L’escriptor Josep Pla parla del foc de l’any 1928

L’ escriptor empordanès Josep Pla Casadevall al Baix Empordà del dia 11 d’agost de l’any 1929 publicava un extens article del foc iniciat a Calonge el mes d’agost del 1928 que hem volgut copiar per facilitar-ne la...

Llegir més
Porta de ferro

Havia d’assistir a unes noces a una hora concreta. Vaig anar amb cotxe fins a l’estació de tren. Anava amb molt de temps i el comboi va arribar puntual. Però, després de passar Girona, va començar a...

Llegir més
Una postal als convidats d’unes noces

Feia anys que no assistia a unes noces. Entre els meus amics, el que més celebrem ara són les noces d’or i les jubilacions. El casament al qual vaig assistir era ben diferent dels que estava acostumada...

Llegir més
Vetllada a Begur

Era, penso, l’any 1975, quan ja havia acabat els estudis d’infermeria i m’havia comprat un Seat 127. Per aquest motiu, em van proposar anar un cap de setmana a Begur, a una casa que tenia llogada l’escriptor...

Llegir més
Mirar amb bons ulls

De petita sembla ser que m’agradava fer alguna pallassada i de més gran també però amb el pas del temps vaig anar agafant més seriositat però per sort encara ha quedar alguna cosa d’aquell primitiu tarannà que...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!