Des de fa anys que segueixo guardant un treball mecanografiat que em va regalar el senyor Àngel Massó, farmacèutic de Pals que havia escrit l’any 1954, no n’estic segura de l’ any, penso que me’l va donar vers l’any 2.000, coincidint que el senyor Massó va necessitar que anéssim a casa per lliurar-li alguns serveis d’ infermera. En aquell moment exercia d’infermera al municipi de Pals, explicarem com va anar.
Iniciem el relat comentant que quan anava a casa del senyor Massó ell sempre m’explicava alguns dels fets de la vida i sempre molt interessants, era evident que era una persona de grans coneixements i amb un marcat sentit de l’humor.
El recordo assegut a una butaca amb el seu barnús i situat al costat d’un bonic rellotge de peu, d’aquells d’abans i quan el mirava observava que quedava molt bé. Ara seria maquíssim disposar d’una imatge d’ell en aquell entorn tant adient de casa seva.
De les diverses coses que m’havia explicat, en recordo una de relacionada amb la farmàcia de Barcelona, va dir que al districte on hi tenia la farmàcia, succeïa, com a d’altres zones de la ciutat, que en ocasions esdevenia algun tipus de malalties infeccioses que es podien encomanar, A. Massó va idear un sistema per informar als ciutadans i als carruatges que passaven per aquell indret, va consistir amb fer el següent :
Col·locava a l’ aparador de la farmàcia un receptacle de vidre tipus matràs on hi havia posat una tintura de color vermell, en aquest cas era per avisar que que a la zona hi havia algun brot de malaltia infecciosa. En canvi si el barri estava lliure d’ alguna malaltia que poguès ser transmesa, el producte que posava dins del recipient era de color verd, venia ser, va dir quelcom de semblant a un semàfor.
Àngel Massó també era afeccionat a la pintura i un dia em va dir:
– Vine, que et vull ensenyar un dels quadres que fa temps vaig pintar .
Vàrem pujar unes escales fins arribar a una habitació, llavors es va dirigir a un armari i va estirar els braços per agafar el quadre que estava sobre d’aquest La casualitat va fer que el marc, que havia d’estar poc subjecte, es desprengués de la tela de pintura feta al oli, va succeir que la pintura va caure pel darrera del seu cap i ell mentrestant amb les dues mans sostenia el marc fent que enlloc que veure-hi un paisatge s’hi veiés el seu rostre,
El més divertit va ser la reacció que va tenir en Àngel davant d’aquesta situació, enlloc d’amoïnar-se per l’incident va restar mig somrient en aquella postura donant el temps suficient com per, si hagués tingut una càmera de fotos a ma, fer-li una.
Tornant amb el que dèiem del treball mecanografiat o diguem-ne les possibles galerades d’una novel·la, també va dir-me:
– Te, et dono una fotocòpia d’aquest text que vaig escriure l’any 1954 perquè les guardis.
– Moltes gràcies senyor Massó, però de veritat que vol que les tingui ? li vaig dir.
– Sí, sí, les guardes.
A casa vaig mirar-me aquell text que ocupaven 221 pàgines escrites en format foli que porten per títol ‘El Farol Rojo’ i escrit l’any 1954, d’immediat vaig recordar el receptacle de vidre que havia explicar posava al aparador de la farmàcia, vaig considerar que tant ‘El Farol rojo’ com el matràs de dos colors podien tenir quelcom de similar, com un avís, potser.
És curiós perquè en aquests moments he recordat un article que havia llegit referent la Copa de Licurgo que segons com fos que li toqués la llum feia un canvi de color passant de blau a vermell i viceversa. De fet, els farmacèutics d’abans tenien quelcom també d’alquimistes i els més moderns qui sap si són coneixedors de la biotecnologia, que com diuen, està feta la esmentada Copa, emprant nanopartícules d’or i de plata.
Per preservar en bon estat el que potser podria ser un llibre de nom ‘El Farol Rojo’, vàrem fer-li posar una espiral per unir els folis i unes cobertes de plàstic.
A la primera pàgina hi diu : ‘Toda coincidencia de nombres y situaciones con personas o lugares de la vida real, és puramente imaginaria’ signat per Àngel Massó Diaz, Pals –Girona- 1954. El dia que em va fer entrega del seu treball a baix de tot hi va escriure : Afectuosament per Rosa M. Masana i novament va signar.
Vaig comentar al seu fill Josep Lluís que disposava d’aquest text escrit pel seu pare i vàrem concloure que per seguir preservant la informació que conté, ara històrica, podríem proposar al Col·legi de Farmacèutics de Girona si els podia interessar tenir-lo a la seva biblioteca. Vàrem conversar amb la gerent de l’entitat col·legial i va dir-nos que sí, que els hi podem dur al Col·legi der Farmacèutics que gustosament el guardaran.
El dia 20 de febrer de l’any 2025 vàrem lliurar el treball fet per Àngel Massó al Col·legi de Farmacèutics de Girona
