Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta a conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)
Varen enregistrar dades referent a:
– Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.
– Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes
– Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.
– Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets
– La contra resposta dels empresaris.
– Les posteriors accions de la administració per facilitar ajuts socials i també de la ciutadania.
Un aspecte que ens va semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.
Vist a posteriori els treballs en aquesta línia fets fets per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012 en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i posteriorment el llibre que va escriure l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir en línia a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
També vist l’acurat treball fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3) ens han fet veure que aquest era un tema força tractat i considerant també bibliografia aportada, només ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.
Adjuntem una imatge que haviem pensat fer servir per il·lustrar el text que voliem editar amb el nom de: La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència on hi vàrem localitzar documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou. L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell també del 3 de gener del 1920 i en aquest i constaven el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.
Agraïments.
Volem agrair la bona disponibilitat i ajut que ens ofereixen els professionals de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió per indicar-nos també el treball que havia fet Oriol Vila sobre el tancament de fàbriques.
Notes
(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2) Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.
(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277
