Repasar roba interior, la Elena Francis i la Pietat Estany

De bastant jove a vegades escoltava per la ràdio el programa ‘Queridas amigues’ del consultori d’Elena Francis, era l’emissora que la meva mare tenia el costum de sintonitzar mentre treballava junt amb una de les meves cunyades recordant els sobrants de teixit de peces interiors de dona que confeccionava una empresa de Terrassa. Aquest material recordat que ens busquem un magatzem situat en un carrer que comunicava amb la carreta de Moncada de Terrassa, la meva mare deia que tenia que dedicar moltes hores de treball per guanyar poc, algunes vegades l’havia ajudat per poder complir amb el termini d’ entrega de la feina.

Quan parlava Elena Francis, les persones que escoltaven el programa posàvem tota l’ atenció perquè amb  freqüència tractava temes relacionats amb l’amor i  també dels desamors. El record d’aquest  episodi de la vida ens ha vingut perquè fa poc que he vist  un vídeo  filmat durant un dinar  al cafè-restaurant del Casino de la  Fraternal de Palafrugell , esdeveniment que va ser organitzat per l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell i,  d’immediat, he recordat  el que va dir una companya de taula:

– Estàs  asseguda junt amb Elena Francis.

De primer vaig pensar que em gastava una broma, però ràpidament va afegir:

– Es tracta de la Pietat Estany, la persona que escrivia les respostes que les oients de la radio feien a la Elena Francis.

Desconec el perquè, però resulta que a més de pensar que la Elena Francis era una persona real, no fictícia , me l’imaginava alta, rosa que anava molt ben vestida, imatge que potser havia creat degut que una vegada vaig veure a la meva cosina Elena Masana que va venir de France junt amb el seu promès i tothom va quedar sorprès del guapa que era, semblava una artista del cinema americà.

Mai m’hagués imaginat  que un dia estaria asseguda al costa d’una de les mítiques Elena Francis que consolava a les oients  radiofòniques lliurant aquells consells tan ensenyats tenint en compte l’època, eren propis d’una psicòloga també de l’època.  Aquell dia vaig conèixer a un personatge de component mític i fictici a la vegada, igualment com m’havia succeït quan vaig assistir a la reina d’Itàlia Maria José de Savoià a un hospital de Suïssa, les reines també són personatges mítics, però quan les tractes no notes cap diferencia, si potser més cordialitat en les formes.

Qui va tenir un desenvolupar un treball rellevant en aquest programa radiofònic  de la Elena Francis va ser el periodista Juan Soto Viñola i amb col·laboració d’altres persones que presentem en un esquema.

Notes