Un dia mentre conversava amb la meva mare em va dir : Hi ha un sol de dia i un sol de nit.
– Li vaig preguntar: Es refereix a la lluna ?
– No, la lluna no, ja ho saben que hi ha la lluna, vull dir el sol de nit, respongué amb seguretat.
En aquell moment no vaig entendre res, pensava que la mare estava equivocada i que explicava una cosa molt rara, ella que no havia estudiat astronomia i a mi a classe mai m’havien dit que hi havien dos sols. Ara en sap greu de no haver-li demanat més explicacions.
Amb tot, aquella observació de la mare sempre l’ he recordada, perquè a més no era l’única vegada que havia dit quelcom de peculiar per a mi.
Abans de continuar dir que la mare era una persona vital, dinàmica i amb un tarannà molt autoresolutiu, era al meu entendre una persona més disposada que d’altres dones del seu temps. Havia nascut a començaments del segle vint, l’any 1902, es va casar amb el pare l’any 1923 i van tenir sis fills, el darrer l’any 1945. Els pares havien viscut les dues Guerres Mundials la de 1914 i la del 1936 i d’aquesta darrera en van sortir força pejudicats, per la seva propia experiencia deien: S’ha de saber el pa que se’n dona quan dos o més bàndols politics entre en confrontació . La mare va tenir una llarga vida que la va fer viure fins els 93 anys.
He explicat aquest fet perquè fa poc vaig veure a Youtube que un jove afirmava que al nostre espai astronòmic hi havia també un sol negre, però sense entrar amb donar gaires detalls al respecte, d’ immediat vaig pensar amb el que havia dit la mare sobre l’existència d’un sol de nit, motiu pel que em vaig interessar pel tema.
Un detall que potser és interesant conèixer és que la mare va viure uns anys a casa dels seus sogres i en ocasions havia comentat que l’avi Marià tenia unes especials facultats i sovint consultava un llibre de portada i envers de pergamí que originariament era del seu pare, aquest llibre durant el conflicte bèlic de la segona Guerra Mundial va desaparèixer.
El fet que l’avi Marià disposes d’aquell llibre pot tenir una explicació degut que el seu pare havia estat bastants d’anys a un convent de la comarca del Bages, va ser frare fins als 70 anys i és possible que aquest llibre haguès estat d’ell. A aquesta edat va sortir del convent i es va casar amb Dolors Fontanet molt més jove que ell i van tenir dos fills, en Josep i en Marià. A casa sempre haviem pensat que les facultats i coneixements de l’avi Marià li venien heredades del seu pare, diem heredades perque un altre membre de la nostra família també te qualitats fora del comú i han estat reconegudes.
És curiós com desprès d’incorporar la imatge de la mare m’apareix i sense buscar-la la fotografia de la meva germana Anna de quan va fer 85 anys. No m’he pogut estar de també d’adjuntar-la aquí mateix.
Seguint amb el que dèiem referent al sol de nit o sol negre, ara saben que per algunes cultures ja era conegut i també va ser de gran interès pels nazis que fins i tot el tenen com a símbol.
Aquest sol, segons el que fins ara em pogut saber rep qualificatius com : el sol invisible, el sol no manifestat, estrella sagrada, sol Invictus, estrella amiga del sol o complementaria, Geminga i també hi ha qui diu pot ser un forat negre. El fet que el sol rebi el nom de negre, es degut que no és visible és inmanifest però no per això ha de tenir una cognotació de negativitat, en tot cas podria ser dual pel fet de considerar-se agermanat amb el sol que veiem, relació amb Geminga i gèminis i que acompleix una funció dins el que coneixem com al nostre univers.
En quan a la seva morfologia obtinguda mitjançant mesures indirectes es diu que esta dotat de cargues elèctriques i magnètiques en moviment que són irradiades envers el sol , podria , diuen, tenir una funció de recarrega energètica que a la vegada ens la transmet a nosaltres i dona també claror a la lluna. De fet te un sentit, però tot plegat costa d’imaginar.
