A un document no datat que vaig localitzar a l‘Arxiu Municipal de Cadis hi havia una relació de les poblacions de Catalunya on s’hi conreava cànem i segons constava una bona part d’aquest producte anava destinat al port de Cartagena per elaborar elements complementaris dels vaixells, com els caps i les veles. Pensem que es tractava de la segona meitat de segle XVIII.
Procedim a transcriure al català el contingut del document on hi deia el següent :
// Relació dels pobles del Principat de Catalunya on es cultiva i s’ agafa el millor cànem i, amb abundància dels quals es nodreixen els Reials Arsenals de Cartagena.
Corregiment de Barcelona
Sant Andreu del Palomar, Horta, Sant Martí de Provença, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cebrià de Besora, Badalona, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat , Sarrià, Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, el Papiol i Martorell.
Corregiment de Mataró
la Garriga, Granollers, Palau-Tordera, Canovelles, Vilamajor, Cardedeu, Montmeló, Mollet, Prats de Lluçanès, Sant Cugat, Montcada i Reixac, La Mogoda, Carrencà, la Roca i Vilanova.
Corregiment de Lleida
Tots els pobles vinculats a aquesta ciutat fins a Balaguer i als marges de el riu Segre.
Corregiment de Tortosa.
Tots els pobles situats a la riba de riu Ebre, des de Flix fins a la mateixa ciutat de Tortosa que amb especialitat es recull i es conrea.
Corregiment de Tarragona
També s’agafa i es conrea amb suficient proporció a Cambrils, Vila-seca, Altafulla, La Figuereta, Torredembarra, el Vendrell, Esplugues de Francolí.
Corregiment de Girona i de Vic,
Es fan conreus a Manresa, Cervera i Vilafranca de Penedès s’agafen i conreen cànems però en baixa quantitat però que cobreix les necessitats del filador per confeccionar les robes dels pagesos i dels seus familiars, així com la del llit i taula.
Dels esmentats pobles i dels expressats corregiments de Barcelona, Mataró, Lleida, Tortosa i Tarragona es ven el cànem a Cartagena i la compra es confia al ministre de Marina de Barcelona i de vegades s’ha donat també comissió al de Tortosa per a la compra i provisió dels que es cultiven a la província.
Després, el comprador d’aquests cànems, fet per subjectes hàbils i intel·ligents que per tal efecte comissiona el referit Ministeri de Barcelona, s’arrepleguen tots ells en els magatzems que té S.M en aquell moll on s’executa el seu embarcament envers el port de Cartagena.
Tots els recol·lectors de cànem el venen molt gustosos al Rei, els preus estan en conformitat amb la corrent del país que es dona segons sigui la major o menor abundància d’ aquest gènere, en les collites que es fan anualment i en general varia poc el preu de un any a un altre que serà de 10 Reals, més o menys per cada quintà. // Aquesta referència ens confirma que els fets dels que parlem havien de ser d’abans de l’any 1868 que va ser quan la pesseta es va convertir amb moneda nacional .
Noves aportacions
Per complementar la informació en referència al cànem em volgut consultar alguns diaris inclosos a la hemeroteca digitalitzada de Girona on hi em pogut localitzat algunes notes que poden ser d’interès.
Josep Pla i Dalmau propietari de la llibreria que porta el seu nom situada a la Plaça de la Llibertat núm. 20 de Girona, va escriure un article titulat Publicacions estrangeres sobre Girona (X) que feia referència al llibre d’ Arthur Youngil. Viaje a Catalunya escrit l’any 1787. Dalmau en base a aquesta publicació va parlar del cultiu del cànem i del cicle de rotació dels conreus, fesols, mill, pèsols, etcètera. Deia: el “monget” deixa el camp net per sembrar-hi blat, que es sega amb temps suficient per fer encara una segona collita de fesols.
També esmentava que una rotació complerta del conreu consistia en plantar:
1- Blat de moro.
2- Forment, seguit immediatament de trèvol.
3- Trèvol i mongetes
4- Cànem i mongetes.
5- Forment i mill.
Va ser publicat a Viure al dia, llibres (X) el 13-5-1990
El dia 22 de juny de l’any 1792 una tempesta huracanada, va fer malbé els cànems i els raïms. Pere Alsius. Lo Geronès del dia 15-4-1900, pag. 3, publicat a Banyoles al marc 1900.
