Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)

Varen enregistrar dades referent a:

- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.

- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes

- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.

- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets

- La  contra resposta dels empresaris.

- Les posteriors accions de la administració  per facilitar  ajuts socials i també de la ciutadania.

Un aspecte que ens va  semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula  anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.

Vist a posteriori els treballs  en aquesta línia fets fets  per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012  en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i  posteriorment  el llibre que va escriure  l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir  en línia  a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

També  vist l’acurat  treball  fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3)  ens han fet veure que aquest era un tema  força tractat  i considerant  també  bibliografia aportada, només  ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.

Adjuntem una imatge que  haviem pensat fer servir  per il·lustrar  el text que voliem editar amb el nom de:  La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb  dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència  on hi vàrem localitzar  documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama  de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell  s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou.  L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell  també del 3 de gener del 1920  i en aquest i constaven  el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.

Agraïments.

Volem agrair la bona disponibilitat i ajut  que ens ofereixen els professionals  de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió  per  indicar-nos també el treball  que havia fet   Oriol Vila sobre el  tancament de fàbriques. 

 

Notes

(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2)  Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.

(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277