En motiu de fer un article relacionat amb el soldats de la comarca del Baix Empordà que van lluitar a la Guerra de Cuba i alguns d’ells no van poder tornar a casa, bé fos perquè havien mort en el camp de batalla ho per alguna malaltia infecciosa com podia ser febre groga, tenia encara guardats uns apunts on hi constava el nombre de joves de cada població de la comarca del Baix Empordà que havien estat reclutats per l’exercit durant el periode 1895-1898. Informació que havia obtingut dels llibres de reclutament de l’Arxiu de la Diputació de Girona.
He considerat que aquests apunts amb el temps podrien convertir-se amb paper reciclat i que abans que això succeís s’en podia fer un breu resum com el que presentem.
Cada municipi disposava d’una Junta de sanitat encarregada de citar als joves que tenien l’edat, demanar-los que anessin a fer una revisió del seu estat de salut amb el corresponent registre de dades biomèdiques per poder-se incorporar al ejercit.
Tothom sabia que anar a la guerra i a més haver de travessar l’atlàntic amb vaixell i en condicions poc favorables, era d’un gran risc per la vida, motiu pel que les families que s’ho podien permetre pagaven una suma elevada de diners per evitar que el seu fill pases per aquest tràngol, no hagi ho podien fer les families pobres. També succeia que no tots el reclutes d’aquest periode de guerra amb Cuba hi anaven , alguns restaven a la península.
Per escapulir-se d’aquesta activitat bèlica hi havia qui fugia envers algun lloc on no fos trobat, d’aquí que al registre de reclutes hi constaven : els redimits perquè havien abonat l’import exigit del govern i eren alliberats , els pròfugs que s’havien escapat però eren buscats per d’altres municipis i un tercer grup de no aptes a causa de manifestar algun problema físic o psíquic.
Tot seguit mostrem dos llistats, un amb el nombre de soldats que residien a un dels cinc municipis més poblats de Baix Empordà com eren: La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols, d’equests municipis s’ha comptabilitzat un total de 922 reclutes.
En aquest altre llistar s’inclou el nombre de reclutes que vivien a municipis adscrits als cinc anteriors que van ser un total de 664 , xifra que si la sumen als 922 de les poblacions més grans abans esmentades ens dona la xifra de 1.586 reclutes amb possiblilitat d’anar a lluitar a Cuba.
Considerar que el territori del Baix Empordà te 701,7 Km2 i amb aquests ens podem fer una idea dels joves espanyols que van ser movilitzats per aquesta causa.
| Pobles | 1895 | 1896 | 1897 | 1898 | Total |
| Bagur | 14 | 13 | 13 | 15 | 55 |
| Calonge | 29 | 24 | 30 | 36 | 119 |
| Casavells | 9 | 3 | 4 | 5 | 21 |
| Castell d’Aro | 20 | 15 | 13 | 19 | 67 |
| Castell d’Empordà | – | 3 | – | 3 | 6 |
| Corçà | 6 | 7 | 5 | 9 | 27 |
| Cruïlles | 9 | 14 | 7 | 10 | 40 |
| Fontanillas | 2 | 3 | 4 | – | 9 |
| Fonteta | 7 | 7 | 7 | 5 | 26 |
| Foixà | 6 | 2 | 7 | 12 | 27 |
| Gualta | 9 | 7 | 6 | 6 | 28 |
| La Pera | 6 | 8 | 4 | 9 | 27 |
| La Tallada | 6 | 6 | 5 | 8 | 25 |
| Monells | 6 | 4 | 3 | 3 | 16 |
| Mont-ras | 6 | 11 | 7 | 3 | 27 |
| Palau Sator | 6 | 8 | 6 | 6 | 26 |
| Pals | 12 | 25 | 20 | 12 | 59 |
| Parlavà | 4 | 4 | 3 | 3 | 14 |
| Peratallada | 6 | 6 | 3 | 7 | 22 |
| Regencós | 3 | 2 | 2 | 1 | 8 |
| Sant Joan Palamós | 11 | 12 | 11 | 15 | 49 |
| Sant S.de la Heura | 3 | 12 | 7 | 8 | 30 |
| Santa Cristina Aro | 12 | 14 | 9 | 11 | 46 |
| Serra | 3 | 3 | 1 | 5 | 12 |
| Rupià | 5 | 5 | 1 | 6 | 17 |
| Torrent | 3 | 4 | 6 | 6 | 19 |
| Ullà | 5 | 10 | 6 | 3 | 24 |
| Ullastret | 4 | 4 | 5 | 3 | 16 |
| Vallobrega | 2 | 1 | 1 | 2 | 6 |
| Vulpellac | 6 | 4 | 2 | 3 | 15 |
| Total | 148 | 241 | 138 | 137 | 664 |
Podem obtenir més informació a: Gironins morts a la Guerra de Cuba
Organitzat pel Museu de la Mediterrània i la Associació Cultural de Pals, el dia 15 de novembre de l’any 2014 es va celebrar el II Fòrum de recerca del Baix Ter , hi vàrem ser invitats per parlar dels ‘Soldats torrollencs morts a la guerra de Cuba’
