Instant

Avui, a la carnisseria, una senyora gran i polida recolzava les mans, a l’alçada de la mirada, sobre el vidre del mostrador, com una nena petita mirant des de l’altra banda. —Què li poso més? —li diu...

Llegir més
Estries i anticonceptius, 1970

A començaments dels anys setanta, a la Mútua de Terrassa, algunes infermeres joves havíem trobat una manera ben curiosa d’obtenir anticonceptius en un país on la seva prescripció encara no era legal. Tot començava amb una visita...

Llegir més
A la vida hi ha persones que ens ensenyen què vol dir estimar i ser estimat.

La M. Carme va tenir l’ensurt que, quan escrivia, li fallava la mà i, de vegades, no podia pronunciar bé les paraules. El diagnòstic va revelar que al cervell se li havia format un cabdell de venes...

Llegir més
Desfilada de Carrosses a Ginebre,1973

  Teníem guardades unes imatges de fa 53 anys d’un any que vaig anar a Ginebre aprofitant les vacances d’estiu del segon curs d’infermeria. El meu objectiu era visitar una antiga companya de treball de l’hospital i ...

Llegir més
Amb el lliri a la mà

Fa poc he tornat a veure unes imatges de la Filo Pla, infermera i llevadora, companya de la Mútua. Era una mica més gran que la colla que fèiem, però sempre s’apuntava a les excursions i a...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!