Vivències a les illes gregues a finals del 1970 i 1982

Fa poc vaig escriure un relat titulat : Un vivència inesperada, on entre d’altres comentava que durant les trobades amb amistats la Maria del Carme, una gran amiga que (epd) i jo els explicàvem coses que ens...

Llegir més
Gran empatia per un nadó

La directora d’una escola em va demanar que anés a fer una xerrada a un grup de trenta o més nens i nenes d’entre set i vuit anys que estudiaven al seu centre. La conferència s’emmarcava dins...

Llegir més
Una vivència inesperada

Un cap de setmana d’estiu, penso que era l’any 1993, va venir a casa a la Bisbal la Maria del Carme, una gran amiga de Terrassa que fèiem excursions plegades. El diumenge al matí varem decidir anar-nos...

Llegir més
El nadó que feia esforços per alliberar-se d’un arnès

A l’andana de l’estació de Sant Celoni vaig preguntar a una noia l’horari del tren i em va dir que venia amb retard i també que ella havia d’ anar a la Universitat i arribaria tard. Finalment...

Llegir més
Les dues xemeneies industrials de Sant Celoni-Barcelona- La Gramunt i la Pàmies

En base al interès que tinc per les xemeneies industrials, sempre que vaig en tren de Barcelona a Girona quan som Sant Celoni no deixo de donar una ullada a les dues xemeneies que es veuen des...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!