La lluna i la ciència alternativa

Avui dia 8 d’agost del 2025, a la pantalla de l’ordinador, m’ha aparegut un vídeo de YouTube que he escoltat mentre era a la cuina. No veia les imatges, però el que sentia em semblava prou interessant...

Llegir més
Un bis al mig del carrer

Fa trenta-quatre anys vaig venir a viure a la Bisbal i vaig començar a equipar la casa des de zero, improvisant mobles amb creativitat i paciència. Recordo que una companya de feina, el dia que em va...

Llegir més
Reclutes fent el Servei Militar a Barcelona, 1950

Guardo unes imatges de quan el meu germà Francesc Masana feia, com dèiem aleshores, la “mili”, és a dir, el Servei Militar (SM). Algunes d’aquestes fotografies són de l’any 1950, d’altres no tenen data. Considero que aquest...

Llegir més
En record de la Maria Lluïsa Borràs

Els darrers dies del mes de juliol, la Maria Lluïsa va empitjorar de la malaltia que feia temps que patia. Era una d’aquelles patologies que, per molt d’esforç que s’hi posi, acaba escapant-se de les mans. Amb...

2 Comments

Llegir més
Formació de drons i coincidències improbables

                                                                         ...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!