El cotxe va començar a brincar tot sol

No sabia què passava. El cotxe no s’aturava i feia salts amb molt terrabastall. Temps enrere havia escrit cinc llibres, amb folis que després vaig fer enquadernar, explicant la història de la família. Els vaig regalar un...

Llegir més
“Arbres que han triat la casa.”

  A casa, alguns arbres han arribat sense que ningú els conidés. Un possible Ligustrum lucidum,una alzina i diverses moreres han germinat espontàniament, potser portats per ocells. Eljardi també té aquestes sorpreses: plantes que decideixen viure amb...

Llegir més
Anar de meretrius amb dos nois

En la meva vida he fet moltes activitats amb nois: a la feina, als estudis, a excursions. Però el que mai hauria imaginat és que un dia acabaria anant amb ells a un bordell. Tot va començar...

Llegir més
Instant

Avui, a la carnisseria, una senyora gran i polida recolzava les mans, a l’alçada de la mirada, sobre el vidre del mostrador, com una nena petita mirant des de l’altra banda. —Què li poso més? —li diu...

Llegir més
Estries i anticonceptius, 1970

A començaments dels anys setanta, a la Mútua de Terrassa, algunes infermeres joves havíem trobat una manera ben curiosa d’obtenir anticonceptius en un país on la seva prescripció encara no era legal. Tot començava amb una visita...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!