Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una infermera que havia donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la experiencia d’haver viscut en persona el sofriment humà generat per la Primera Guerra Mundial.
Degut que el cognom Graupera és bastant freqüent a Girona i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés la Guerra Civil Espanyola.
El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi havien de participar : Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.
D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava que les esmentades conferencies habien fomentat una bona adhesió a la causa que les movia.
A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia 11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i donava els noms de les dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.
Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la Àngela se l’ anomenava com a la coneguda propagantista llibertària.
Més endavat el mateix diari Ara del dia 7 de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa van commoure l’auditor i va ser sorollosament aplaudida.
Es diu que Àngela s’havia allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i que havia estat a Nis, Servia i també a Melilla, mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’
Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament no disposen de registres d’ella, sí que molt amablement ens vàren lliurar alguns enllaços d’ articles amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair i hem afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate i Xavier Pla.
Un dels lemes de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX reuneixi quatre atribucions personals com les de la Àngela lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva mort, algú ha escrit que va desapareixer.
El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019 fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)
Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si bé alguna cosa es regenera sorgeix altre forma no esperada de constricció.
Notes
Biblioteca Nacional
https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/
Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)
RTVE
Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña
https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103
Treball de Màster
Desirée Oñate Ortega Màster de Recerca en Humanitats 2016-2017 Treball Final de Màster Xavier Pla Barbero
