De bastant jove a vegades escoltava per la ràdio el programa ‘Queridas amigues’ del consultori d’Elena Francis, era l’emissora que la meva mare tenia costum de sintonitzar mentre treballava junt amb una de les meves cunyades retallant els sobrants de teixit d’una peça de roba interior femenina que sovinr bisos, material que confeccionava una empresa de Terrassa.
Aquestes peçes les anàvem a buscar al magatzem que hi havia a un carrer que confluia amb el de Sant Marian i la carreta de Moncada de Terrassa, aquets material havia de ser retornat al cap d’una setmana,la mare sempre deia que s’havien de treballar moltes hores per guanyar poc. En ocasions l’havia ajudat per poder lliurar la feina a temps.
Quan la Elena Francis parlava per la ràdio les persones que l’escoltaven posàvem tota la nostra atenció perquè tractava temes relacionats amb l’amor i els desamors i estic segura .perquè que hi havia dones que es sentien identificades amb els neguets exposats per les persones que l’escribien per rebre el seu consell.
El record d’aquest episodi de la vida ens ha vingut perquè fa poc vaig trobar un vídeo, ara no puc obrir el disc dur on està guardat, que era del dia que varem fer un dinar al cafè-restaurant del Fraternal de Palafrugell organitzat per l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell i, desseguida de veure’l vaig recordat el que m’havia dit una de les companyes de taula:
– Estàs asseguda junt amb Elena Francis.
De primer vaig pensar que em gastava una broma, però ràpidament va afegir:
– Es tracta de la Pietat Estany, la persona que escrivia les respostes de les cartes que li lliuraven les oients de la radio a nom de la senyora Elena Francis.
Desconec el perquè, però em succeia que a més d’imaginar-me que la Elena Francis era una persona de veritat, no fictícia, la feia alta, rosa i molt ben vestida, imatge que potser em recordava a la meva cosina Elena Masana, el dia que va venir de France junt amb el seu promès, tots ens vàrem quedar maravellats per la seva bellesa, semblava una artista del cinema americà.
Mai m’hagués imaginat que un dia estaria asseguda al costat d’una de les mítiques Elena Francis, de les que responia les cartes i consolaven a les oients radiofòniques lliurant-els consells t assenyats i tenint en compte l’època que es vivia i de com es podien explicar les coses.
Durant aquella trobada de Dones de Palafrugell vaig tenir ocasió de conèixer a un personatge de component mític i fictici a la vegada, igualment com m’havia succeït quan vaig assistir a la reina d’Itàlia Maria José de Savoià a un hospital de Suïssa que quan em van dir que havia assistit a una Reina, tampoc m’ho creia i és que el seu tracte va ser tant normal que costava pensar que era una persona de la realesa. Si que és nota alguna diferencia però no tant com em pensava.
Qui va desenvolupar un treball rellevant en aquest programa radiofònic de la Elena Francis va ser el periodista Juan Soto Viñola i amb la col·laboració d’altres persones que presentem en el següent esquema.
Notes
Per saber quelcom més de la senyora Piedad Estany llegiu l’ article de Lluís Molinas. Las dones silenciades. Conversa amb Pietat Estany, col·laboradora del Consultori de la senyora Elena Francis. Revista del Baix Empordà, núm. 38, pàg.8, 2012. També a Wikipedia. Veure: Jose Soto https://www.rtve.es/noticias/20170212/muere-escritor-juan-soto-vinolo-verdadera-elena-francis/1489724.shtml
