A la revista del Baix Empordà del març del 2023 hi vàrem publicar un article que tractava de la l’Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909), escola promoguda pel ‘Centro Instructivo y de Unión Obrera’ de Palafrugell (CIUO) on s’ impartien conferencies a càrrec d’acadèmics de distintes disciplines .[1] Aquest tema ens dué a interessar-nos també per l’Escola Moderna La Bisbal.
Buscant informació hem vist que Lluís Maruny Curto, l’any 2007 va fer un article on parlava de la innovació educativa a la Bisbal, un tema relacionat amb la Escola Moderna [2] i també al blog dels Arxivers del Baix Empordà (ABE) hi ha una secció titulada Anar a estudi.
En aquest moment, la nostra aportació es la d’ampliar el tema amb les dades que hem obtingut a la premsa digitalitzada, cosa que amb els enllaços que adjuntem dels anteriors treballs i de la Fundació Ferrer i Guàrdia on a la secció vídeos n’hi un titulat: Ferrer Guardia i Marta Mata. La educació per ser persones lliures tractat per Assumpta Baig.
Com a antecedents dir que ha la Bisbal l’any 1886 Bartomeu Gabarró Borràs,[3] havia fundat la Escola Laica que funcionà durant uns mesos, desprès seguint aquesta línia docent Joaquim Garriga Pons (1863-1917) que l’any 1903 va obrir la Escola Moderna a la Bisbal emprant dues habitación del seu propi domicili (10). Model docent aplicar també per Lluïsa Garriga Morquejo, Joaquim Oller i Eusebio Carbó junt amb d’altres seguidors com van ser els professors Adela Trayter i Josep Barceló i Matas des del 1891 al 1924. Va seguir impartint docencia dins aquesta concepció pedagògica Josep Salip Sardà fins l’any 1939.
Maruny considera que la Escola Laica va precedir la Escola Moderna que venia de la mà del lliure pensament del federalisme republicà i, era aplicada en un moment bastant convuls degut a la lluita ideològica i social que existia, influenciada també en part per la Primera Internacional celebrada a Londres l’any 1864 amb l’assistencia de Karl Marx.
Explica que la nova pedagogia havia estat ben acceptada per un entorn marcadament obrer i llibertari motivat per millorar el nivell cultural de petits i adults dins l’àmbit de la cultura popular.
Els fundadors de la Escola Moderna a Barcelona van ser Francesc Ferrer Guàrdia i Joan Garriga Pons, aquest darrer llibreter d’ofici i llibertari i seguidor de les idees de Ferrer, es diu que ambdós eren francmaçons.
Joan Garriga va ser qui fundà la Escola Moderna a la Bisbal que consta va iniciar la seva activitat el dia 1 d’abril de l’any 1903 al carrer Nou número 20 . La premsa en va fer resò i es diu que va estar activa fins l’any 1909. A la província de Girona es van obrir un total de dotze centres docents.
Edifici de l’EscolaModerna del carrer Nou núm. 20
Al bloc dels ABE,[4] consta que vàren ser professors de la Escola Moderna laica de la Bisbal Eusebi Carbó[5] i Joaquim Oller[6], d’Oller se’n diu que va la seva tasca pedagògica havia estat acreditada per diversos bisbalencs i també recolzada per Bonaventura Casadevall que qui valorava el caracter mixt de les aules i la no aplicació de premis ni de sancions. En el blog (ABE) hi ha un enllaç que en porta al treball fet per Laura Tienda Martínez que aporta informació general de la Escola Moderna .[7]
Presentem algunes dades que van ser publicades a la premsa local.
Informació obtinguda de les hemeroteques digitalitzades.
– El diari La Lucha del 3 de gener del 1903, feia saber que s’estaven finalitzant els treballs per la fundació d’ una escola Moderna a la Bisbal i l’endemà deia que Juan Tejon, Governador Civil de la Província havia rebut de la Escola Moderna de Madrid ‘lisonjeras’ frases per el seu bon fer en pro a l’ensenyament. Uns dies desprès, el 17 de març del 1903 el mateix mitjà comunicava que el dissabte havia estat inaugurada la Escola Moderna de la Bisbal.