El govern va incrementar els preus de les exportacions de mercaderies, a excepció de les pannes de suro, els draps vells de lli, cotó i de cànem i els efectes usats de la mateixa matèria. Lo Geronés del 3-7-1898, pag.2
La Diputació provincial de Girona va subministrar productes als Establiments de Beneficència, entre ells cànem, lona, ‘trensillas’ y cintes per la espardenyeria de l’Hospital. Lo Geronés 13-12-1903. Veien com en aquest mateix anys i dins de la basant literària i poètic s’esmenta al cànem com per exemple que Federich Tremols i Borrell, químic i farmacèutic, estan a punt de morir encara va donar unes llavors de cànem al seu ocell i, una criada asseguda a sos peus -de la senyora- filava cànem. Lo Gironés 4-2-1900 i 19-4-1903 respectivament.
El tapissos de la Assumpta de la Catedral de Girona varen ser teixits de llana i fil de cànem de colors força vius. Diario de Gerona 15-8-1818. També a sobre de les espardenyes s’hi feien bordats amb fil de cànem.
Més entrats al segle XX , la Delegació d’Industria de la Generalitat a Girona recordava als productors de fibra de cànem i dels seu material de rebuig i que havien de fer una declaració jurada de les seves existències. L’ Autonomista 4-8-1937, pag. 2 . Més endavant una altre Ordre de la Presidència de la Generalitat comunicava que restaven intervingudes a tot Catalunya les existències i les transaccions de la fibra de cànem. Front, 12-8-1937, pag. 2. També va ser intervingut el jute i es comentava que la pagesia vestia amb indumentària de llana i cànem.
En temps mes moderns al Avui del dia 25-4-1978 a un especial dedicat a la Garriga deia que havia desaparegut completament el cultiu del cànem. També l’ Avui de 5-8-1981 deia que al Vallès Oriental al segle XVIII l’auge agrícola estava basat en els cereals i el cànem. A ‘Los Sitios de Gerona’ del dia 25-1-1986 esmentava que a l’edat mitjana a La Bisbal quan va ser iniciat el mercat setmanal a peu del Castell , el conreu de cànem era habitual en aquesta demarcació.
Informació relacionada amb Palafrugell
L’any 2013 vaig publicar un llibre titulat Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914 on hi constaven les dones que estaven inscrites a la Matricula Industrial i de Comerç conforme pagaven imports per disposar d’un negoci propi i al apartat Fabricants de teixits i venda de gorres i llenya (1878-1904), hi feia el següent comentari que reproduïm en aquesta pàgina perquè encara que no es parli concretament del cànem, podem considerar que aquest filament era molt poblable que fos teixit a taller particulars degut que en aquesta època i segons hem vist se’n feien moltes plantacions. En quan a empresària tèxtil esplicava el següent :
- Teler de fusta manual
L’alarma generada per l’avens de la fil·loxera en direcció al Baix Empordà i la poca afectivitat del sulfur de carboni i de la pudor de les llavors anomenades ” fenugrechs sinagrech” que s’havien de posar al voltant del cep (El Palagrugellense 17/9/1882) van animar a alguns pagesos a plantar rami – planta oriünda d’ Asia Oriental emprada per elaborar el teixit anomenat lli de Xina – L’any 1881 P.A. Farier d’Avinyó va idear un aparell que desfibrava el rami, i poc temps desprès una Companyia de Girona s’anunciava dient que disposava de telers mecànics. ( El Distrito 6/3/898). Aquests factors possiblement van potenciar la iniciativa de elaborar teixits que podien ser de lli, coto, seda, llana, franel·la, estam, pana, així com la possibilitat de ser venuts a algun dels quatre comerços de roba que hi havia a Palafrugell l’any 1889. En aquell moment no vaig esmentar el cànem perquè desconeixia que s’en feia collita.
L’ empresària era Antònia Niell i companyia (1882 – ? ) que constava disposava de “dos telares comunes” per bé que es desconeix quin tipus de teixits fabricava encara que pot ser lògic que considerem que també fos lles fibres del cànem.
El dia 26 de maig d’aquest any 2021 varem anar al Poblenou a veure una exposició relacionada amb imatge de Gustav Klimt i mentre caminavem per la Rambla vàrem observar una placa metàl·lica que hi havia al terra que redardava a les dones que havien treballat a l’industria del cànem. Un article titulat Les xinxes, obreres del cànem esmenta que eren treballadores de la fabrica Godó Hermanos y Cía, empresa creada l’any 1882. És interessant llegir aquesta publicació perquè hi ha incorporada un fragment de les memòries de Xavier Berenguel (1905-1940) on comentava les condicions laborals i socials de les treballadores d’aquest tipus d’industria basada amb la manipulació del cànem, producte de gran demanda al segle dinou.
