Berta Martí Fuster és llicenciada en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, i especialista en ciències de enginyeria biomèdica. Va realitzar el doctorat a la mateixa facultat i obtingué la qualificació de Cum Laude pel seu treball titulat: Processament d’imatges d’estudis de tomografia d’emissió en l’epilèpsia refractària, l’any 2013.
La recerca de l’esmentat estudi va ser finançada mitjançant una beca lliurada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i dirigia pel Dr. Domènec Ros i el Dr. Javier Pavía. El principal resultat de la seva tesi va ser FocusDET, una plataforma clínica per a l’avaluació pre-quirúrgica d’estudis de tomografia d’emissió de pacients epilèptics resistents als fàrmacs.
Hola Berta, m´agrada fer-te l’entrevista aquí envoltades del fum de la carbonera, les alzines i l’ambient festiu de Sant Climent de Peralta.
Sí, he vingut a passar el cap de setmana a casa, d’altre manera hagués estat més difícil que coincidíssim ja que ara visc als Estats Units i concretament aquest mes estic a Madrid.
He llegit la teva tesi doctoral feta en anglès, és sorprenen la complexitat del tema i les nombroses participacions que has fet en aquesta matèria. A què és deguda la teva extraordinària capacitat intel·lectual?
Jo et puc dir que vaig néixer a Fonteta l’any 1984 i de petita anava a l’escola del poble amb la senyoreta Isabel Mateu, érem només una dotzena d’alumnes i vàrem poder aprendre molt. Quan més tard vàrem anar al l’escola de la Bisbal (Joan de Margarit) érem dels alumnes més ben preparats. Però llavors, acostumats com estàvem de ser pocs allà ens sentíem massificats.
Què et sembla que et va motivar per estudiar física i enginyeria biomèdica?
La decisió d’estudiar Física no va ser fàcil. Pregunta-li a qualsevol adolescent de 17-18 anys si sap què vol fer amb la seva vida… N’hi ha que ho tenen molt car i n’hi ha que dubten. Jo estava en aquest segon grup. Dubtava entre el blanc i el negre, Comunicació Audiovisual o Física. Però a l’institut de La Bisbal vaig tenir molts bons professors de Matemàtiques i Física, i finalment em vaig decantar per aquesta última. Tothom pensa que només hi ha una sortida professional si estudies Física, ser professor d’institut, i crec que qui ho pensa, està molt equivocat.
L’últim any de la carrera vaig fer una assignatura que es deia Física mèdica i aquí va començar el meu interès en aplicar els meus coneixements en el camp de la medicina. El 2008 vaig començar a treballar amb la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria de la Facultat de Medicina de la UB i per tal de fer el que se’n deia abans, cursos de doctorat, vaig fer algunes assignatures del màster d’enginyeria biomèdica de la UB.
Es una observació, però coneixent als teus pares experts en audiovisuals, estic segura que també et va influir.
Bé, de fet al final no vaig fer comunicació audiovisual però tot així suposo que hi podem trobar alguna connexió. De petita ja ajudava al meu pare a sostenir-li alguna cinta, veia com feia els muntatges i em vaig anar familiaritzant amb el món de la imatge.
Segons he llegit a Internet, la teva etapa investigadora va començar el curs 2008-2009, realitzant les funcions de tècnic d’investigació pel projecte VPHTk (Virtual Physiological Human Toolkit) al grup d’imatges biomèdiques de la UB dins del paraigües del CIBER-BBN (Centre d’Investigació Biomèdica en xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina.) A la tesi doctoral parles de tres sistemes d´obtenció d’imatges MRI, SPECT i PET, pots explicar en què consisteixen?
La MRI és la imatge obtinguda per ressonància magnètica, i tradicionalment és una tècnica que ens aporta informació anatòmica. En canvi, la técnica SPECT (Single Photon Emission Computed Tomography) i la técnica PET (Positron Emission Tomography) són tècniques d’imatge de medicina nuclear que et permeten veure una determinada funció de l’organisme. Ambdues tècniques consisteixen en la injecció al pacient d’un radioisòtop marcat amb un determinat fàrmac per tal de poder detectar a posteriori la senyal que emet el material radioactiu. Per exemple, un dels radiotraçadors PET més utilitzats en medicina permet veure quines parts del cos consumeixen més glucosa. En el cas de l’epilèpsia el que nosaltres observem en les imatges de SPECT és la perfusió sanguínia i en el cas del PET la glucosa.
Per tant, la informació que n´extrèieu és?
Quan una persona amb epilèpsia focal té una crisi, el focus epileptògen té una demanda més gran de sang. Amb la tècnica SPECT el que veiem és que aquesta regió és més intensa. Ara bé, la mateixa zona quan la persona es troba tranquil·la podríem dir que no treballa tan bé com la resta del cervell. Això ho veiem a les imatges PET perquè la zona consumeix menys glucosa de la que li tocaria. Al final però, el que ha de decidir l’equip de la unitat d’epilèpsia és si una persona és candidata a cirurgia o no, i per tant el que té un gran poder en aquesta decisió és que totes les proves que se l’hi fan al pacient convergeixin a la mateixa regió del cervell. En el nostre cas, la ressonància el que en permet és delimitar bé aquesta regió ja que com he dit abans és una imatge que principalment ens aporta informació anatòmica.
Interessantíssim, també cites alguns programes informàtics que feu servir, qui us els fa ?
En una recerca com la nostra, es fan servir tant programes disponibles per a la recerca desenvolupats arreu del món, com programes fets per nosaltres mateixos en aquells casos concrets que no existeix el que necessitem.
Acabes l´etapa de la tesi i comences el post-doctorat. Qui escull el projecte a investigar ?
Jo sempre dic que estic fet un post-doctorat poc convencional perquè en aquest programa busquem necessitats mèdiques no resoltes i proposem un projecte per tal d’intentar solucionar el problema observat. Per tant en aquest cas no he anat a parar a un grup amb una línia concreta de recerca sinó que un grup de 5 persones estem explorant una nova línia.
La teva targeta personal hi consta M+Visión Fellow i M+Visión Fellowship en Translational Biomedical Imaging i desprès de mirar-ho a Internet, he vist que expliquen molt bé l’abast de la vostre investigació.
Si, hi ha un petit resum que orienta sobre les activitats que es realitzen. En el nostre cas en concret, tot just comencem, esperem que d’aquí un temps també hi puguis llegir alguna cosa interessant del nostre projecte que tot just començarà al desembre.
Ara estàs a punt de marxar a Massachusetts, veritat ?
Si, després de passar l’Octubre a Madrid fent rotacions clíniques per diversos serveis, tot el grup tornem a Boston per centrar-nos en identificar bé quines són les necessitats clíniques observades durant aquest mes i treballar per definir un o dos projectes que defensarem el desembre davant d’un tribunal d’experts del programa M+Visión. Ells decidiran llavors quins projectes tiren endavant i quins no. Però sigui com sigui, nosaltres 5 treballarem seguir en algun projecte interessant del gener al juny de l’any que ve.
Es curiós, estem davant d´una carbonera on els mecanismes de combustió interns no són visibles, per altra banda la nostra conversa es basa en els processos interns del cervell i les tècniques emprades per identificar-los. Son dues caixes tancades.
Nota:
La entrevista va ser publicada a la Revista digital Baix Empordà núm. 16, any II, febrer del 2015 , pàgines 33 i 34.
