Article fet per Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal del dia 14 de juliol del 2010. Ha estat retirat però adjuntem un fragment on a més al inici i amb lletres vermelles bastant difuminades hi diu: aquesta web resta tancada en espera d’administradors agoserats .
També podem consultar una cronica de nom: els mestres d’obres de la Bisbal
Sinopsi
Construir un xemeneia industrial fent ús de maons de terracota pensàvem que era una tècnica només usada al segle XIX i fins a mitjans del segle XX, però no, encara avui en alguns països se segueixen construint.
L’empresa terrassenca Beralmar Tecnològic S.A., especialitzada en enginyeria i construcció de maquinària per a ceràmica estructural, va construir l’any 2012 a Argèlia una bòbila on va incorporar una xemeneia industrial feta amb maons. La persona encarregada de dirigir aquesta obra va ser l’enginyer tècnic industrial Javier Pasamontes.
El senyor Pasamontes, abans d’emprendre l’obra, es va voler assessorar envers alguns aspectes tècnics en la construcció d’aquestes històriques estructures. A l’oficina de turisme de Terrassa li van suggerir que es posés en contacte amb mi, no perquè personalment hagués construït cap xemeneia, sinó perquè eren coneixedors que havia fet algun article on parlava de les xemeneies industrials, i també perquè disposava d’informació rebuda d’alguns mestres d’obres. [i]
Vaig considerar que el dia que vingués a la Bisbal per parlar d’aquest tema ho podríem fer conjuntament amb el mestre d’obres Joan Rasós Casamiquela, constructor que pertany a una de les nissagues de mestres d’obres bisbalencs que daten del segle XVIII. [ii]
Trobada Rasós-Pasamontes-Masana
Ens vam reunir al despatx de Joan Rasós, on disposàvem d’una taula de dibuix tècnic, llapis, regles i tot el que fos necessari per esquematitzar els conceptes i idees que ens anaven sorgint a mida que ens endinsàvem en el tema.
Pasamontes va desplegar els plànols del seu projecte, que Rasós mirava amb atenció. Vam quedar sorpresos quan en Javier va dir que volia assentar la base de la xemeneia a sobre d’una plataforma de formigó; no havíem vist mai un disseny com aquell, però tot té una explicació, i era que s’havia d’adaptar a un desnivell del terreny, on també, per aquella zona, havia de passar el conducte de tiratge de fums.
El diàleg entre nosaltres tres generava diverses preguntes i també respostes. Podríem dir que vam fer un intercanvi de conceptes tècnics entre gairebé tres generacions, que donà un resultat enriquidor per a tots. Vam parlar de temes com el fonament, la bastida, els maons aplantillats, la camisa de la xemeneia, la coronació, el tal·lús, i la forma de mesurar la seva conicitat mitjançant l’ús del taulaplom (en Joan en va dibuixar un perquè fos més entenedor).
L’obra va ser realitzada satisfactòriament
Va anar passant el temps i, sense gairebé recordar-nos d’aquell projecte d’obra, un dia en Joan Rasós em va preguntar: “saps quelcom de la construcció d’aquella xemeneia a Argèlia?”. Li vaig dir que no, però que em podia informar a internet i també parlar amb l’ enginyer Javier Pasamontes.
Com totes les empreses, l’empresa Beralmar disposa d’una pàgina on presenta les seves activitats, que daten de més de 50 anys, i també treballa per clients d’una cinquantena de països.
Beralmar, l’any 2012, va rebre el seu cinquè encàrrec de construcció al país africà d’Argèlia. Es tractava de posar en marxa una fàbrica de maons i revoltons que rebria el nom de Briqueterie Amraoua, situada prop de Tizi Ouzou, al centre nord d’Argèlia, a 100 kms a l’est de la capital, Alger (coordenades 36° 43′ 00″ Nord et 4° 03′ 00″ Est.). La fàbrica havia d’aconseguir dur a terme una producció de fins a 330 Tn/dia de blocs de material i, tant pel que fa a l’assecador, com el forn de cocció de totxos, que funciona amb gas natural, estan controlats mitjançant sistemes automatitzats.
Després de contactar amb Pasamontes, molt amablement ens va lliurar informació i material gràfic de l’obra finalitzada, i també del dia que ens vam trobar a casa d’en Joan Rasós, per la qual cosa li restem molt agraïts.