Es diu que està situat a la constel·lació dels Bessons i que podria ser el púlsar més proper que disposa el nostre sol, que emet ratjos gamma de gran intensitat i que és aproximadament una vegada i mitja més gran que el sol que coneiem, de diàmetre fa 20 quilòmetres. Es diu que la seva potencia calorífica es de dos milions de graus centígrats i que difilcilment mai podría esgotar la seva energia, per altra banda ens preguntem i a ell qui l’alimenta ?, si és que ha de ser així .
En aquest moment no podem dir res més que no siguin especulacions , només el que fem es afegir una breu bibliografia que podria servir per estirar del fil, tot que per la meva part he fet el que volia fer que és : Reconeixer que la nostra mare no anava errada i a la vegada considerar-li el mèrit de disposar d’aquests coneixements dels que no en disposem tots els seus fills, bé potser algun si.
Bibliografia consultada.
– Un ‘sol negro’ hace vibrar el sistema solar cada 160 minutos.
El País, 13-10-1983. https://elpais.com/diario/1983/10/13/sociedad/434847602_850215.html
– Arregi Bengoa, Jesús Iturria. 1-2-1987.
També a: Ubicación del Gemimnga. El País 17-4-1996 https://elpais.com/diario/1996/04/17/sociedad/829692017_850215.html
Per veure la imatge de la estrella Geminga
A Youtube hi ha un video publicat, no vaig anotar les referencies, ho sento per si algú llegeix aquesta nota. Al vídeo s’esmentava que el sol era una pojecció d’una altra font d’energia, gran sorpresa aquesta afirmació, dient també que la polarització de la llum envers el nostre sol venia de més enllà de la latitut 90º de la Antàrtida.
Manual de simbologia . Oficina Nacional del Deporte.
Un vídeo que està a Youtube amb la signatura News . El transcendental, el dia 21 d’octubre del 2021 publicava ‘ La tierra llega a oscurecerse ‘ on feia referencia a un treball dut a terme per investigadors americans del ‘Geophysical Research Letters‘ i conjuntament amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Universitat de la Laguna. Havien obtingut dates fotomètriques diàries de l’ albedo – grau de reflexió que emana un objecte -, des de l’ any 1998 al 2017 en aquest cas la llum que la terra reflecteix a la lluna.
Van arribar a la conclusió que la terra havia disminuït la emanació de llum envers a una determinada zona de la lluna en un 0,5% per m2, l’ equivalen 0,5 watts. Aquestes dades van ser estimades en base al conegut patró que considera que la reflexió a la lluna que emana la terra oscil·la entre el 37 al 39%. Aquest descens s’ha vist més accentuat durant els tres darrers anys.
L’interès per aquesta noticia ha vingut pel fet de parlar del sol de nit que deia la mare, d’altra manera possiblement ens hagués passat del tot desapercebut. Hem vist que la lluna rep llum per dos costats, pel sol i per la terra, fet que desconeixíem fins aquest moment. Ens preguntem d’on procedeix aquesta llum que emetem ?
Eliseo López Benito investigador i estudiós dels monuments arqueologics que han perdurat en el temps i procedents de civilitzacions gairebe ancentrals, a un vídeo que ha publicat a Youtube el dia 25 d’octubre del 2021 parla del seu descubriment fet a la muntanya de Montserrat, treball que porta per nom : La deidad barbada de Montserrat. Los dioses de la prehistoria.
Eliseo mostra l’analisi d’un bloc de pedra prehistòric on hi ha esculpida nomès la meitat d’una cara, però mitjançant un muntatge de simetria fotografica, apareix la cara complerta del que ell anomena un deu barbat amb cos de senglar i ric amb d’altres elements simbólics d’interès.
Comenta també que aquesta escultura tenin en consideració la seva ubicació geologica relacionada amb els astres i també de com l’arriva la llum durant els solsticis i equinosis anuals , fa que pugui entendre’s millor la importànci d’aquesta troballa..
És curios perquè d’un bon primer moment aquest vídeo m’ha sugerit que la altre cara del deu no visible, no explicitada, però sí existent com gairebé de segur volia demostrar el ‘primitiu’ artista de miles d’anys enrera i si fos un possible sol negre que volguès representar? No sabem res, nomès dir que felicitem al investigador.