L’any 1904 la Escola Moderna de Francesc Ferrer oberta al carrer Bailén número 56 de Barcelona, va convocar un concurs de poesies i de totes les rebudes se’n havien de seleccionar deu, l’objectiu, es deia, era fer-ne enaltidores cançons escolars. El guanyador de la col·lecció obtindria 50 pessetes de premi i els poemes els hi serien publicats .[8]
– El periòdic l’ Avenç del Empordà comunicava que el dia 2 de març de l’any 1907 Joseph Barceló havia donat una conferencia a L’Escut Emporità titulada ’Educació Autonòmica’, tot que la paraula potser conte un error perquè lleguim: Autonomgia.
– El canvi de model instructiu per la mainada era motiu de comentaris i alguns bisbalencs havien estar involucrats en una discussió, debatien entre si l’escola havia de ser laica, confessional catòlica o neutra. Revista Baix Empordà, 10-9-1911.
– Referent al testament de Francesc Ferrer Guardia la premsa de l’any 1912 esmentava que s’havia fet l’entrega del seu legat als hereus. Els tràmits burocràtics de la herencia van estar durant un temps retinguts , finalment l’assumpte va ser resolt. El seu germà Josep va representar a les filles legítimes de Ferrer i de Soledad Vilafranca, la seva companya d’antuvi havia rebut una part de la seva deixa al estranger, només restava abonar els imports a Portel i a d’altres cohereves.[9]
– El ‘Diario de Girona d’Avisos y Noticas’ del dia 26 de maig del 1912, feia saber que s’aconsellava a les Juntes locals que informessin de si les escoles no oficials empraven els llibres de l’Escola Moderna, de Malato, Grave. Ferrer, Estévanez y Codina. Seria d’interés consultar aquests llibres per coneixer les assignatures que s’impartien.
El Govern supervisava les ensenyances que rebien els alumnes i segons la correspondencia municipal de Palafrugell dipositada al l’Arxiu Municipal, consta que el día 10 d’octubre del 1906 desprès d’una inspecció i en base al Reial Decret del primer de juliol de l’any 1902, el batlle havia de procedir a clausurar dos establiments docents de la vila dels que n’eren vicerectores les senyores Dolors Genís i Elvira Avellí.
Notes
[1] Masana Ribas, Rosa M. El Centro Instructivo y de Unión Obrera, propulsor de la Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909). Revista del Baix Empordà número 80 del març 2023
[2] Maruny Curto, Lluís. Innovació educativa a la Bisbal d’Empordà: l’Escola Laica (1886-1887) i l’Escola Moderna (1903-1909) Estudis del Baix Empordà. Institut d ’Estudis del Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols, 2007. Núm. 26, p. 149 a 170.
[3] Gabarró Borràs, Bartomeu, va néixer l’any 1845, havia estat escolapi però ho va deixar per dedicar-se a l’ensenyament, i va escriure: ‘Las ciències laicas. La piqueta y el compàs’. També va ser el fundador de la ‘Unión Española de la Liga Universal Anticlerical de Libre pensadores. Font: Maruny2007, pàg. 150 i 151. El Palafrugellense del 13-4-1884 esmenta que el Dr. Gavarró era el director del periòdic lliure pensador La Tronada.
[4] Arxivers del Baix Empordà ACBE Hemeroteca. Reproduccions. Fullet de Bonaventura Casadevall, Ventatges que reporta a la civilitat dels pobles la educació neutra de llurs fills. Publicat 12-12-2019.
[6] L’Avenç del Empordà del 16-3-1907, pag. 2 comunica que Joaquim Oller alies Claudi Jòvenes havia mort a causa d’una llarga malaltia a Sant Feliu de Guixols i, havia estat director d’una escola laica i durant dos anys i mig va dirigir la Escola Moderna de la Bisbal.
[7] Tienda Martínez, Laura. Escola lliure i arxiu. Un debat pendent, pàgina 15. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, adscrita a la UAB. La autora ens remet a una pàgina on hi ha informació de Francesc Guardia.
[8] La Lucha , 17-4-1904
[9] El Diario de Girona d’avisos i noticies, 20-2-1912, pàg.6. Soledad Villafranca va ser la darrera parella de Francesc Ferrer
(10) Margarita Carbó. Apunts biogràfics de Joaquim Garriga, anarquista i promotor de la Escola Moderna de La Bisbal. Revista del Baix Empord’a , numero 30 del desembre del 2010, plana 107 a 113. Segons hem vist a una fotografia d’aquest article, hi ha un grup de mainada davant d’una casa del carrer Ample que no correspont amb la fotografia que hem posat en el present article indicant el número 20, a més l’ habitatge està al costat contrari del carrer. Resta per esbrinar.
