A la dècada dels anys seixanta a la Rambla d’Ègara de Terrassa per sobre del carrer Torrella i gairebé al davant de l’antic cinema la Rambla, hi havia una botiga que venien màquines d’escriure, si ho recordem bé penso que eren de la marca Olivetti. A l’aparador i com a reclam hi tenien instal·lat un mecanisme elèctric amb què es podia fer moure un titella sostingut amb quatre fils….
A casa de vegades els meus germans feien un pols, que consistia amb recolzar un colze a sobre la taula i amb el braç alçat posats l’un davant de l’altre s’ agafàvem la mà fent tota la força que poguessin per veure qui aconseguia doblegar el braç de l’altre fins a tocar a sobre de la taula. Els meus germans…
Fa poc que he vist un vídeo de Delia Steinberg Guzmám que tractava el tema ‘ El difícil arte de ser uno mismo ‘ no la coneixia i en escoltar-la a més d’interessar-me pel tema vaig descobrir la seva facilitat de paraula i que em va agradar que incidís amb la importància que tenen les mans, del saber fer coses amb elles, fets necessaris per a nosaltres mateixos…
Presentem amb format Power Point i a títol d’esborrany, algunes dades de les quatre primeres llevadores mataronines que hem localizat pel fet que a principis del segle XX pagaven impostos per exercir la professió. Documents que es poden consultar al Arxiu Municipal de Mataró. A partir d’aquesta informació ens ha estat possible completar algunes dades acadèmiques…
Es disposa d’abundant informació l’il·lusionista Xevi i del seu Gran Museu de la Màgia que te a Santa Cristina d’Aro, la Federació Internacional de Societats Màgiques (FISM) el considera com el museu de la màgia més gran i original del mon. Tothom coneixem a Xevi per aquest nom però el seu nom de pila és Xavier…