El passat dilluns dia 27 de maig del 2024, van venir a la Bisbal els meus nebots Marià Masana i Francesc Massana amb les seves mullers Dolors i Núria també nebodes meves.
El Marià i la Dolors que ja són avis de la Martina, quan a ella li van dir que aniríem a veure a la tieta Rosa a la Bisbal junt amb el tiet Cisco i la tieta Núria, la Martina els hi va dir :
- Espereu que us faig un dibuix per donar-lo a la tieta Núria i a la tieta Rosa.
Desprès de dinar la Dolors amb un sobre a la mà ens diu :
- Teniu, això és de part de la Martina.
Dibuix amb visió de Martina Masana i Rosa M. Masana
A dins de cada sobre hi havia un dibuix , vàrem tenir un gran sorpresa i ens va fer feliç aquell simpàtic detall vingut inesperat de la Martina, una nena de sis anys.
La Dolors, la iaia de la nena, em diu:
- M’ha dit la Martina que aquest forat que hi ha sobre l’estrella, és per mirar a l’altre costat.
Instantàniament em va venir al pensàvem de quan anava a classes de dibuix a la Escola Industrial de Terrassa amb el professor Floreal Suriguera, professor s ens demanava que féssim quelcom de creatiu. Recordava que en una ocasió li vaig lliurar dos dibuixos imaginaris, un d’ells el vaig pintat amb llustre de les sabates, no ho havia fet mai, i l’altre era d’estil més tècnic fet amb compàs, ambdós dibuixos tenien en comú que els havia fet el fet un forat per mirar al darrera. La intensió era veure, com si diguessin, el que hi ha al darrera de tot, des del quotidià al de més enllà real o imaginari.
Aquella similitud de ideació creativa , em va deixar per un moment sense paraules i, més encara perquè sabíem que entre un dibuix i l’ altra hi havien transcorregut uns 50 anys , el temps suficient per a tres generacions , soc la tia besàvia de la Martina. Desconec amb quina intenció la Martina va fer aquell dibuix, potser amb cap, només com un fet que es dona simplement. Quan sigui més gran potser si que ella mateixa li pot donar un significat.
Un altre fet curiós relacionat amb el dibuix va ser recordar quan el Cisco, que també havia anat a classes amb el professor Suriguera i un dia en va dir:
- El professor ens va passar unes diapositives de treballs fets per alguns antics alumnes i n’he vist dos signats per tu. Vaig dir-los aquests dibuixos els ha fet la meva tia.
Curiosament com va explicar en Cisco, es tractaven dels dibuixos on hi havia un forat al paper.
En aquell moment d’estar-nos a taula van aparèixer una unió de circumstàncies familiars viscudes al voltant del fet de dibuixar , fets fantàstics i únics que te la vida.
En Cisco es va fer dissenyador gràfic.
