Entrevista feta per Rosa M. Masana i publicada al llibre de l’Aplec de la Sardana de l’any 2007
Senyor Ramon, quines podríem dir que són les arrels de la sardana a la Bisbal?
Anys enrere, una de les diversions era ballar sardanes, que generalment es feien al Passeig, a la plaça Major i en ocasions també a les Voltes, tot que aquí anava malament per si passava algun vehicle. L’any 1950 a la Bisbal hi havia la Cobla Moderna i també tenien un monitor, en Josep Puig, de motiu el “Gat Vell”, que ensenyava a ballar sardanes i va instruir a tota una generació de bisbalencs.
Li deien “Gat Vell” per la vida o per les sardanes?
Per les sardanes, era un gran expert en aquesta dansa, sabia comptar i repartir molt bé.
L’Aplec es va fundar l’any 1962, veritat?
Sí, la primera Comissió es va crear el 1962 amb 11 persones. El promotor principal va ser l’alcalde d’aleshores que era l’Ernest Bou Janoher junt amb Josep Puig, Joan Cané, Ramon Ponsatí, Pere Coll Martí, Josep Carreras, Ramon Darnaculleta, Salvador Soler, Joan Juanola, la secretaria Dolors Teixidors i jo mateix.
El primer Aplec es va fer el dia 16 de juny de l’any 1963, veritat?
Sí, hi ha poblacions gironines que fa més anys que nosaltres que celebren aplecs; les primeres van ser les de Caldes de Malavella, l’any 1949, i després li va seguir Banyoles i Girona capital. Ara, de les persones que vàrem formar la Junta, només hi som en actiu en Ramon Darnaculleta, la Dolors Teixidor i jo.
Observo que té molta memòria pel que fa a noms i dates.
Sí, gràcies a Déu tinc memòria i també és lògic que ho recordi, perquè he treballat molt el tema sardanístic.
M’ho puc imaginar, però quina va ser la motivació de més pes per iniciar un Aplec de la Sardana a la Bisbal?
Vàrem instaurar l’aplec per donar més relleu a la vila i a la cobla La Principal de la Bisbal, que en aquell moment ja estava considerada de primera categoria i, al mateix temps, per fomentar la cultura catalana. La Principal de la Bisbal tocava des de l’any 1888 i el seu primer director va ser en Robert Mercader de Celrà.
Mira, aquí tinc aquest llibre de l’Eugeni Molero titulat La Principal de la Bisbal, Cobla de la Generalitat de Catalunya, primera edició de l’any 1981, a la pàgina 32 del qual hi ha el nom dels components de la Cobla.
Se’n pot extreure força informació de totes aquestes pàgines. Aquest altre llibre és una segona edició i observo que l’apèndix està escrit per vostè.
Sí, em van demanar que els redactés l’apèndix de la publicació de l’any 1988, amb motiu de celebrar el 100 aniversari de la cobla La Principal de la Bisbal.
Ha succeït que algun any no s’hagi pogut fer l’Aplec?
No, mai. Aquest any 2007 serà el 45è Aplec anual que celebrem. Si durant alguna diada plovia, anàvem a sota les Voltes; ara ho tenim més bé perquè podem anar al pavelló firal, encara que les sardanes tocades en un lloc tancat canvien molt.
Les sardanes estan fetes per escoltar-les a l’aire lliure. Nosaltres aquí a la Bisbal ho tenim perfecte perquè el passeig Marimon és un lloc amb molt bona acústica, possiblement a causa de l’efecte que produeix el fullatge dels plàtans i també del resguard de les façanes del mateix carrer. Aquest any als arbres els han fet una esporgada molt forta, veurem com sona.
Com sona la tenora?
Entre les dues tenores, els dos tibles, les tres trompetes, els dos fiscorns, el flabiol, el trombó i el contrabaix, podem dir que la tenora és la reina, si hi ha bons tenors ens guanyen el públic.
Les cobles que darrerament lloguem per venir a l’Aplec són la Jovenívola de Sabadell, els Montgrins de Torroella, La Principal de la Bisbal i La Bisbal Jove. La Moderna havia vingut sempre fins al 1969, any en què va plegar. També tenim la col·laboració de l’Escola de la Cobla Comarcal que es va formar l’any 1983 en motiu de la commemoració del compositor Conrad Saló , que té la seu al teatre Mundial.
Es guanyen la vida els músics?
Crec que ara sí, estan ben retribuïts i, a més, tenen el Sindicat que vetlla pels seus interessos.
Si en alguna ocasió es posa un músic malalt i no pot tocar, què passa?
Llavors, en el seu lloc toca un músic d’una altra cobla de les assistents i ha de treballar el doble.