Segons les imatges cedides, veiem com el fust de la xemeneia arrenca per sobre d’una plataforma de formigó, i que disposa d’un espai on hi va incorporat un ventilador centrífug recolzat tangencialment en l’estructura, que compleix la funció de succionar els fums, element que esta protegit per una coberta de formigó. La peça finalitza sense la presencia de la coronació de reforç.
Javier ens comenta que, a la xemeneia li van donar una alçada de 16 metres, i els diàmetres inferior i el superior fan 2,80 metres i 2 metres respectivament. El seu cos o fust està fet emprant els clàssics maons rectangulars, que tenen una mida de 23 x 11,5 x 5 cms. No van fer us de maons trapezoïdals com la majoria de xemeneies d’èpoques passades.
Des de La Bisbal, tant en Joan Rasós com la Rosa M. Masana volem felicitar Javier Pasamontes i els paletes que van participar en la construcció d’ aquesta obra, que observem sòlida i d’unes mides molt adequades.
També li volem manifestar que tenim en consideració el seu tarannà, pel fet que abans d’emprendre un projecte poc freqüent en èpoques modernes, estigués motivat per rebre informació d’altres persones, coneixedores d’aquest tipus d’obres. Per a nosaltres ha estat motiu de satisfacció.
Aquest mes d’abril he localitzat uns fotogrames que tenia guardats del dia que ens vàrem trobar a casa d’en Joan Rasos, hem pensat en fer una breu filmació en especial perquè en Joan ja no està amb nosaltres i es una manera de veure’l més en viu i seguir-lo recordant mentre donava orientacions a un jove enginyer que volia dissenyar una xemeneia industrial com les que es feien abans.
El vídeo es pot veure clicant a: joan-rasos-javier-pasamontes-2010
La xemeneia de l’empresa Salvà coneguda també per can Blanc que estava situada a la Aigüeta numero 176, més endavant la nau va ser emprada per un antiquari i actualment aquest recinte allotja la botiga de productes agrícoles Morera. D’aquesta xemeneia se’n diu que havia estat una de les més altes de la Bisbal, motiu pel que va haver de ser escapçada dues vegades per presentar fissures importants al fust.
La segona vegada que es van veure amb la necessitat de disminuir la altura de la xemeneia van encarregar la feina al mestre d’ obres Joan Rasós Casamiquela l’any 2009. Dir que vaig seguir el procés de les obres degut que estava interessada a veure en directe com ho feien actualment per preballar en les estructures verticals de poca superficie de base.
Restava meravellada en veure com treballava l’equip de paletes i molt especialment degut que no solament es van limitar a enderrocar la part malmesa de la estructura si no que també van coronar-la, talment com si hagués de seguir funcionant, van aplicar-li tots els element de reforç necessaris a la sortida de fums d’aquí que s’anomena corona a aquesta zona, la van acabar procurar donant-li l’estètica que li corresponia. Hem de felicitar al propietari d’aquesta nau i al mestre d’obres per haver pres aquesta decisió que va més enllà de no només els criteris econòmics.
Recentment he localitzat una fotigrafia de la xemeneia Salvà feta quan havien finalitzat les obres i obsequiada per Joan Rasós , amb el detall de dedicar unes paraules a la part del darrera de la mateixa, fet que li vaig agrair per la seva amabilitat. En Joan era una persona molt cordial i atenta que ens va deixar el dia 13 d’octubre de l’any 2017. El tenim a la nostra memòria.
Si bé referent a la nissaga de mestres d’obres Rassos de la Bisbal empresa familiar que es remunta a l’any 1.642, hagi estat explicitada a d’altres llocs, hem considerat incloure novament les imatges dels Mestres de cases, com diu en Joan Rasos en aquesta pàgina. Comentar que en alguns dels documents antics consultats hi hem vist escrit el cognom Rassos amb dues esses, com per exemple Massana, cognoms que van ser castellanitzats i van perdre una de les esses, per això en Joan signa Rasos i sembla que sense sembla que sense accent final.
Notes
[i] – Masana Ribas, Rosa M. (1999). Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa. Algunes consideracions tècniques. Terme, núm. 14, pp.75-84.
[ii] Masana Ribas, Rosa M. (2009). Els constructors de les xemeneies de la Bisbal. DABA núm. 5, editat per l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà ,Terracotta Museu i Consell Comarcal BE de La Bisbal.
