La infermera rural i una urgència nocturna

A principis de la dècada dels anys noranta feia només una setmana que exercia en una petita vila de la província de Girona fent una substitució d’una infermera de baixa maternal. L’Ajuntament va tenir l’amabilitat de cedir-me un habitatge de la seva propietat que havia estat la residència de la mestra del poble. Tot i…

La infermera rural i el jove nazi

En la dècada dels anys noranta feia d’infermera adscrita al Departament de Sanitat a la província de Girona i, atesa la meva condició d’interina, vaig haver de residir en diverses viles de la demarcació. Era un dels inconvenients de no tenir plaça en propietat. Vam ser diverses les persones que, en aquesta mateixa situació laboral,…

Una comunicació emocional a distància

  Un estiu d’ara fa 44 anys i en ocasió de les vacances que tenia de l’escola d’infermeria de la Residència Sanitària Vall d’Hebron, on havia acabat d’estudiar el segon curs de la carrera d’Ajudant Tècnic Sanitari, vaig decidir anar a passar uns dies a Suïssa. Vaig escollir visitar Suïssa per una meva companya de…

La infermera rural i el fantasma Jordi

  Un dia que buscava una fotografia d’anys enrere, vaig trobar-ne un parell que em van evocar una vivència bastant singular que ara explicaré. Era l’any 1988 quan des del Col·legi d’Infermeria de Girona em van demanar si volia fer la substitució del practicant senyor Moisès Ramírez, infermer o ajudant tècnic sanitari (ATS), que exercia…

Donacions

  El temps passa volant i,  aquest fet  fa que  en un moment o altre  ens posem davant de la nostra pròpia  condició  humana, la  fungibilitat, tot que de vegades actuem com si haguessin de viure sempre. Degut a la meva afecció d’ escriure  cròniques de caire històric, he hagut de freqüentar diversos arxius municipals…