Està bé la solució. M’imagino que aneu als aplecs de les poblacions veïnes, veritat?
El que fem és anar a l’Aplec del poble que se celebra unes setmanes abans que el nostre, així podem repartir propaganda perquè vinguin a la Bisbal. També en repartim per tots els pobles del Baix Empordà, no ens en deixem ni un.
Hi ha qui diu que els agrada més la diada de l’Aplec que no pas els dies de Festa Major.
Mira, aquí tinc la Guia d’Aplecs d’aquest any on consten totes les poblacions sardanistes d’arreu de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord, comencen el mes de gener i s’acaben el mes de desembre. Te l’obsequio.
Gràcies, que bé. Si no m’he equivocat he comptat que en total són 208 els pobles i ciutats que festegen aplecs.
Sí, pot ser, perquè només a la província de Girona són 32 les poblacions que fem l’Aplec. He de dir també que l’Aplec queda molt lluït amb la presència de les Puntaires; penso que les dones han de ser-hi per a tot, sou molt maques i animeu la festa.
Gràcies per aquesta consideració. Com us financeu?
Tenim subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de Catalunya, però la part més important ve de l’edició del llibre que imprimim amb els anuncis de tots els comerços, n’hi ha més de 200. Sortim a buscar anuncis i tothom hi col labora. Ara, que també portem una bona administració econòmica amb en Josep Felip al davant com a tresorer.
Passa per un bon moment la sardana?
Diria que sí, encara que el nivell de popularitat és cíclic, en ocasions fa una pujada i d’altres sembla que estigui més calmada.
Com tot a la vida. Vaig llegir que l’Institut per l’Obra del Ballet Popular de la Generalitat de Catalunya li va lliurar un premi a la Constància.
Sí, a mi i a en Ramon Darnaculleta el dia 25 d’abril de l’any 2004. Mira, aquí tinc l’escultura commemorativa.
Està bé, considero adient que es valori el treball altruista de les persones que treballen per la cultura i per fer la vida més agradable als altres. Aquesta revista que teniu aquí sobre, de què tracta?
És una revista especialitzada sobre el món sardanístic que es diu SOM, hi estic abonat i així també em poso al dia.
Quines sardanes considera més boniques?
Festa anyal, de Josep M. Soler; Els ocells et canten, de Conrad Saló i, evidentment, La Santa Espina, d’Enric Morera.
Procuraré escoltar aquestes dues primeres, perquè no les conec i això que les sardanes m’encanten, les sento. Tinc una neboda de 9 anys que balla a l’esbart dansaire de Rubí i la segueixo bastant.
Sí, són realment boniques. Aquest esbart que dius és molt bo.
Això diuen. Bé, senyor Ramon, moltes gràcies per les seves explicacions, li portaré l’esborrany de la conversa perquè hi doni el seu vistiplau.
Moltes gràcies a tu, ens veurem i, en especial, el dia de l’Aplec. veritat?
De segur, és un dia que invito algunes amistats perquè gaudeixin de la festa i també, és clar, perquè coneguin més a fons la Bisbal.
En Ramon també formava part del grup d’amics ‘Los siete magnificos’ més endavant degut que s’havia incrementat la colla van passar a dir-se ‘Los siete magnificos i pico’. Es pot llegir a la pàgina número 3 d’un article que parla de : ‘Los siete magnificos’
De moment no disposem de la lletra de la sardana que porta per nom de El Tranvia del Baix Empurdà escrita per D. Joaquim Galí i amb música de D. Joan Carreres, lletrat que es podia adquirir al preu d’una pesseta a: ‘Imprenta del Semanario’ a Palamós, ‘Hijos de J. Miguel’ a Palafrugell i a Eleuteri Codolà de la Bisbal .
Notes:
Es pot consultar la entrevista feta al músic Josep Loredo on hi consta també una cita de Ramon Duran en ocasió d’haver rebut l’any 2016 una placa conmemorativa de l’Aplec de la Sardana.
Jordi Frigola i Arpa a la Revista del baix Emporda núm.56 del mes de juny del 2017, pag. 98, va publicar un article titulat: X Concurs de composició de música per a cobla i en ell esmentava: El 20 de novembre del 2016 la Bisbal va fer es un petit homenatge a Ramon Duran bisbalenc, una entusiasta persona sempre implicada en el mon sardanístic, membre destacat dels ‘Amics de la sardana’ de la Bisbal, un dels fundadors de l’Aplecde la ciutat. Josep Cassú antic director de la Principal de la Bisbal li va dedicar una sardana de nom : ‘Gràcies Ramon’, la adjuntem gracies-ramon-sardana
