estrella, no la voldria pas entretenir més perquè ha d’anar a missa.
Sí, per això et vaig dir que vinguessis d’hora. M’ha agradat molt conèixer-te.
Jo igualment.
